El trist paper de Duran Lleida

UDC és una mena de joguina, que Duran Lleida mou segons els seus interessos

I si resulta que Duran té alguna mena de pacte amb Madrid, per fer descarrilar el procés català des de Catalunya?  

 

El comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya

Josep Antoni Duran Lleida, va néixer a la Franja de Ponent, a Alcampell, ara fa ja 63 anys. Políticament ha estat lligat a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des de ben jove. Les seves aportacions a Catalunya, no han estat menors des dels primers anys de la democràcia i fins que a Catalunya s’ha revifat amb força el sentiment separatista i sobiranista. Duran Lleida ha estat diputat a Madrid i ha ocupat diferents càrrecs al govern de la Generalitat. Quan a Catalunya ela sobiranismes ha començat a creure que tot era possible, Duran s’ha girat com un mitjó, i ha començat la seva particular creuada contra el sobiranisme 

 

Des de la gran manifestació de l’11 de setembre de l’any 2012, quan els sentiments separatistes catalans van aflorar amb força, Duran Lleida ha mantingut una posició ambigua amb el moviment sobiranista català. Recordo quan a l’any 2012, va aparèixer en cadira de rodes a la gran manifestació de la Diada, en la que la immensa majoria d’assistents reclamàvem la independència de Catalunya. De llavors ençà Duran Lleida ha passat de l’ambigüitat a posicionar-se clarament en contra del procés català, tal com ha quedat ben evident ara, amb la pregunta que UDC farà als seus militants. Pals a les rodes del procés, pals a les rodes a l’entesa entre partits sobiranistes a Catalunya, pals a les rodes en definitiva als catalans que aspirem a ser un Estat normal dins d’una Europa “normalitzada”.

La pregunta que UDC farà als seus militants és una pregunta enrevessada que no té res a veure amb la pregunta que més de 1000 militants del partit havien demanat que es fes. Una pregunta feta a mida dels interessos de Duran Lleida, elaborada per Ramon Espadaler, lacai de Duran, i que una vegada més ha decebut a aquells que s’esperaven que, per una vegada, imperés a UDC l’esperit fundacional del partit que havia representat amb tota dignitat Carrasco i Formiguera. És una pregunta llarga, en la que les respostes poden interpretar-se en funció dels interessos dels que les hagin d’interpretar, i en la que la paraula independència no apareix en cap moment. També deixa el procés en mas del govern espanyol, atès que condiciona qualsevol sortida del conflicte al compliment estricte de la Llei, quan queda molt clar que per escrupolós que el procés vulgui ser amb la legislació espanyola, en algun moment del mateix s’haurà d’incomplir aquesta Llei, si es vol aconseguir la independència. Una pregunta doncs que només respon als interessos de Duran Lleida, i que en cap cas respon als interessos de Catalunya, i que posa en evidència a UDC que queda definitivament encasellada com a partit dins del conjunt de forces espanyolistes.

Tanmateix hi ha un fet altament preocupant que hauria de fer meditar als militants d’Unió. Tal com s’han produït els fets, i tal com s’ha arribat a la pregunta final, queda clar que per Duran Lleida, el partit (UDC) no és més que un mer instrument al servei dels seus interessos.  Duran ha fet cas omís als que li havien demanant una pregunta  clara, que preguntés sobre la independència de Catalunya: militants distingits com la presidenta del Parlament Núria de Gispert o Antoni Castellà, o militants històrics com Joan Rigol. Duran Lleida ha intentat per sobre de tot esquivar cap compromís del partit amb la independència. I això ho ha fet al marge del partit, al marge de qualsevol esperit mínimament democràtic, fent aprovar la pregunta en el sí d’un consell de govern del partit, en el que la majoria dels seus membres ho són, i deuen els seus càrrecs al poderós Duran Lleida.

La pregunta tal com ha estat finalment formulada obre molts interrogants, més enllà de les respostes que els militants del partit li vulguin donar. Deixa obert, o tanca l’adhesió de UDC al full de ruta pactat entre Convergència, ERC i la CUP? Si tanca la possibilitat que UDC s’integri a aquests full de ruta, vol dir que el 27S Convergència i UDC participaran per separat a les eleccions?  Si és així, els consellers d’UDC que actualment formen part del govern de la Generalitat deixaran de ser-ho rels propers dies?. Encara em queda un altre interrogant: tindrà Duran Lleida alguna mena d’acord o compromís amb el govern espanyol, per intentar fer descarrilar el procés català des de dins?

Qui no digui que la pregunteta del Sr. Duran no equival a posar pals a les rodes al procés sobiranista, que s’ho faci mirar...