El Tribunal Constitucional hi torna

Decideix per unanimitat tombar la Llei de Consultes del Parlament de Catalunya

Una vegada més, el TC retalla les competències de l’Estatut d’Autonomia

Aquest dimecres, tal com venia anunciant des de fa dies La Vanguardia, el Tribunal Constitucional ha emès sentència a favor de les tesis del govern espanyol i naturalment en contra dels interessos de Catalunya, declarant nul el decret de convocatòria de laconsulta del 9N (primera versió), així com articles bàsics, que donaven cos legislatiu a la Llei de Consultes, aprovada el setembre passat al Parlament de Catalunya. La politització vergonyosa d’aquest alt tribunal els ha portat a invalidar qualsevol consulta de caràcter general (realitzada a tot Catalunya), per que segons els membres del TC això equival a fer “referèndums encoberts”. 

No puc entrar en el contingut de la sentència atès que no conec res de Dret, i per tant em limitaré només a valorar-ho com un ciutadà d’a peu.

D’entrada cal dir que curiosament, totes les peticions d’inconstitucionalitat que el govern espanyol ha traslladat al TC, han estat sistemàticament resoltes en contra de Catalunya. Des de la sentència de l’Estatut, quan van esmicolar-ne el seu contingut, totes les sentències produïdes han anat en contra dels interessos catalans coincidint amb el reforçament de l’esperit independentista a Catalunya. De fet, el TC ha estat el braç legal del govern, per convertir a Catalunya en una presó on només es pot pensar i actuar d’acord al que Madrid decideix que és legal.

Tots els atacs del ministre Wert al català el TC els ha ignorat olímpicament; tots els incompliments del govern espanyol amb l’articulat que encara queda vigent a l’Estatut de Catalunya, han estat del tot ignorats pel TC; totes les lleis i decrets que el govern espanyol ha elaborat retallant les competències que l’Estatut atorga a la Generalitat, han estat passats per alt per aquest Tribunal. Sentència rere sentència, el govern espanyol té raó, i els catalans a callar; aquest és el missatge.

Quina mena de Tribunal és aquell que només falla en una sola direcció? Quina democràcia es pot basar en sentències de tipus exclusivament polític?  Com pot l’estat espanyol pretendre fer desaparèixer la personalitat pròpia de Catalunya per la força d’una legalitat imposada políticament?   Per que, no ens enganyem, això és el que Espanya pretén, convertir Catalunya en una província més de la geografia espanyola, en la que la seva llengua, la seva història, i la seva cultura hagin desaparegut i s’hagi imposat a cop de Sentència d’Inconstitucionalitat l’espanyolisme ranci, el castellà i les curses de braus. Aquest és el seu objectiu: esborrar la catalanitat del mapa. 

I després de la sentència què? Dons el president Mas ho ha deixat molt clar. Resulta prou evident que el govern espanyol nega als catalans el poder exercir el “dret a decidir”. Per tant la única manera que tindrem de poder decidir el que volem ser, és a través d’un procés electoral, que esperem que Madrid no impedeixi, perquè només ho podria per la força de les armes, i això al segle XXI a Europa occidental, és del tot impensable.   

A mi em queda molt clar, que els espanyols només ens volen per pagar els seus dèficits; només tenen un objectiu, recaptar tants diners com puguin a Catalunya i retornar-nos tant poc com puguin; és a dir, alimentar els seus somnis de grandesa gràcies als recursos que Catalunya genera, i explotar-nos al màxim. És evident que en aquests condicions no podem continuar ni cinc minuts més pertanyent a aquest Estat que ens esclavitza i ens roba. En aquests condicions em costa molt d’entendre que encara hi hagi catalans que vegin amb recança el fet de la independència. És l’únic camí que ens queda per alliberar-nos d’aquest ofec i poder recuperar una mica l’alè

Pels espanyols Catalunya no és res més que una colònia a la que cal exprimir per prendre-li tot el que es pugui, i en contrapartida no donar-li res. L’Estat espanyol ens tracta igual que ara fa 500 anys tractava a les colònies d’ultramar escanyant als natius, robant l’or i la plata, exigint que deixessin de parlar les seves llengües per fer-ho en castellà, i obligant als natius a abandonar les seves creences religioses per imposar-los el cristianisme. És evident que aquests últims atemptats sobre la religió ara no la practiquen per que avui en dia, les coses des d’aquest punt de vista són molt diferents, però la resta de temes, traslladats en el temps, són el reflex fidel del que l’Estat espanyol està fent amb Catalunya