Catalunya té nou president de la Generalitat

 

Carles Puigdemont alcalde de Girona ha estat investit com el 130 president de la Generalitat de Catalunya

Tant en el seu discurs, com en la rèplica a les intervencions dels portaveus dels partits, Puigdemont ha convençut sobradament de les seves capacitats i com a

líder.  

Després que el president Mas anuncies ahir l’acord  al que s’havia arribat amb la CUP, la maquinaria del Parlament de Catalunya s’ha posat ràpidament en marxa per poder investir al 130 president de la Generalitat de Catalunya. Tal com es va comunicar ahir pel president Mas, la persona investida ha estat el diputat de Junts pel Sí Carles Puigdemont, alcalde de Girona, i president de la AMI (Associació de Municipis per la Independència).

La sessió d’investidura ha començat a les 5 de la tarda del diumenge 10 de gener, després que el PP hagués intentat que no es convoqués el Ple, atès que segons ells no havia transcorregut prou temps entre la convocatòria del Ple i la seva celebració, i a més, els senyors diputats no havien rebut la documentació relativa al tema a tractar. Amb molt bon criteri la mesa del Parlament ha denegat la petició del PP, i a les 5 en punt començava el Ple d’investidura.

En la seva primera intervenció, Carles Puigdemont ja va demostrar que tenia experiència sobrada per assumir els reptes de la seva nova responsabilitat i el seu discurs va ser una autèntica sorpresa per tots aquells que no el coneixien.  Tanmateix encara va estar millor en les rèpliques a les intervencions  dels diferents portaveus quan en intervencions del tot improvisades va demostrar una gran cintura política, habilitat dialèctica, enginy, i sobretot convicció en les pròpies idees. A títol d’exemple explicar que quan feia referència a les diferències entre la CUP i Junts pel SÍ va recalcar que la única similitud entre ambdues forces polítiques radicava en els pentinats d’Anna Gabriel i d’ell mateix.

Després de les intervencions  del candidat a la presidència de la Generalitat i de tots els grups parlamentaris, es va procedir a les votacions que van donar els resultats següents: Carles Puigdemont va ser investit per 70 vots a favor, 63 en contra i 2 abstencions. La CUP va complir doncs el seu compromís i 8 dels seus 10 diputats  van votar a favor de la investidura de Carles Puigdemont mentre que els altres dos es van abstenir. Puigdemont va acabar al seva intervenció amb un “Visca Catalunya Lliure” per si algú tenia algun dubte que com respira el nou president de al Generalitat

Quan al Parlament  encara no havien acabat les intervencions dels diputats, i ni tan sols havien començat les votacions, a Madrid el president del govern espanyol va comparèixer públicament per fer-nos arribar les amenaces habituals, i apel·lar a la justícia, a la Constitució i a la unitat d’Espanya. Res que ens vingui de nou. Davant de la evidència Madrid continua sort, cec i mut. El problema que se’ls presenta ara és complicat de resoldre. Ha desaparegut d’escena Mas, que segons el govern espanyol era el gran culpable de la situació a Catalunya. Ara hauran de canviar d’enemic, i hauran d’explicar als espanyols que de fet el gran problema no era Mas, atès que al desaparèixer i continuar a casa nostra les ànsies independentistes hauran de cercar altres enemics i canviar el discurs. 

No vull acabar aquest comentari sense fer referència a una persona que ben mirat no mereix ni tan sols que el seu nom surti en aquest blog. Em refereixo al diputat de la CUP Benet Salellas, que amb un ressentiment propi dels mals perdedors  va dir que la CUP “havia enviat a la paperera de la història al president Mas i als consellers Puig, Ruiz i Rigau”. Quanta ignorància encara queda a Catalunya. Li haurem de demanar al president Puigdemont que en el pla de xoc contra les injustícies socials hi inclogui alguna acció per educar a aquells que fan del analfabetisme el seu signe d’identitat.

President Carles Puigdemont: molt èxit i molta sort. Del seu triomf personal en depèn el triomf de Catalunya. Sé que no ens defraudarà. Visca Catalunya Lliure!