Les dimissions en cadena del ministre Fernández Diaz

Com pot reclamar dimissions, quan encara no ens ha aclarit com es varen produir les filtracions falses de suposats comptes a Suïssa del president Mas i de l’alcalde Trias?

La política és un art quan s’excel·leix en el seu exercici, però esdevé repugnant quan s’utilitzen les clavegueres de l’Estat per calumniar als rivals polítics  

Hi ha polítics que haurien de comptar a mil abans d’obrir la boca i dir segons quines bestieses. És el cas del ministre espanyol d’Interior, el Sr Jorge Fernández Díaz que aquestes últimes setmanes ha estat una vegada més al bell mig de la polèmica al voltant d’unes filtracions sembla que de la policia espanyola a grups jihadistes segons varen denunciar els mossos d’esquadra a la fiscalia. Arran d’aquesta notícia, el president de la Generalitat Artur Mas va fer unes manifestacions en les que deia que de ser certes aquestes filtracions, aquest fet comportaria en qualsevol país democràtic tot un seguit de “dimissions en cadena”.

Com a conseqüència d’aquestes paraules del president català, el ministre Fernández Díaz es va mostrar molt enfadat per la gravetat de les acusacions i va dir que si la fiscalia arxivava el cas, seria ell qui llavors exigiria aquestes dimissions en cadena a la Generalitat. Efectivament, la fiscalia per segona vegada ha arxivat el cas, però sembla que en l’acta d’arxivament implícitament  es reconeixen els fets  denunciats pels mossos tot i que no es considera que arrel d’aquestes filtracions  es posés en risc la seguretat de l’agent dels mossos infiltrat en la cèl·lula jihadista  ni la investigació oberta pels mossos d’esquadra.

En conèixer aquest  arxivament de la denúncia al ministre Fernández Díaz li va faltar temps per reclamar les “dimissions encadena” al president Mas, i és en aquest punt en el que jo voldria fer algunes reflexions. La primera relacionada amb el fet que s’hagi arxivat la causa. Quin valor té aquesta decisió judicial en un país en el que estem veient dia si, dia també, com fiscals i jutges actuen amb criteris polítics? Ja entenc que en un Estat de Dret això no hauria de passar mai, però malauradament les evidències demostren tot el contrari: les querelles contra el president Mas pel 9N, les sentencies del Tribunal Constitucional sempre en contra dels interessos de Catalunya, o les del Tribunal Suprem actuant en contra de la immersió lingüística al nostre país, la sanció del Consell General del Poder judicial al jutge Vidal, i tantes altres actuacions en són una prova més que evident que avui, la justícia espanyola actua si més no en el cas de Catalunya, amb criteris polítics i no jurídics.

Per tant, Sr. ministre, vostè creu que pel fet que un jutge arxivi la denúncia dels mossos això li atorga a vostè l’autoritat moral per reclamar res? Au va home, miri’s al mirall cada matí, i adonis que la seva persona, una  imatge d’ètica no la dona pas; més aviat el contrari. I el reconeixement per part de jutge dels fets denunciats tampoc mereix la seva consideració? Resulta, Sr. Fernández Diaz, que els fets denunciats es van produir; el que passa és que el jutge, a instàncies del fiscal, ha decidit que els fets no eres punibles. Aquest és el fet. Per cert, podria recordar-nos de qui depèn el ministeri fiscal, Sr. ministre?

La segona reflexió està relacionada amb les actuacions del propi ministre Jorge Fernández Díaz quan al bell mig de la campanya electoral al Parlament de Catalunya a la tardor del 2012, sembla que una unitat de la policia que ell dirigeix va filtrar a un diari de la caverna mediàtica espanyola una informació que ha resultat falsa, en la que s’acusava al president Mas de tenir comptes a Suïssa. Però és que l’any passat, la mateixa unitat de la policia nacional va filtrar al mateix diari un altre informació acusant a Xavier Trias, alcalde de Barcelona, de tenir també comptes bancaris a Suïssa, informació que també s’ha demostrat del tot falsa.

I davant d’aquestes filtracions calumnioses de la policia nacional, que ha fet el Sr. ministre? No només no ha fet dimitir a ningú, sinó que veladament, ha anat insinuant que algun dia es demostraria la veracitat d’aquelles denúncies. En un moment es va anunciar que s’obriria una investigació per esbrinar l’origen de les filtracions de la falsa notícia, però heus aquí, que passat el temps, no s’ha sabut res més de la suposada investigació, no es coneixen els culpables, i evidentment com que ningú no n’és formalment responsable, no s’ha castigat ningú.

En un ministeri en el que passen aquests coses, algú creu que el seu titular està en condicions de reclamar res a ningú? Si el Sr. ministre tingués una mica de dignitat, ja se n’hauria anat cap a casa seva amb la cua entre les cames...