Espanya passa a l’atac!

Tot si val per desacreditar el clam independentista dels catalans

Aquesta última setmana hem viscut un autèntic atac en tota regla de la diplomàcia espanyola contra Catalunya. Que gent com Joaquin Almunia assegurin que qui fa una secessió d’un estat de l’UE, queda fora de l’UE, no ens ha de semblar gens estrany: el seu càrrec i per tant la seva nòmina depenen de que el govern de Madrid el mantingui en el seu lloc. És per això que Almunia, i d’altres funcionaris espanyols a Europa  fan aquest tipus de manifestacions a instàncies del Sr. Garcia Margallo que els amenaça amb l’excomunió si no ho fan.

Garcia Margallo, amic personal de Rajoy, ha desencadenat
una autèntica ofensiva diplomàtica a Europa
contra la independència de Catalunya 

Com que avui per avui l’UE és un club d’interessos creats, i tothom vol evitar que al seu territori es produeixin situacions com les que està vivint Catalunya, hi ha un altre grup de personatges, encapçalats per un altre vividor de la política com el portuguès Durao Barroso que es dediquen a atemorir als catalans dient la mateixa història sobre la secessió d’un territori d’un país de l’UE .

La poca dignitat de Joaquin Almunia queda ben evident quan
fa just un any defensava tot el contrari del que diu ara.
Margallo l'ha amenaçat de retirar-li la confiança 

El cert és que avui per avui, no hi ha cap previsió legal a la que recórrer per determinar si Catalunya quedaria fora de l’UE o no, en cas d’una secessió dels catalans. El desconcert i desgavell generat per la diplomàcia espanyola ha estat tal, que finalment han hagut de comparèixer altres directius de l’UE per afirmar rotundament que davant d’una Catalunya independent els catalans, quedin dins de l’UE o  no, estaran dins de l’Euro i podrem continuar usant aquesta moneda si volem. El President Mas ha reforçat també aquesta postura assegurant que Catalunya continuaria a l’Euro.


Mentre tant a Madrid, Garcia Margallo ha continuat fent la seva amb la estratègia de la por. Ha cridat al seu despatx als ambaixadors de Letònia i Lituania per tal que rectifiquessin el recolzament que els seus primers ministres havien donat al reconeixement de Catalunya en cas que Catalunya decidís sortir d’Espanya. Garcia Margallo només va aconseguir que un dels dos països digués que se’ls havia interpretat malament, i que Letònia digués que no tenien res a rectificar: bufetada a la diplomàcia espanyola. Però pocs dies més tard, Garcia Margallo torna a reincidir convocant ara a tots els ambaixadors acreditats a Madrid, pertanyents a l’UE, intentant aconseguir una declaració conjunta comprometent-se tots a no reconèixer una Catalunya independent. Nova bufetada diplomàtica, atès que els ambaixadors no van estar d’acord amb les tesis de Garcia Margallo, i a la sortida de la reunió van declarar tots a una, com els nens d’una escola: “no hem parlat de Catalunya”. Vaja home, doncs a què us ha convocat Garcia Margallo?

Esperanza Aguirre no sap que a Catalunya som molt diferents
de Madrid, i el que allà s'aplaudeix aquí es xiula

Però els atacs a Catalunya han estat també interns. L’èxit clamorós de la cadena humana de la Diada ha fet mal als espanyols, a qui encara els cou que fóssim capaços d’organitzar un acte com aquell admirat i respectat per mig món. Per apaivagar els ecos de l’èxit dels catalans han començat a carregar contra TV3, per un informatiu info K, que recollia les opinions d’uns infants que havien acudit a la cadena humana acompanyats de les seves famílies. Fins i tot un diputat del PP que se les dona de català, Santiago Fisas (que fins i tot va ser candidat del PP a l’Ajuntament de Barcelona), portarà a la comissió europea aquest reportatge per denunciar que a Catalunya es manipula políticament als nens. Cal ser molt miserable  per creure’s això.


Però els atacs a Catalunya han continuat: la Sra. Esperanza Aguirre ha desembarcat a Barcelona a carregar contra el sobiranisme català, intentant guanyar-se les simpaties d’alguns catalans del “circulo eqüestre”. Per altre banda la caverna mediàtica espanyola ha carregat amb força contra l’independentisme amb l’argument de la por i desacreditant al president Mas, al que consideren presoner d’Oriol Junqueras.  Els atacs no paren, i per això és molt important que els catalans ens en donem compte, ens armem de paciència i estiguem disposats a resistir. L’objectiu és a l’abast, però no hem de defallir.    

Per entendre com els espanyols valoren les institucions catalanes, i per tant als catalans, només cal explicar que l’atac (aquest en sentit real, no figurat) a la delegació de la Generalitat a Madrid del passat 11 de setembre, comés per uns energúmens feixistes, el jutjat l’ha qualificat com de faltes lleus, que pot ser castigat amb multes de 300 €. En canvi a un pobre noi valencià, que es va dirigir a la guàrdia civil en català, l’han castigat amb 6 mesos de presó. Aquest Estat espanyol no té cap mena de credibilitat