Nova querella de la fiscalia general de l’Estat, ara per la compra de 8.000 urnes

La consellera de governació Meritxell Borràs, és objecte d’una querella de la fiscalia, acusada de prevaricació, desobediència i malversació. El secretari general de governació està inclós també a la mateixa querella.

El president Puigdemont al voltant d’aquesta enèssima querella: “Posarem les urnes i la gent hi posarà els vots. Res d’això és delicte”

El govern espanyol, que boicoteja a nivell internacional el bon nom de Barcelona i l’aeroport del Prat, permetent cínicament el col·lapse de l’aeroport per manca d’efectius i tecnologia, continua la seva escalada contra Catalunya (i òbviament contra els catalans, fins i tot els unionistes), i a través de la Fiscalia Superior de Catalunya ja ha interposat una nova querella, aquesta vegada contra Meritxell Borràs consellera de Governació de la Generalitat de Catalunya i també contra Francesc Esteve, secretari general del mateix departament, pels suposats delictes de prevaricació, malversació de fons públics i desobediència que poden arribar a comportar penes de presó per haver posat en marxa la compra de 8.000 urnes.

En la roda de premsa posterior al consell executiu Neus Munté, consellera de presidència de la Generalitat i portaveu del govern català, ha denunciat el sabotatge i boicot premeditat a l’aeroport de Barcelona que des de fa ja algunes setmanes està patint una situació de col·lapse pel control de passaports. La consellera Neus Munté ha lamentat que el ministeri posi en risc el prestigi de l’aeroport barceloní gràcies a la seva intolerable incompetència.

Més enllà d’aquest atac constant a la dignitat dels catalans, el braç armat del govern espanyol, estimulat per l’anomenada brigada Aranzadi que dirigeix la becària de Rajoy, a través de la fiscalia general de l’Estat ha presentat una querella contra la consellera Borràs, i contra el secretari general del seu departament acusats de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics per haver anunciat al DOGC la licitació pública per la compra de 8.000 urnes. Cal recordar en aquest punt que la comunitat autònoma andalusa a l’any 2004, va comprar urnes amb un anunci idèntic al que ara ha fet servir al Generalitat per aquesta adquisició. Si Espanya fos un Estat de dret, segur que aquesta querella no tindria cap conseqüència: només faltaria que no es pogués ni comprar urnes. Però com que Espanya deriva de la cultura de la dictadura en la que “esto es asi porque lo digo yo”, i en la que la raó deixa pas a la força bruta, cal esperar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admeti la querella a tràmit. Què succeirà després?

El que pugui succeir és tota una incògnita. L’Estat anirà a les empreses encarregades de subministrar els urnes per confiscar-les? Esperarà a fer-ho a que estiguin dipositades en algun magatzem de la Generalitat? Impedirà el seu us el dia en que es convoqui el referèndum?. Qui lo sa...

Pel  moment, la notícia de la querella ha omplert les xarxes socials de suports de polítics a la consellera i al seu secretari general, però també de molts ciutadans indignats per aquesta nova acció contra Catalunya. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Anna Simó, Neus Munté, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i un llarg etcètera han donat suport a la consellera Borràs i a Francesc Esteve. Les reaccions continuen i sembla prou clar que no som pas els catalans els que tenim por a la democràcia.  

Llargues cues ala controls dels passaports de
 l'aeroport del Prat. Tot s'hi val per
afavorir Barajas 

Arribar al límit de querellar-se per la compra d’unes urnes sembla ben bé de pel·lícula en blanc i negre. Semblaria que els temps actuals ja no admeten aquestes pràctiques del “mando y ordeno”, i que el diàleg polític hauria de servir per alguna cosa més enllà del constant NO a tot el que surt de Catalunya. El govern de Madrid hauria d’entendre que els catalans estem farts de tants i tants atacs a Catalunya, a nivell cultural, però també a nivell econòmic, social o esportiu. La situació que es viu a Catalunya l’han generat els diferents governs espanyols amb les seves agressions constants als interessos catalans i conseqüència d’això molts catalans hem dit prou!

Tal com va tot plegat sembla que el govern espanyol ens aboca irremissiblement a la declaració unilateral d’independència; no ens deixen altre camí. Segurament això ens complicarà el futur, però els catalans ens en sortirem. El que ja no tinc tan clar és que els espanyols, sense els diners que s’enduen de Catalunya puguin pagar l’enorme deute exterior que tenen bàsicament amb els mercats internacionals. Però ja se sap, els rucs no tenen en compte aquella dita castellana i sabia que diu “mal de muchos, consuelo de tontos”