Espanya ens menysprea novament, amb un pressupost que ofèn al sentit comú

La Rioja, Navarra, Cantabria, Extremadura, Ceuta, Melilla, Extremadura, Andalusia i Galícia incrementen les seves inversions respecte a l’any passat, front a una reducció mitjana del 7,2%

El President del País Valencià se’n fot de nosaltgres, atribuint la reducció de l’assignació a Catalunya a un càstig per voler la independència

La reducció de les inversions respecte a l’any passat és superior al 25%

Ahir, el ministre espanyol Cristóbal Montoro va donar  a conèixer el projecte de pressupost de l’Estat per l’exercici 2014. Ja és sabut que els catalans mai podem esperar res de bo d’uns pressupostos fets a Madrid, independentment de si els fa el PP o el PSOE. Tanmateix, aquest any el govern del PP ha arribat a uns límits que ratllen la decència política. A nivell d’inversions, Catalunya rep menys diners que Andalusia, Galícia i Castella Lleó en valor absolut , i pel que fa a la reducció en tant per cent respecte a l’any anterior, la reducció aplicada a Catalunya és superior al 25%.

Aquest tracte vexatori vers els catalans, només pot ser degut a dues causes: o bé a Madrid no estan ben assabentats del que es cou a Catalunya, o bé ens estan donant una empenta per que sortim d’Espanya quan abans. No ho se llegir d’altre manera.

És evident que els partits polítics catalans s’han mostrat molt crítics amb aquesta mesura, llevat com no, del PPC i Ciutadans. Pel que fa a Espanya, les reaccions del Sr. Monago que ha vist incrementar la partida destinada a inversió pública a Extremadura s’ha omplert la boca i s’ha auto felicitat per lo bé que fan els coses, mentre que Fabra, el President del País Valencià, ha intentat explicar la reducció del seu pressupost en un 8,1%, comparant-lo amb al reducció que ha experimentat Catalunya, vantant-se que a València la reducció ha estat molt menor, i insinuant que la reducció aplicada a Catalunya té molt a veure amb la deriva sobiranista que els catalans hem iniciat. Tot plegat demostra per qui encara no ho tenia clar que a Espanya no se’ns hi ha perdut res. Que si volem ser un país modern, els espanyols mai contribuiran a que ho siguem. Mai un govern inverteix en una colònia: ans al contrari l’explota fins a límits impossibles, però mai hi dedica el més mínim dels seus esforços, i això, exactament això, és el que està fent el govern espanyol amb Catalunya. Ens consideren una colònia, o potser ni això.

El cert és que els greuges no és limiten al camp de les inversions. Com en anys anteriors, tampoc es contempla el pagament de la disposició addicional tercera de l’Estatut que va quedar intacte després de la destralada del PP, però que en la pràctica és com si l’haguessin fulminat, atès de en els 7 anys de vigència d’aquesta disposició mai s’ha abonat ni un Euro a Catalunya. Només per aquest concepte, el deute de l’Estat espanyol amb Catalunya supera els dos-mil-vuit-cents milions d’€. En paraules del ministre Montoro, “Catalunya recibe lo que se merece...” i si no ens paga la disposició addicional tercera de l’Estatut segons ell és “porque no hay dinero....” 

Tanmateix, per pagar deute històric a Extremadura o a altres comunitats si que n’hi ha. Una vergonya. Una vergonya de país i una vergonya de govern. Això és el que és Espanya. No cal dir que aquests pressupostos tampoc incorporen els diners que la Generalitat ha deixat de recaptar per l'impost sobre els dipòsits bancaris que el govern espanyol va recòrrer  al tribunal Constitucional.

 Aquells que demanen “gestos de grandeza” són aquells que actuen amb més baixesa moral. Són aquells que actuen sectàriament, assignant a Catalunya un pressupost que no respon de cap manera a les seves necessitats, i que respon exclusivament a la voluntat del govern espanyol de continuar escanyant als catalans a veure si al final ens rendim i ens posem a la seva disposició, per que ens acabin de munyir fins al límit. Aquest és el govern que oferia diàleg “sin fecha de caducidad” i que l’endemà de dir això pactaven amb UPyD una esmena a la Llei Wert per acabar definitivament amb el català, i pocs dies més tard, anunciar uns pressupostos que són una clara invitació a fugir d’Espanya ara mateix. Diàleg? No gràcies!

Independència! Això no es pot aguantar ni un dia més!