Tot va molt a poc a poc...
Aquests últims dies hem conegut diferents enquestes. Depenent del
mitjà, els resultats són uns o altres. Pel que fa a la independència, elPeriódico ha elaborat un treball en el que els partidaris de la independència,
representen el 40% dels enquestats, mentre que en l’enquesta elaborada per l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) els partidaris de la independència són un 58,5% dels
enquestats.
 |
| Els resultats de l'enquesta del Periódico pel que fa a la independència |
Val a dir que l’enquesta de El Periódico ha estat realitzada sobre una
mostra de 800 persones, mentre que la de l’AMI ha utilitzat una mostra de 3033
persones. És evident que tot i que
tècnicament les enquestes estiguin ben realitzades, la magnitud de la mostra té
importància, però sobre tot encara en té més la selecció de la mostra en si. Si
la mostra reflexa fidelment les diferents tendències socials que la
caracteritzen, i el model estadístic escollit és correcte, el resultat de
l’enquesta serà fiable. Tanmateix succeeix que en moltes ocasions la mostra escollida no representa amb fidelitat les diferents tendències que integren la
societat i s’elabora sobre un conjunt de persones que no són significatives, i
en les que s’hi inclouen majoritàriament tendències que en la societat no tenen
el mateix pes. Quan això passa el resultat de la mostra no és fiable,
independentment del nombre de persones que integren la mostra. Per tot plegat
cal ser molt prudent davant de qualsevol enquesta per que a més del comentat,
també hi té una gran influència la manera de
fer les preguntes i l’ordre amb
que aquestes han estat fetes.
A mi m’encantaria que la independència fos àmpliament majoritària a
Catalunya, i que això es pogués evidenciar ben aviat en unes urnes. La millor
referència que tinc per orientar-me sobre com poden anar les coses, no són
precisament les enquestes. Són les imponents manifestacions de l’11 de setembre
del 2012 i del 2013 amb 1 milió i mig de
persones reclamant ser un Nou Estat d’Europa a l’any 2012, i quasi 2 milions de persones reclamant la
independència en la cadena humana del 2013. Són aquestes dues manifestacions de
la voluntat popular les que em porten a pensar que la independència és
possible, i està al nostre abast.
 |
| L'enquesta de l'Assiciació de Municipis per la Independència |
Tanmateix hi ha una cosa que em preocupa molt més que el que diguin les
enquestes. És l’actitud dels polítics catalans, amb una manca d’unió evident
entre ells. En el mateix partit de govern hi ha postures diferenciades entre
els sobiranistes i els partidaris de la tercera via. El partit que dona suport
al govern (ERC) manté un discurs clar en vers el seu electorat, sense fissures
en les seves files. Segurament aquesta és la raó per la qual les enquestes li
van a favor. Altres partits catalanistes, con ara el PSC o el que hauria de
quedar de l’antic PSUC mantenen postures molt ambigües sense acabar-se definir
i amb contradiccions permanents (PSC sobretot). Finalment la CUP, que arriba a
desconcertar a tothom amb posicionaments que ara no toquen com es reclamar la
incorporació del País Valencià i de Ses Illes al procés secessionista. Sense unitat no anirem enlloc. Dic unitat; no unanimitat, atès que aquesta no la tindríem
mai.
Dins del marc de les preocupacions, n’hi posaria un altre: el temps
corre molt a poc a poc, i em neguiteja molt que entre el discurs de la por
endegat per Madrid, i els cants de sirena dels Duran Lleida de torn, hi hagi
gent que acabi desmotivant-se. Entenc que la il·lusió demostrada el passat 11
de setembre no s’ha d’esvair per més que molts espanyols i espanyolistes ho
intentin, però no puc amagar que la lentitud del procés em preocupa.
Tinc presa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada