dimarts, 22 d’agost de 2017

Primera actuació de la nova República de Catalunya


Per uns dies Catalunya és vista per el món com un autèntic estat. Tan de bo això sigui una mostra del que succeirà ben aviat, no d’una manera temporal, sinó definitiva.




El govern espanyol totalment eclipsat per la decidida actuació del govern català i per la seva pròpia ineficiència



Els atemptats de Barcelona i Cambrils han causat molt dolor no només a la ciutadania de Catalunya sinó també a tot el món atesa la magnitud de la barbàrie comesa que ha afectat a més de 100 ciutadans de molt diverses nacionalitats. Tanmateix aquest trist episodi en la vida dels ciutadans de Catalunya, ha tingut un costat positiu que s’ha posat de manifest en l’allau de solidaritat dels catalans vers les persones afectades pels atemptats. Els mossos d’esquadra i les policies locals han evidenciat al món la seva eficiència mentre que els serveis d’emergències mèdiques, els serveis hospitalaris, i els professionals de la salut han demostrat amb escreix les bondats dels sistema sanitari català i el perquè el nostre sistema de salut és un dels millors del món.

Però on s’han donat circumstàncies rellevants a nivell polític és en l’actuació dels governs català i espanyol davant de la situació que es va crear. El govern de Catalunya ha actuat com el govern d’una república recent constituïda no tant des de la legalitat dels actes administratius sinó atenent a la via del fets. Catalunya ha actuat als ulls del món con un estat; com un estat petit però eficient. Ha estat el govern català qui ha portat la iniciativa de la gestió de la crisi derivada dels atemptats, i el govern espanyol ha quedat del tot relegat a un paper secundari. Rajoy i la seva becària es van presentar a Catalunya la mateixa nit dels atemptats, però la seva visibilitat en el control dels esdeveniments i en la presa de decisions ha estat del tot nul·la. El ministre de l’Interior espanyol va aparèixer per Barcelona 48 hores després de produir-se els atemptats i el cert és que la seva presència només ha servit que per dir bajanades, com l’anunci que la cèl·lula terrorista estava desactivada abans d’abatre al membre que havia perpetrat el criminal atemptat, o hores després, des de Madrid, volen apuntar-se l’èxit quan tothom sap que aquest correspon al cos dels mossos d’esquadra.

Però no és només l’inefable Zoido qui ha fet el ridícul: la becària de Rajoy va voler reunir al cos consular acreditat a Barcelona amb súbdits afectats per l’atemptat, quan prèviament el conseller Romeva ja els havia informat de l’estat de cada un d’ells, i fins i tot s’havia reunit amb el ministres portuguès i italià d’exteriors. A la reunió convocada per Soraya Sáenz de Santamaria s’hi va afegir el ministre espanyol d’exteriors el Sr. Dastís, que amb cara de fàstic va acudir a Barcelona al cap de 4 dies de produir-se la tragèdia i després de passar les vacances amb la seva família a l’ambaixada espanyola a l’Equador amb les despeses pagades pels pressupostos de l’Estat, és a dir per tots els espanyols.

El govern català ha practicat durant la gestió de la crisi una política de comunicació de primer nivell amb rodes de premsa diàries explicant els avenços de la investigació i donant compte de la situació de les persones afectades. Durant tot aquest procés qui ha fet un paper d’estrassa important és el govern espanyol que ha estat manifestament desaparegut. Fins i tot el govern català s’ha avançat al govern espanyol quan juntament amb l’Ajuntament de Barcelona han convocat una manifestació per dissabte vinent amb el lema “No tinc por”, i que estarà encapçalada pels representants dels serveis públics que tan brillantment han intervingut aquests dies. Aquesta decisió ha permès que el monarca espanyol, que va voler que se’l fotografiés en les seves visites a algun centre hospitalari català, en aquesta ocasió es quedarà sense la foto publicitària.  

Mentre tant a Madrid ha començat la campanya de desprestigi contra Catalunya. La caverna mediàtica no ha parat de criticar, insultar, difamar i embrutar tot allò que es fa des de Catalunya; que si les rodes de premsa són en català, que hauria de ser el govern espanyol qui actues en aquests cassos i no els governs autonòmics, etc., etc. Fins i tot organitzacions de la policia nacional i la guàrdia civil han emès un comunicat conjunt en el que denuncien que s’han vist marginats en la gestió de la investigació durant els atemptats, i que això ha permès que Catalunya fos vista per el món com “un estat català autosuficient”.


Està clar que tal com diu Jordi Sánchez president de l’ANC, per unes hores, Catalunya ha actuat com un estat. Tant de bo d’aquí a unes setmanes això no sigui una situació temporal sinó definitiva.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada