I ara “guerra diplomàtica” contra Catalunya

Menyspreus continuats a la Generalitat i per tant als catalans

El govern espanyol es treu la careta: Catalunya és una colònia

Encara ressona l’incident de la setmana passada a Foment del Treball quan la vicepresidenta del govern espanyol Sra. Soraya Sáenz de Santamaria en un acte d’entrega de premis a empresaris de la patronal catalana, va voler imposar-se per sobre del protocol establert presidint l’acte, i relegar així al president Mas a parlar abans que ella, reservant-se dons la última paraula, quan el protocol estableix que a Catalunya sempre presidirà els actes el president de la Generalitat i només deixarà de ser així quan hi assisteixin el rei d’Espanya, el príncep, el president del govern o els presidents del Congrés o del Senat. En aquest cas, i emparant-se en el fet que el president del govern espanyol era fora del país i per tant ella n’ostentava les funcions, la Sra. vicepresidenta es va voler imposar al que estableix el protocol, a l’ignorar que per assumir  la substitució del president del govern cal una delegació formal de funcions cosa que evidentment  no va existir.  

El president Mas, va salvar la dignitat dels catalans

Per altre banda no ha quedat clar si Foment del Treball havia convidat a l’acte al president del govern, o a la vicepresidenta. Semblaria que per un senzill acte d’una entrega de premis a empresaris catalans no tingui massa sentit fer venir a Barcelona a tot un president del govern espanyol. Per tant no és descabellat pensar que la convidada pels organitzadors sigui la pròpia vicepresidenta, la qual ho hauria estat en funció del seu càrrec i no de les funcions i representacions que pogués ostentar. Tot plegat s’hauria pogut aclarir si Foment del Treball hagués estat “en el seu lloc” i no posant-se servicialment a disposició de les exigències de les autoritats espanyoles. Tampoc ha d’estranyar massa aquesta postura de Foment, sobre tot després de veure els equilibris que ha volgut fer el seu president, el Sr. Gay de Montellà, amb el Dret a Decidir. Queda clar que entre els enemics de la llibertat del poble de Catalunya hi ha una bona part dels empresaris catalans representats a Foment, i entre ells, i d’un manera molt significada el seu mateix president.  

Els representants dels empresaris Rosell i Gay de Montellà
paguen amb la seva cara...

Per això cal aplaudir la decisió que va prendre el president Mas de no voler acudir a l’acte en les condicions que se li imposaven. I al meu entendre ho va fer no només per no veure’s relegat a nivell personal, sinó sobretot per que aquest menyspreu de la vicepresidenta ho era a tots els catalans, i el president de la Generalitat va voler defensar la dignitat de tot un poble. Bravo doncs pel president Mas.

Aquest fet tot i la seva gravetat s’hauria pogut considerar si s’hagués produït d’una manera aïllada, més o menys anecdòtic, però resulta que aquesta mateixa setmana, el govern espanyol acaba d’anunciar un nou greuge a la Generalitat i per tant a tots els catalans. En efecte, el dimecres proper es celebra a Barcelona el “I Fòrum Econòmic de la Mediterrània Occidental” en el que hi participaran els ministres d’afers exteriors d’Espanya, Portugal, França. Itàlia, Malta, Marroc, Tunísia, Algèria, i Líbia, a més de representats empresarials d’aquests països.  Doncs bé; el govern espanyol no vol que el president Mas hi assisteixi.

La voluntat de la Generalitat i així ha estat comunicat a Madrid, seria que el president Mas pogués fer una salutació de benvinguda i de cortesia als assistents, tal com ha succeït en altres ocasions tant a Catalunya (presidents Maragall a l’any 2005 i Montilla a l’any 2008) o com al mes de juliol passat a Ses Illes amb el president Bauzà que va donar la benvinguda als ministres d’afers exteriors de l’UE en una reunió presidida per Rajoy. Tanmateix el Sr. Rajoy, des de Panamà va aclarir les raons per les que no volen que el president Mas hi pugui assistir: es tracta d’una reunió “d’estats nacionals”. Per tant com que nosaltres som una “colònia” espanyola, el nostre màxim representant, el president Mas, no hi pot anar.

La Sra. vicepresidenta del govern espanyol va voler
presidir l'acte, tan si com no.

Passi el que passi, i acabi com acabi aquest nou menyspreu del govern espanyol als catalans, una cosa està clara: estan preocupats pel procés secessionista català. Sinó ho estiguessin, sinó li donessin importància, segur que no haurien declarat la guerra tant descaradament  com ho han fet. Guerra econòmica doncs Montoro ens estafa tot el que pot i més, i guerra diplomàtica intentant eliminar fins on els és possible, la veu de Catalunya al mon.

Veient aquestes reaccions tan viscerals, tan extremes, tinc el convenciment que cada dia que passa tenim la llibertat més a prop.