Felip VI inicia la desconnexió i Catalunya ja té un nou president de la Generalitat

El Rei d’Espanya es va negar a rebre a la presidenta del Parlament de Catalunya, en un gest de menyspreu molt significatiu.

I per reblar el clau, el decret de cessament del president Artur Mas exclou el protocol·lari “agraïment pels serveis prestats”

Les conseqüències de l’acord assolit a Catalunya comencen a tenir efectes a la “Villa i Corte”. Més enllà dels comentaris de la caverna al voltant del gran acord polític que s’ha assolit a Catalunya, destaca el fet que el rei Felip VI s’ha volgut afegir a la gesticulació espanyola en contra de Catalunya, i ho ha fet d’acord a les prerrogatives de que disposa, negant-se a rebre a Carme Forcadell presidenta del Parlament de Catalunya. Des que la Generalitat va ser restaurada, era costum que el Rei d’Espanya rebés als presidents dels parlaments de les comunitats històriques (Galícia, País Basc i Catalunya), cada vegada que com a resultat d’unes eleccions autonòmiques, s’investia un president en alguna d’aquesta comunitats. Aquesta “costum” no escrita, només s’havia trencat una vegada en aquests últims 35 anys, i va ser en ocasió d’una de les operacions a que havia estat sotmès el Rei Joan Carles I, quan no va poder rebre Núria de Gispert, atès que estava de baixa. 

A aquest menyspreu contra Catalunya, s’hi ha afegit un altre fet molt significatiu, quan el BOE ha publicat el cessament d’Artur Mas com a president de Catalunya sense l’habitual “agraïment pels serveis prestats”. Diuen des de Madrid que això és responsabilitat del govern del PP que és qui prepara els decrets, i que el Rei només els signa. Sa Majestat Felip VI hauria de saber que no llegir els papers que et porten per signar és, com a mínim, un exercici de irresponsabilitat que segur que no ha fet. En tot cas amb la seva inhibició ha deixat clar que compartia el criteri del govern espanyol d’agredir constantment a Catalunya sigui de la manera que sigui, un clar signe que ells també han iniciat a la seva manera la desconnexió. La desafecció clara del monarca espanyol vers Catalunya és el començament del final.

I per fer aquest final possible, aquesta tarda al Palau de la Generalitat Carles Puigdemont ha pres possessió del seu càrrec de president de la Generalitat. En la seva presa de possessió ha utilitzat una fórmula que de ben segur que a Madrid no ha agradat gens. Cal recordar que aquest matí el ministre de Justícia espanyol, havia dit que la fórmula de presa de posició del càrrec havia d’incorporar l’acatament a la Constitució espanyola; doncs bé, al fórmula emprada per Puigdemont ha consistit a prometre fidelitat al poble català i al Parlament de Catalunya que és qui el representa.  Ni una sola menció al Rei ni a la Constitució.

Prèviament el president Mas havia fet el seu discurs de comiat del que cal destacar la referència irònica que ha fet als menyspreus del govern i Rei espanyols. Mentre agraïa a tots els que d’una manera o altre han col·laborat amb ell aquests últims 5 anys, ha dit “Jo si que us agraeixo a tots els serveis prestats”, frase que ha fet que el públic present a l’acte, posat dempeus  ovacionés llargament al president Mas.

Cal destacar que a l’acte hi han assistit en representació del govern espanyol el ministre de l’Interior Fernández Diaz, i la delegada del govern espanyol a Catalunya la Sra. Llanos de Luna. Tots dos amb cara de pomes agres evitant en tot moment aplaudir cap de les intervencions. La mateixa actitud seriosa han mantingut els representants de l’exercit espanyol. No cal dir que en aquests moments l’advocacia de l’Estat ja està estudiant la possibilitat d’impugnar la presa de possessió del president de Catalunya per un defecte de forma.

Estem doncs davant d’una situació immillorable pel que fa a la possibilitat d’assolir la independència. Madrid té un govern en funcions i s’albiren serioses dificultats per que arribin a  acords que propiciïn un govern estable. Mentre això passa a Madrid, a Catalunya tindrem demà mateix un nou govern disposat a fer tots els esforços que calguin per que el país esdevingui un Estat independent. Tot és molt complicat, però val a dir que mai ho havíem tingut tan a prop.

Els propers dies seran especialment difícils i ens permetran veure quins moviments fan els polítics d’aquí i com responen els d’allà. En qualsevol cas s’obre una legislatura que sens dubte serà complicada però al mateix temps promet ser molt interessant.