dimecres, 15 de gener de 2020

La independència de Catalunya ja és un afer europeu



La data del 13 de gener de 2020 serà recordada per l’entrada oficial del president Puigdemont i del conseller Comin al Parlament europeu, malgrat les traves de tot ordre que hi ha interposat l’Estat espanyol tant a nivell polític com jurídic.
Centenars de catalans es concentren davant del Parlament Europeu a Estrasburg malgrat ser dia laborable, i desafiant el fred, per fer arribar el seu escalf i suport als eurodiputats independentistes.
El vicepresident Junqueras ni hi va poder assistir, atès que el Tribunal Suprem espanyol no va acceptar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, recolzant-se en un argumentari que ha estat recorregut pels advocats d’Oriol Junqueras davant del Tribunal Europeu 




De nou els catalans hem anat fins a Estrasburg per fer arribar al president Puigdemont i al conseller Comin el suport i l’escalf per la batalla política que estan duent a terme en la defensa dels drets dels pobles i per tant a l’autodeterminació de Catalunya. Aquesta vegada la presència catalana no s’ha fet notar tant com al juliol atès que estem en ple més de gener i en un dia laborable. Malgrat això el valents que han arribat a les portes del Parlament Europeu han pogut presenciar un moment històric: l’entrada de l’independentisme al Parlament, i per tant, oficialment la independència de Catalunya ha deixat de ser un “assumpte intern de l’Estat espanyol” per passar a formar part del dia a dia dels eurodiputats.  

Aquesta entrada dels nostres diputats ha estat possible gràcies a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que deixava ben clar que la condició de diputat europeu s’adquireix a partir del moment en que es fan oficials els resultats de les eleccions. Per tant, a més del president Puigdemont i del conseller Comin, ahir hauria d’haver entrat també al Parlament el vicepresident Junqueras injustament empresonat. No hi va ser perquè el Tribunal Suprem espanyol no va aplicar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea argüint una sèrie de circumstàncies que han estat recorregudes per els advocats del vicepresident. Caldrà estar pendent de la resposta de la Justícia europea respecte a aquest cas, i segons els comentaris de professionals experts en la matèria, la justícia espanyola pot rebre de nou un important clatellot que acabi de posar de manifest, per si algú encara ho dubta, la baixa qualitat de la Justícia espanyola.    

En les seves primeres intervencions com a parlamentaris europeus, tant Carles Puigdemont com Antoni Comin han deixat molt clar que el respecte als drets humans, a l’autodeterminació dels pobles i a una Justícia despolititzada serà el seu cavall de batalla polític sobre el que centraran les seves intervencions. Europa no pot girar l’esquena quan un dels seus Estats membres no respecta els drets humans.

El president Puigdemont i el conseller Comin han adreçat un escrit de presentació als seus companys MEP,s en el que expliquen que durant la seva estança com a eurodiputats es proposen aconseguir canvis en la Llei electoral europea per evitar situacions com les que ells han hagut de patir, així com treballar per un codi penal unificat dels estats membres per evitar que allò que alguns estats ho consideren delicte en altres llocs no hi sigui, en referència a que a l’Estat espanyol la sedició és delicte mentre que a altres països europeus aquest “delicte” no existeix. També anuncien que donaran veu a l’independentisme que representen i afirmen que “els catalans tenen dret a decidir sobre el seu propi futur, de la mateixa manera que el poble escocès ho ha poder decidir. Finalment es comprometen a ajuda a consolidar una Europa forta, democràtica i unida. 

Aquesta decisió del president del Parlament europeu, l’italià Sassoli, ha estat tota una bufetada al orgull d’una majoria d’espanyols, de manera que el jutge LLarena s’ha afanyat a demanar al Parlament Europeu la tramitació del suplicatori amb l’objectiu que Carles Puigdemont i Toni Comin perdin la immunitat dels parlamentaris, que no el seu escó, i la justícia belga pugui continuar estudiant l’euro-ordre d’extradició que en el seu dia Llarena havia emès contra els nostres representants. 

Ateses les majories existents en el Parlament Europeu, podria ser possible que el suplicatori sortís endavant. En aquest supòsit caldria veure que decidiria la justícia belga sobre l’extradició a Espanya del president Puigdemont i del conseller Comin. Ho seguirem.            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada