divendres, 23 de març de 2018

I de nou la CUP ens traeix 


LA CUP ES CONVERTEIX EN EL MILLOR ALIAT DELS PODERS DE L’ESTAT PER DINAMITAR LES ASPIRACIONS DE L’INDEPENDENTISME CATALÀ




La broma ja ultrapassa el límit d’allò acceptable. La CUP mereix el rebuig dels catalanistes que aspiren a trencar les poderoses i pesades cadenes que ens imposa l’Estat espanyol



Ahir es va celebrar al Parlament el debat d’investidura del candidat independentista Jordi Turull. Poc abans que s’iniciés el debat va transcendir a l’opinió pública que els “cupaires” havien decidit optar per a l’abstenció, fet que implicava que Jordi Turull no tindria majoria per a ser investit. Tot i així, amb una dignitat que cal posar en valor, el candidat a la investidura va comparèixer davant el Parlament per explicar el seu programa de govern.  

El sessió d’investidura havia estat convocada a corre cuita, de forma legal, però sens dubte apressada, com a conseqüència de la citació que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de havia formulat amb l’objectiu de comunicar als citats que els encausava i els delictes que finalment els imputava. En aquesta citació el jutge reclamava la compareixença del mateix Jordi Turull, a més que Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Marta Rovira, i Dolors Bassa, i segons veus ben informades jurídicament existeix la possibilitat que en el transcurs de la compareixença el jutge decretés de nou la presó provisional pels encausats.

Per l’independentisme era important que un dels citats pel jutge Llarena comparegués com a president electe de la Generalitat de Catalunya, pel simbolisme que això implicava, pel ressò internacional que hauria tingut el fet, però també per eixamplar la base de l’independentisme atès l’impacte emocional que el fet hauria tingut per  a molts catalans. Malgrat això, malgrat que Catalunya hauria pogut “segar la cadena” del 155, malgrat que Catalunya hauria pogut formar govern i treure’s de sobre les grapes del govern Rajoy, la CUP va tornar a fer el joc brut a l’independentisme aliant-se amb els interessos dels poders de l’Estat espanyol.

Un pretès partit independentista i contrari al model socioeconòmic capitalista, ha acabat sent, per contradictori que sembli, el braç executor de les accions del govern espanyol de dretes, o millor dit, gairebé d’ultradreta, evitant amb la seva abstenció a la sessió d’investidura que Jordi Turull fos investit en primera votació president de la Generalitat. Un partit pretesament independentista que en lloc de remar en la direcció adequada rema contracorrent. Un partit que es dit independentista que no ha sabut llegir el revés electoral que va patir el 21 D, quan va caure de 10 a 4 diputats. Un partit en definitiva de gent que no saben on van, ni d’on venen, ni on estan. Quatre diputats que actuen segons el sembla, sense criteri, sense un nord clar, que no aporten res positiu, i que les seves úniques aportacions negatives per a Catalunya, sempre han estat, oh! sorpresa, coincidents amb els interessos del govern espanyol encapçalat pel PP. Ha fet més mal  ala CUP a Catalunya, que moltes de les decisions preses pel popular.

Per altre banda, la posició de la CUP és un menyspreu a aquells persones que s’ho han jugat tot a nivell personal per construir la República catalana. Em refereixo a aquells que estan a la presó, però també als que estan a l’exili, que per cert, avui s’ha ampliat atès que hem sabut que Marta Rovira, temen que podria ser engarjolada, també ha decidit exiliar-se i no comparèixer a la citació del jutge Llarena.  La valentia del que posen en risc el seu futur personal per Catalunya no mereix cap consideració per part d’una CUP cada vegada més allunyada de la ciutadania, cada vegada més auto condemnada a quedar aïllada de la vida política, cada vegada més sola al Parlament i a la societat. Cada vegada per sort, més residuals. Ells s’ho han buscat.

Tanmateix convé no oblidar que a més de la CUP hi ha altres dos partits catalans que mereixen la reprovació de la ciutadania. Em refereixo a l’actitud innoble del PSC dirigit per un Miquel Iceta cada vagada més abduït pel PSOE, i a una Catalunya en Comú, liderada per Domènech i Colau, que amb la seva manca de compromís, amb la seva mal entesa equidistància, defugint sempre el compromís i esquivant un posicionament clar, el que fan és afavorir la posició d’aquells que maltracten Catalunya, peguen cops de porra a la seva gent, arruïnen al país, engarjolen als seus dirigents, volen  exterminar la nostra llengua, i si poguessin acabarien també amb tots nosaltres. 

Dies transcendents aquests. Caldrà està amatents a com es desenvolupen els esdeveniments.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada