L’Estat espanyol consuma la destralada als pilars fonamentals de la democràcia: querella per posar les urnes!

Converteix a la Fiscalia en el braç armat del PP i del govern espanyol

Les diferents pressions, crítiques i comentaris diversos desqualifiquen al PP i al govern espanyol i posen en tela de judici a l’Estat de Dret.

Aquest matí a Madrid s’ha consumat l’atac a l’Estat de Dret més important des que el 21 de febrer de 1981, el colpista Tejero Molina ocupés el Congrés dels Diputats, en un intent de cop d’estat que afortunadament no va reeixir.

Des que es va saber que la junta de fiscals catalans havia decidit per unanimitat no interposar cap querella contra el president Mas pels fets del 9N, a Madrid no han parat de pressionar al fiscal general de l’Estat per tal que aquests actuï malgrat la posició contrària dels fiscals catalans. Des del president del govern, passat per la vicepresidenta i becària del president, o els  ministres de justícia i interior, no han parat de pressionar i criticar a la fiscalia. Alguns ho ha fet més o menys veladament, però d’altres ho han fet obertament, a cara descoberta conscients de la seva impunitat. Entre aquests destaca especialment el Sr. Carlos Floriano, forjat en la política en terres extremenyes on ha mamat des de petit les consignes anticatalanistes d’extremenys il·lustres com Rodríguez Ibarra, Fernández Vara o més recentment del seu correligionari José Antonio Monago. 

Carlos Floriano en una compareixença ahir a Brussel·les va dir amb tota impunitat que “els fiscals catalans estan contaminats per l’ambient nacionalista”. En el zenit de la  seva verborrea dialèctica, Floriano ha assegurat estar fermament convençut que “l’ambient que ha generat la Generalitat i els poders oligàrquics fàctics a Catalunya han fet tot el possible per tal que els fiscals no interposin la corresponent querella malgrat que es tracta de clars delictes davant dels ulls de tots els espanyols”. Aquests paraules, en un país normal desacreditarien de per vida a qualsevol dirigent polític: malfia de la fiscalia a qui acusa de deixar-se influir per condicionants externs i s’eroga la capacitat de saber com veuen el problema tots els espanyols. Sens dubte un autèntic bufó de la política espanyola.

Avui la Junta de Fiscals ha donat suport a la petició del Fiscal General de l’Estat d’interposar una querella contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta del govern català Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau. Per tant el Fiscal General donarà ordres als fiscals catalans per que aquesta mateixa setmana interposin una querella pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. Un cop baix a la democràcia. Al fet de posar urnes per votar, la justícia hi respon amb una querella. Al més pur estil prepotent i antidemocràtic dels espanyols. 

Jo em pregunto on són ara tots els valents que pressionaven a Mas per tirar endavant la consulta original del 9N; no la que vàrem votar sinó al que va quedar suspesa només néixer pel Tribunal Constitucional. En aquell ocasió, Oriol Junqueras va trencar el pacte dels partits pro consulta dient que el president Mas no havia complert allò al que s’havia compromès. Encara va ser més dur Joan Herrera, el noi de la bicicleta, dient que Mas havia trencat el pacte, i ara presentava un succedani que no tenia cap virtualitat. Tampoc no ha de quedar exempta de responsabilitats la Sra. Carme Forcadell, que seguint les instruccions del Sr. Junqueras, cridant a la plaça Catalunya deia ·President... posi les urnes!!!”  On són ara tots aquests?

Però independentment de la reacció que es pugui produir a Catalunya, l’efecte més gran d’aquesta mesura es donarà a nivell internacional quan el món s’assabenti que la justícia espanyola ha posat una querella al govern de la Generalitat per haver posat les urnes en un procés que no es pot ni qualificar de consulta. Ridícul important d’Espanya davant del món, i resultat positiu per Catalunya atès que aquesta situació generarà simpaties i complicitats internacionals per la causa catalana.

I què dir a casa nostra? Doncs que gràcies a aquestaquerella imposada pel Sr. Torres Dulce, els separatistes catalans arribarem ben aviat a la ralla dels dos milions i mig, i llavors, qui ho pararà?

De fet, encara que ara ens sàpiga greu tot el que està passant així com el tracte que estem rebent de totes les instàncies jurídiques, polítiques i mediàtiques espanyoles, hem de mirar més enllà i adonar-nos que tots aquests cops baixos que pretenen donar-nos hauran estat claus per assolir una independència que cada dia tenim més a prop. Catalunya se'n sortirà per més que el poder judicial espanyol estigui a les ordres del Partit Popular, i al servei del Govern espanyol.