El govern català explica la Llei del Referèndum

Podran votar tots el majors de 18 anys, residents a Catalunya i de nacionalitat espanyola

Si en el referèndum guanya el SÍ, el Parlament de Catalunya proclamarà en el termini de 48 hores la independència     

L'acte al Parlament de Catalunya

Primer va ser al Parlament de Catalunya on Junts pel Sí i la CUP varen explicar les característiques de la Llei que ha de donar suport al Referèndum del dia 1-O, i unes hores més tard, al capvespre, el Teatre Nacional de Catalunya va ser l’escenari en el que els partits independentistes varen explicar al poble de Catalunya com tenen previst emparar jurídicament el Referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

La llei incorpora un preàmbul en el que es fa referència a una sèrie de tractats internacionals, signats per l’Estat espanyol, en els que s’especifica que el dret a l’autodeterminació és el primer dels drets humans. Per tant, els partits que defensen la Llei interpreten que si el govern espanyol ha signat aquests tractats és que els mateixos formen part de l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol. Tot seguit la Llei declara Catalunya coma subjecte polític sobirà que té el dret a decidir lliurement el seu futur polític. La Llei no estableix cap mínim de participació per validar els resultats del referèndum. Si els vots afirmatius superen els negatius, el govern es dona 48 hores per declarar la independència de Catalunya, i si guanya el No, el govern convocarà amb immediatesa noves eleccions autonòmiques.

Per evitar que la fiscalia posi en el seu punt de mira als funcionaris públics així com a les empreses privades que treballin per a la Generalitat en la preparació del referèndum, la Llei dona empara a tots aquells que participin en actes relacionats amb la seva preparació. Pel que fa al cens de votants es disposa de les dades necessària per tenir-lo a punt i s’estableix que podran votar tots els que hagin complert els 18 anys, que resideixin a Catalunya i tinguin la nacionalitat espanyola.

Per assegurar la correcta execució del referèndum la Llei crea una Sindicatura Electoral, que entre altres funcions haurà de vetllar per assegurar la imparcialitat i el pluralisme durant tota la campanya. Aquesta Sindicatura serà també l’encarregada d’acreditar als observadors internacionals que es desplacin a Catalunya, i serà la responsable que es dugui a terme l’escrutini i certificar formalment el resultat del Referèndum.

Un 70% dels espais de propaganda es reservaran als partits polítics i el 30% restant serà per aquelles entitats civils que acreditin un determinat número de signatures de suport. Finalment, els catalans a l’estranger podran votar si prèviament s’han inscrit al registre de catalans a l’exterior.

Les reaccions no s’han fet esperar; els partits catalans d’obediència espanyola s’han posicionat evidentment en contra, i CSQEP s’ha partit per la meitat: els membres de Podem Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa sembla que hi donen suport, mentre que els de l’antiga Iniciativa per Catalunya estan absolutament en contra. El diputat Joan Coscubiela és amb diferència qui mostra més rebuig a la Llei i a la independència de Catalunya.

Els partits polítics espanyols estan, com no podia ser d’altre manera, molt alterats i nerviosos davant la possibilitat que el Referèndum s’acabi duent a terme. Veuen que cada any perdran tot el que aporta Catalunya i que els serveix per finançar diferents actuacions en el territori espanyol. Són 16."000 milions d’€ com a diferencial del que poden perdre, atès que aquesta quantitat és la diferència entre el que l’Estat recapta a Catalunya i el que retorna en forma d’inversions i serveis a Catalunya. Per tant, els partits polítics (PP; PSOE, i "Ciudadanos) tremolen per si Catalunya acaba aconseguint els seus objectius d’independència. “Podemos” s’ho mira des de la distància amb un paper similar al de Catalunya en Comú: si però no; no però sí. La indefinició com a norma de conducta. 

Els mitjans de comunicació espanyols destil·len odi contra la Llei del referèndum a la que dediquen epítets de tota mena igual com fan alguns polítics sobretot del PP i del PSOE. La ministra de l’exèrcit, la Sra. de Cospedal ha insinuat, i és la segona vegada  que ho fa, que l’exercit és el garant de la unitat d’Espanya, i aquesta és una de les seves missions segons dicta la Constitució espanyola. Per la seva banda la Sra. SSS (Soraya Sáenz de Santamaria), vicepresidenta del govern espanyol i becària del president Rajoy, culpable directa de la manca de diàleg entre Madrid i Barcelona atès que ha defensat que l’acció de la justícia substitueixi a la dels polítics, ha assegurat que l’Estat espanyol amb 24 hores pot deixar sense cap efecte pràctic a la Llei del referèndum. I per acabar-ho d’adobar, tres relíquies de la vella política espanyola: Felipe González, José Maria Aznar i José Luís Rodríguez Zapatero, també han sortit a la palestra per amb la dialèctica pròpia de caverna política espanyola, desitjar tots els mals a Catalunya.     

Veurem que passa els propers dies; de moment ressaltar que a nivell internacional els mitjans de comunicació i les agències de notícies més importants del món s’han fet ressò de l’anunci de la Llei del Referèndum i de les seves conseqüències.