Els plantejaments jesuítics d’Oriol Junqueras

Ampliar la base independentista? Segur que conceptualment tots hi estem d’acord, però en la pràctica, això és possible?

La tercera accepció del diccionari de la “Real Acadèmia de la Llengua Espanyola” (RAE) estableix que la paraula “jesuïta” vol dir hipòcrita i astut; una bona definició molt adequada a la manera de ser i de fer d’Oriol Junqueras

Aquest dies hem vist les dificultats que hi ha hagut per arribar a un acord de govern entre “JuntsxCat” i ERC. Les anades i vingudes, les reivindicacions exagerades sense una correspondència lògica amb els resultats electorals, o les propostes d’aliances amb altres forces de l’esquerra dutes a terme al bell mig de la negociació amb JuntsxCat posen de manifest que l’actitud d’ERC ha estat de tot menys noble. Finalment sembla que hi ha un acord, tot i que els ciutadans tenim la mosca rere l’orella, i encara no ho acabem de tenir del tot clar. Ens han decebut tantes vegades...

Per altre banda és ben sabut que les expectatives d’ERC, abans de les eleccions del 21D estaven posades en un acord amb “Cat. en comú” la CUP i a ser possible el PSC. Els resultats electorals varen ser tot un revés per aquest acord, i ara dos mesos i mig després, una vegada mig refets del fracàs electoral atès que ERC és la tercera força política a Catalunya, intenten de nou desenterrar aquella vella idea. Primer llancen a Joan Tardà, el seu dòberman de la política, insinuant que els convindria un acord amb PSC i “Cat. en Comú” (ara la CUP sembla que ja ha estat descavalcada), i uns dies després és el propi Oriol Junqueras qui pren el relleu del seu company de partit i publica, conjuntament amb Marta Rovira, un escrit en la mateixa direcció. Tot això quan el pacte amb JuntsxCat encara no estava tancat. Com s’ha d’entendre aquest doble joc? A la ciutadania ens costa molt interpretar aquestes estratègies que per altre banda casen molt bé amb aquesta accepció de la paraula “jesuïta” del diccionari de la RAE.

Val a dir, que no només és la manera de fer en política el que em fa comparar a Junqueras amb aquesta tercera accepció de la paraula jesuïta; també el seu posat, els seus gestos, em generen una imatge jesuítica quan el veig actuar. Per això quan justifiquen aquesta aproximació al PSC i a “Cat en Comú” des de la necessitat d’eixamplar la base de l’independentisme és quan me n’adono de com ens estan prenent el pel, al més pur estil jesuític.

Si intentem fer un exercici de realisme, la primera pregunta que ens hem de fer, és com es fa això d’ampliar la base. A veure, algú pensa que a qualsevol dels independentistes ens poden fer canviar de sentiments i passar-nos al bàndol unionista? Oi que no? L’independentisme, a l’igual que l’unionisme és un sentiment. Aquells que senten Espanya com una cosa seva, i estan del tot identificats amb l’essència de “lo espanyol” no canviaran mai els seus sentiments, de la mateixa manera que un independentista tampoc no els canviarà. Per tant, eixamplar la base d’una opció (o de la contrària) és pura quimera. Senzillament és irrealitzable. I el pitjor del cas és que els que ens ho proposen saben de la inviabilitat de la seva proposta. Per això la seva actitud és jesuítica; per això són hipòcrites, i per això són astuts perquè amb l’excusa d’eixamplar la base, que és un argument que a simple vista és potent, de fet el que amaguen és un intent desesperat de constituir un nou tripartit, deixant l’objectiu de la República catalana per a millor ocasió. I si calgués, per poder assolir els seus objectius inconfessables, tornarien a fer a Montilla president de la Generalitat. No en tinguin cap dubte.

Partint del fet que les bases no es poden ampliar, el que sí que seria possible és la seva reducció. M’explico, el que es podria intentar és aconseguir que els elements menys “convençuts” dels unionistes, deixessin de ser actius; desmotivar-los i aconseguir la seva abstenció en cas d’unes noves eleccions. Aquesta seria sens dubte una opció intel·ligent, i si ens hi fixem veurem que és precisament això el que el govern espanyol i la justícia espanyola estan intentant en el bàndol independentista. Les traves a la investidura de Puigdemont primer i a Sànchez després, la persecució de l’independentisme a nivell judicial però també econòmic el que pretén és que la gent es desinfli; que la gent s’acovardeixi; que la gent tingui por i es desmotivi. I que la gent opti per de deixar-ho córrer veient els problemes que els venen a sobre i la ineptitud de la classe política catalana. Reduir la base del bloc independentista és el que el govern espanyol està intentant a Catalunya.

Per tant, si volem que la base independentista sigui notablement més gran que la unionista, el que cal és intentar afeblir als unionistes desmotivant a aquells que no estiguin massa convençuts de l’opció que han triat, i per altre banda deixar de tirar-nos nosaltres mateixos trets als peus afeblint la nostra base amb maneres de fer política que molts no entenem.

Avui per avui, els dos blocs estan mol definits. Ens hem comptat ja en vàries eleccions i la realitat ens diu que el bloc favorable a la independència està al voltant del 48%; l’unionista al voltant del 40% i el 12% restant, llevat d’excepcions, en general és gent que no vota ni votarà mai.