dissabte, 12 de setembre de 2020

Un 11 de setembre molt diferent

L’11 de setembre passat ja va ser, per raons personals, ben diferent als 11 de setembre dels anys anteriors, però aquest any 2020, no només jo, sinó tot l’independentisme hem viscut un 11 de setembre que tant de bo no es torni a repetir mai més.



La pandèmia ha modificat totes les previsions, i per primera vegada en molts anys, els catalans no hem pogut demostrar al món que som catalans, que no volem ser espanyols i que ens volem constituir com un nou estat independent en el si d’una Europa que mirà cap un altre cantó.  



Aquest any la diada ha quedat molt deslluïda, i no ha estat precisament per un temps advers; al contrari aquesta 11 de setembre el dia ha acompanyat i el temps ha sigut tan bo comen anys anteriors. Tanmateix les mesures imposades per el govern, per evitar la transmissió de la malaltia, han obligat a canviar el format multitudinari per petites concentracions dutes a terme davant d’edificis públics de l’Estat espanyol a Catalunya com les delegacions del govern o les delegacions d’Hisenda entre altres indrets.

Tot i així, l’ANC i Òmnium Cultural, que són les dues entitats convocants, van poder reunir unes 60.000 persones en els més de 100 diferents municipis on s’havien fet les convocatòries, i sota unes estrictes mesures de seguretat. Com és lògic, aquest any, la repercussió mediàtica tant a l’Estat espanyol com a nivell internacional ha sigut molt inferior a la d’altres anys. 

Cal destacar també que Òmnium Cultural ha fet a més una performance diferent: han situat 2850 cadires buides a l’Avinguda Lluís Companys de Barcelona. Cada cadira duia el nom d’un independentista perseguit per la justícia espanyola a conseqüència dels esdeveniments de l’1-O i dates posteriors. Una mostra del “a por ellos” que els governs espanyols continuen aplicant contra els ciutadans catalans independentistes.

A banda de la Covid-19, aquesta Diada ha estat també l’escenari de la presentació de 3 llibres. El primer el del president Puigdemont titulat “M’explico (de la investidura a l’exili)”, i que va ser posat a la venda unes setmanes abans. El segon també del president Puigdemont, continuació del primer, amb el títol “La lluita a l’exili” on entre moltes altres qüestions deixa ben palesa la deslleialtat d’ERC i en particular del seu president Oriol Junqueras. El tercer llibre presentat també en aquests dates és d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, que amb el títol “Tornarem a vèncer” intenta desorientar a la gent fent veure que ERC manté la seva aposta per la independència quan des de l’1-O del 2017 tots els catalans hem tingut ocasió de veure, que ERC no en vol saber res d’independència

Més enllà dels llibres, aquest 11 de setembre deixa altres qüestions per comentar. La més transcendent és que continua l’enfrontament entre ERC i Junts. Els republicans, des de la seva posició minoritària en el govern, pretenen imposar les seves condicions exigint a Junts un acord que inclogui la data de les eleccions, prerrogativa exclusiva del president de la Generalitat, i establir una estratègia conjunta davant de la possible inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra a causa d’aquelles pancartes que va penjar al balcó el Palau de la Generalitat en els que basant-se en la llibertat d’expressió reclamava la llibertat dels presos polítics i dels exiliats. 

ERC, que ha estat incapaç de pactar res amb Junts, ara es sent capacitada per reclamar pactes. És ben bé que Junqueras és l’esperit de la contradicció. Quan a Junts ( o abans Mas), diuen una cosa, ell ha de dir la contrària. No se’n pot aguantar. 

L’estratègia és evident: ERC pretén situar a Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat i com que veuen que la política erràtica que Junqueras els ha obligat a seguir els està fent perdre molts vots, han iniciat una campanya per intentar recuperar adeptes. I per això, amb el cinisme habitual que caracteritza al eu líder Junqueras, pretenen de nou que al gent es pensi que són independentistes. 

Però no ho aconseguiran; ja n’hi ha prou de jugar amb les il·lusions de molts catalans que ells si, desitgen la independència.         

Cap comentari:

Publica un comentari