El jutge LLarena deixa l’independentisme sense els seus principals líders

El president Puigdemont ha estat retingut per la policia alemanya a la frontera entre Dinamarca i Alemanya quan viatjava cap a Bèlgica procedent de Finlàndia.  

En una actuació criticada per diferents estaments judicials, el jutge ordena l’empresonament de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell.

També ha reactivat l’ordre de recerca internacional contra Carles Puigdemont, Antoni Comin, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Marta Rovira, tot ells exiliats. No ho fa contra Anna Gabriel, atès que aquesta només ha estat imputada per un delicte de desobediència que no comporta penes de presó.

Les notícies es succeeixen a una velocitat de vertigen i la majoria d’elles no són gens positives per l’independentisme. Escric sota l’efecte psicològic d’haver conegut, fa no res, la notícia de la retenció per part de la policia alemanya del president Puigdemont a la frontera entre Dinamarca i Alemanya, en el seu viatge de retorn a Bèlgica des de Finlàndia. Aquesta notícia obre un interrogant sobre el tracte que la justícia alemanya pot donar a l’ordre d’extradició emesa per el jutge Llarena contra el president Puigdemont. Serà extradit a Espanya? No ho serà?. És coneguda la relació entre la Sra. Merkel i el Sr. M. Rajoy. Aquesta relació pot influir en el funcionament de la justícia alemanya? Existeix a Alemanya una autèntica separació de poders? Els delictes de rebel·lió i secessió estan contemplats en el codi penal alemany tal com ho estan a Espanya? Un seguit d’interrogants que em deixen amb un ai al cor tot i que els antecedents històrics no són precisament encoratjadors. Varen ser els nazis alemanys que van lliurar al president de la Generalitat Lluís Companys a Espanya, on va ser afusellat pel franquisme. Ara es tornarà a repetir la història? La derrota del nazisme a Alemanya haurà canviat la seva visió de la justícia?  

L’euro-ordre de recerca contra Puigdemont i altres polítics catalans a l’exili ha estat dictada immediatament després que el jutge Llarena comuniqués la presó sense fiança per Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, que havien estat citats per conèixer els delictes que se’ls imputa. En el cas de Jordi Turull, s’ha de destacar que el seu empresonament s’ha produït al bell mig de la sessió d’investidura a la presidència de la Generalitat que s’estava celebrant al Parlament de Catalunya. En una primera votació, la candidatura de Turull va ser rebutjada gràcies a l’abstenció de la CUP, però segons va anunciar Junts per Cat, sembla que en segona votació Turull tenia garantida la seva elecció no se sap si per algun canvi de criteri d’algun diputat de la CUP, o per l’abstenció d’alguns diputats de Catalunya en Comú. El cert és que la justícia espanyola ha alterat greument la vida política a Catalunya.

Les reaccions a  Catalunya conta l’ordre d’empresonament han estat múltiples: des de concentracions davant dels ajuntaments de pobles i ciutats, fins a concentracions davant de les delegacions del govern espanyol a les capitals de les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Els mossos d’esquadra han actuat amb contundència, causant uns 30 ferits a Barcelona. Tot i que corrien rumors que entre els mossos d’esquadra i havia policia espanyola camuflada, el cert és que els mossos amb la seva actuació han perdut una bona part de les simpaties que s’havien guanyat quan els atemptats de Barcelona i en el referèndum de l’1-O.

La investidura fallida de Jordi Turull comporta que el termini de dos mesos per formar govern s’ha activat. Per tant, si es volen evitar unes noves eleccions, cal que d’una vegada per totes els polítics es posin d’acord i s’estableixin els pactes entre les diferents forces representades al Parlament que ho permetin. Aquestes negociacions necessiten cares noves, atès que alguns dels que hi eren presents ara són a la presó. En definitiva estem davant d’un panorama canviant o el que avui és vàlid demà deixa de ser-ho perquè apareixen nous elements que fan canviar les estratègies.

Ens cal serenor; ens cal tranquil·litat i saber convertir els problemes i les dificultats en noves iniciatives i noves estratègies que ens permetin guanyar la llibertat en un futur no massa llunyà.