diumenge, 9 d’agost de 2020

L’emèrit ha fugit... i el conseller Lluís Puig és un home lliure, (a Europa...)

Assetjat  per escàndols econòmics i de dones, i per la justícia suïssa, Joan Carles I ha tocat el dos, protegit per la casa reial, i per el govern espanyol així com per la premsa “oficial” de la caverna espanyola. Algunes veus el situen a Estoril, d’altres a Abu Dhabi, però també hi ha qui diu que és a la illa de Santo Domingo al Carib, o a Nova Zelanda. Estigui on estigui, el Borbó ha fet un flac servei al prestigi de la monarquia espanyola, i un favor important a l’independentisme, que se sent cada dia més lluny que mai d’un sistema monàrquic, corrupte i que mai ha sintonitzat amb Catalunya.



És evident, i no calen més proves, que la justícia a Espanya no és igual per a tothom. Hi han els del "régimen" i els ciutadans d'a peu; hi ha els del "sistema" i la gent que ha de treballar per guanyar-se les garrofes; hi ha els "poderosos" i la gent del carrer. Hi ha una Espanya que ens pensàvem que s'havia quedat aparcada en el passat, però que està més present que mai. Que se la quedin..  

  
A Catalunya l'independentisme viu uns dies de cofoisme, perquè mentre el rei espanyol fugia, la justícia belga desestimava la petició d’extradició formulada per el jutge Llarena contra el conseller Lluís Puig. Aquest refús de l’euro-ordre, amb les motivacions que el justifiquen, pot tenir importants repercussions per als presos polítics i els polítics exiliats així com també per el judici dut a terme al Tribunal Suprem espanyol, contra els polítics independentistes. Caldrà estar amatents a tot el que pugui venir...



La situació s’havia tornat insostenible. Cada dia sortien notícies relacionades amb els “negocis” del Rei emèrit consistents a cobrar comissions de països àrabs per els contractes que aquells països adjudicaven a empreses espanyoles. Entre els més notables figura la construcció de l’AVE a La Meca, adjudicat per l’Aràbia Saudita, a un consorci format per diferents empreses espanyoles. 

Mica en mica s’han anant coneixent les xifres multimilionàries que el Rei havia rebut, i els dipòsits que tenia a Suïssa així com en d’altres paradisos fiscals. També s’ha relacionat tots aquets afers amb l’amant del rei, la Sra. Corina Larsen, que havia acompanyat al monarca espanyol en molts dels seus viatges tant de caràcter privat com oficial.

Els escàndols continuats del Rei emèrit, i el fet que un jutge Suïs hagi decidit investigar les comissions irregulars rebudes per el Rei, així com les informacions relacionades amb ela diners que Joan Carles I té en diferents comptes a l’estranger, han posat en serioses dificultats al seu fill el Rei Felip VI, al govern espanyol, a la justícia espanyola i a tots aquelles que d’una manera o altre s’han dedicat a protegir al Rei emèrit de les malvestats comeses al llarg dels anys. 

Un dels protectors del Rei, és el PSOE, el partit que avui governa Espanya en coalició amb Unidas Podemos. El PSOE sempre havia manifestat un cert recel vers la monarquia però ves per on, tot d’una els socialistes espanyols han esdevingut més papistes que el Papa i han arribat a cometre irregularitats, que no sé si es poden qualificar de delictives, permetent, facilitant, i segons algunes veus, finançant, la fugida del Joan Carles I. Aquesta actuació dels socialistes espanyols els ha generat problemes d’entesa amb l’altre partit de la coalició que segons han afirmat, no estaven al corrent dels moviments de la socialista Carmen Calvo, i que segons totes les informacions és qui ha negociat amb la casa real la fugida del rei emèrit. Sigui com sigui, “el govern més progressista de la història d’Espanya” ha permès i ha facilitat que el Rei corrupte fugi del país.

Com era d’esperar aquesta situació no ha passat desapercebuda a Catalunya on l’independentisme estava d’enhorabona per que la justícia belga havia decidit no acceptar l’euro-ordre contra el conseller Lluís Puig, atès que el tribunal entenia que el Tribunal Suprem espanyol no és l’òrgan competent a l’hora de promoure aquesta euro-ordre perquè no era el tribunal “natural” que hauria d’haver tramitat l’euro-ordre contra el conseller. Per tant, el descrèdit de la família reial,  venia a afegir-se a l’eufòria per veure de nou lliure al conseller Puig. 

El conseller Puig i la consellera Ponsatí  
No cal dir que aquesta sentencia se la justícia belga pot tenir importants conseqüències per als presos polítics catalans i per els exiliats. Veurem quina repercussió té la sentència en el suplicatori que està tramitant el Parlament Europeu contra els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comin, i Clara Ponsatí, però caldrà veure també que passa amb la possible incompetència del Tribunal Suprem a l’hora de jutjar als presos polítics. És de preveure que la justícia espanyola mirarà cap a un altre banda d’avant d’aquesta sentencia de la justícia belga, però caldrà veure que passa quan tot això arribi al Tribunal de Justícia Europeu o al de Drets Humans de la ONU o a tots dos...  

Mentre tant, el president de la Generalitat Quim Torra, va demanar la convocatòria d’un Ple extraordinari al Parlament de Catalunya, en el que la majoria parlamentaria independentista ha reiterat que no té ni reconeix cap rei i que l'únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la república catalana com una estat social i democràtic de dret. Això va seriosament... costarà però ho aconseguirem! 

Cap comentari:

Publica un comentari