Es trenca la fase de monotonia en la que havia caigut el procés sobiranista

Una enquesta del CEO i un acord estratègic sobre el full de ruta,  tornen a esvalotar el món sobiranista

Duran Lleida és un autèntic destorb pel procés d’independència

Portem un seguit de setmanes baixos de moral com a conseqüència dels entrebancs sorgits bàsicament entre Convergència i ERC, i dels pals a les rodes que Duran Lleida posa sempre que pot, en contra del procés. Que ICV s’hagi apartat del pacte pel Dret a Decidir, tot i que no és un mal menor, tampoc ha generat excessiva preocupació. De fet ja s’hi contava amb que els “ecosocialistes” abandonarien el vaixell de la independència. Era de sobres sabut que passaria, i l’únic interrogant era el quan. 

L’enquesta que avui ha fet pública el CEO posa de manifest que el conjunt CiU-ERC ja no tindria la majoria absoluta en el Parlament. És cert que les úniques enquestes que valen són les del dia de les votacions, però també és cert que més enllà de l’exactitud de les dades, les enquestes marquen tendències, i en aquest sentit cal acceptar que per primer cop en molt de temps, es nota un cert estancament, per no dir davallada, de les expectatives de vot de les forces sobiranistes.

Què ha passat? Molt senzill: que tot l’esforç que ha dut a terme ERC (juntament amb d’altres partits espanyolistes) per desgastar al govern de CiU ha donat resultat. El problema és que aquest desgast del govern català no ha servit per engreixar a ERC en la quantia que ells esperaven, sinó que l’engreixament ha estat més aviat minso i allò que abans era una majoria absoluta folgada, (entre CiU i ERC sumaven 71 escons dels 68 necessaris), ara s’ha convertit en una majoria del tot insuficient (segons l’enquesta del CEO feta pública avui i considerant els valors màxims de les forquilles de cada partit, s’assolirien 63 escons dels 68 necessaris). És a dir 8 escons menys, deguts sens dubte a la vergonyosa baralla entre els dos partits.  Allò que tantes vegades he denunciat des del blog: alguns han prioritzat els seus interessos personal i/o de partit per sobre dels interessos de Catalunya

Aquesta realitat ha fet reaccionar al partits polítics sobiranistes, que aquesta mateixa tarda s’han afanyat a fer públic un comunicat en el que senyalen que han arribat a un acord pel que fa als punts bàsics del full de ruta que ens ha de portar a la independència. Aquest full de ruta ha estat pactat entre Convergència, ERC, EUiA, MES  i les entitats de la societat civil ANC, OMNIUM i l’AMI. Es preveu que es signi oficialment a finals de març, i s’espera que s’hi pugui afegir la CUP.

La incorporació d’Unió sembla força més problemàtica, per que el seu líder Duran Lleida va per un altre camí. Cada dia sembla més evident que aquest botifler està seguint les instruccions que li ha donat la seva amiga, la becària de Rajoy, en el sentit de posar totes les traves possibles al procés sobiranista català. Són conegudes les seves manifestacions freqüents en contra del procés; també han proliferat els seus atacs a ERC en l’intent de boicotejar possibles acords entre ERC i Convergència. Fa pocs dies s’ha  conegut que el Sr. Duran ha inscrit en el registre de partits un nou partit “Construïm” és el nom, que li servirà de plataforma en cas que al final no pugui controlar a algunes veus d’Unió que s’han declarat  obertament independentistes

Tot plegat hauria de servir per que el sobiranisme recuperés una mica la seva empenta i la il·lusió perduda. Caldria que ERC se’n adoni que la seva estratègia no és bona per la independència, i seria encara millor que entenguin que només des d’una unitat tan àmplia com sigui possible es podrà aconseguir l’èxit.

Les eleccions plebiscitàries del dia 27 de setembre no les han de guanyar els partits; les ha de guanyar Catalunya; les hem de guanyar els independentistes, sigui quina sigui la nostra tendència política.