La gent de la CUP, no entén de política, ni de pàtries, ni de sentiments. Lo seu és oCUPar edificis buits, esCUPir als seus compatriotes, preoCUPar als ciutadans i aixecar el puny; això sí, el puny ben aixecat; que no sigui dit.
Un partit autoanomenat independentista ha demostrat ser una estafa pel seu electorat, i ha ferit de mort? al procés català cap a la independència
Finalment ha arribat el dia, i avui 3 de gener del 2016, la CUP no ha tingut
més remei que treure’s la careta i donar l’estocada que alguns voldrien que fos
definitiva al procés d’independència de Catalunya. En l’assemblea que han
celebrat aquest matí, els cupaires (barreja de trosquistes, sants innocents,
independentistes i gent sense ofici ni benefici) han decidit malbaratar l’èxit de les eleccions del 27S convertint aquella victòria en un sonor fracàs.
Podríem dir que algun dia la història els passarà comptes per haver ensorrat la
il·lusió de tants milers de catalans, però com que aquesta gent de la CUP no té
ètica ni valors, ni principis, en el fons se’ls en fot que la història els
passi o no comptes. Ells avui havent ensorrat el procés se senten uns homenets
i amb això ja en tenen prou. Han dit No a Mas, i a l’ensems han dit Si a
Espanya, Sí al PP i Sí a continuar sent una colònia espoliada pels espanyols.
En la patètica roda de premsa que han fet per donar a conèixer els
resultats de les seves ridícules assemblees, han tingut la barra de dir que ara
la pilota estava en mans de “Junts pel SÍ”, i que si aquests estaven disposats
a canviar de candidat ells l’investirien president del la Generalitat. Però que
s’han cregut aquesta colla d’arreplegats; qui es creuen que són, o millor que
es pensen que som els catalans autèntics. Amb aquesta gent ni un sol pacte; amb
aquesta gent ni un sol acord. Amb aquells que avui han fet feliços als
unionistes no volem saber res. Mai més!
En la llista d’agraïments no em vull oblidar de l’ANC. Una institució
que des que va abandonar-la Carme Forcadell ha caigut en la passivitat més
absoluta, no ha aportat res de nou al procés, i ha defensat a la CUP com si
fossin realment independentistes. Si el Sr. Jordi Sánchez tingués un sol gram de dignitat, hauria de
marxar cap a casa amb la cua entre cames. Mancat d’empatia, sense capacitat de
lideratge i marcat per les seves tendències polítiques ha estat un president
nefast de l’ANC, a la que ha sumit en l’ostracisme més absolut. En la curta
etapa que ha estat al front de l’ANC els errors han sovintejat i la manca de
connexió amb la societat civil ha estat absoluta. Sánchez ha estat un desastre
de president, més preocupat per quedar bé amb Iniciativa i el seu entorn que no
pas de quedar bé amb Catalunya que era la responsabilitat per la qual fou triat.
De fet, quan va ser escollit com a nou president de l’Assemblea Nacional
Catalana, Joan Herrera el va lloar dient que seria un gran president de l’ANC.
Els fets han donat la raó a Herrera, atès que l’ANC amb la seva actuació s’ha
convertit en un magnífic aliat de la CUP que li ha permès a aquesta consumar
l’estocada al procés, que en el fons és el desig que sempre ha tingut Herrera.
Quina vergonya per Herrera i per Sánchez, dos botiflers de primera magnitud.
Ara, al twitter, Sánchez s’ha disculpat per haver demanat el suport per la CUP.
“A buenas hores mangas verdes” diu la dita castellana. No hi ha disculpa que valgui Sr. Sánchez.
Vostè no tenia dret a equivocar-se. Marxi cap a casa tan aviat com sigui
possible.
Ara cal preparar-se per tornar a les urnes d’aquí a 3 mesos. En una
data a determinar, en el termini de 3 mesos els catalans haurem de tornar a
votar si optem o no per la independència. A hores d’ara no està clar que “Junts
pel Sí” es tornin a presentar en coalició, i tampoc està clar en el cas que ERC
i Convergència es presenten per separat, si serien capaços d’obtenir una
majoria suficient per governar Catalunya i portar al país cap a la
independència. Són molts interrogants a l’horitzó. El que si que em semblaria
interessant seria una candidatura transversal presentada per l’ANC, evidentment
sense Jordi Sánchez, i sense polítics. Lamentablement s’ha demostrat allò que fa temps que vinc
dient; mentre el procés ha estat en mans de la societat civil, el procés era
vist amb il·lusió per una majoria important de catalans. Quan aquest ha passat
a les mans dels polítics és quan han començat a aparèixer les desavinences, les
traïcions, i el procés ha anat finalment pel camí del pedregar. Serem capaços els catalans de tornar-lo a
dinamitzar, tornar a il·lusionar a gent, i sobretot, serem capaços per una
vegada a la vida de vèncer?
De moment, i després de les primeres reaccions, el president d’ERC ja
ha dit que continuarem lluitant per la independència, i sembla també que “Junts
pel Sí” li ha contestat a la CUP que només hi ha un candidat a ser investit president
de la Generalitat, i aquest és Artur Mas.
En moments de tristor, en moments dificultosos, jo vull llençar un crit
al cel ple d’esperança: Ho aconseguirem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada