Sr. Duran: no s’esforci, no volem cap tercera via...

Duran Lleida no para de moure’s per Madrid intentant salvar el seu futur polític

Per sobre dels interessos de Catalunya, Duran Lleida hi posa els seus personals; ni tan sols els del partit.

Tenir que escriure sobre Duran Lleida ja cansa una mica. I no seria així si aquest personatge no anés maldant per Madrid, intentant desesperadament salvar el seu futur polític a canvi de malmetre allò que molts catalans estimem: la independència. Duran Lleida no en té prou sembrant el desconcert entre els votants de CiU tal com palesen les diferents enquestes publicades aquests dies sinó que necessita com l’aire que respira trobar una sortida per la seva tercera via; aquella via que no porta enlloc.

La caiguda en intenció de vot de CiU és una prova molt clara del mal que personatges com Duran Lleida fan a Catalunya. No es pot formar part d’un govern i al mateix temps mantenir un discurs diferenciat. Aquest error es paga car en política, i és evident que en les propers eleccions autonòmiques CiU no en serà la guanyadora per primera vegada després de la reinstauració de la democràcia. Duran Lleida podrà doncs presumir d’haver-se carregat una coalició electoral d’èxit que ha guanyat les eleccions a Catalunya, d’una manera ininterrompuda des de fa més de 30 anys. Trist honor Senyor Duran.

El que sorprèn, és que el Sr. Duran insisteixi a defensar una situació que els catalans ja hem viscut. L’encaix a Espanya és impossible. Catalunya ho ha provat de diferents maneres i en èpoques distintes i el resultat ha estat sempre el mateix. L’últim intent, per no anar més lluny, va ser el del nou Estatut, aprovat a Catalunya després d’un referèndum, recorregut al Tribunal Constitucional pel PP, i reduït per aquest a mera anècdota en una sentència del tot política, emesa per un tribunal polititzat. Després d’això, el Sr. Duran creu realment que existeix la més mínima possibilitat d’una revisió de la Constitució que permeti a Catalunya un paper diferent a l’actual? Creu el Sr. Duran Lleida, que els espanyols deixaran alguna vegada de xuclar de la mamella catalana? La resposta és també molt recent. Tot just fa una mica més d’un any, el President Mas va anar a Madrid a demanar al President Rajoy l’anomenat “pacte fiscal” que havia de permetre reduir l’espoli fiscal al que estem sotmesos: la resposta espanyola va ser rotunda: NO!

Perquè s’esforça tant Duran Lleida en mantenir aquesta postura suïcida per la coalició? Doncs està molt clar: per salvar el seu futur polític. Ell sap molt bé que en una Catalunya independent, després del paper en contra que ell hi ha jugat, no hi tindria des de la política cap possibilitat de continuar-hi vivint. Porta més de 30 anys ficat en política i vivint d’ella, i vol continuar fent-ho. El problema és que els catalans no el volem a ell, i per tant està intentant desesperadament que “Madrid el salvi”.

La conseqüència immediata de tot plegat és que els electors no confien en CiU. Amb discursos contradictoris entre el que és la posició oficial del govern, i la posició personal d’alguns membres del govern, es genera una gran inseguretat davant de l’electorat, fet que comporta que la gent es decanti per aquelles forces polítiques que no ofereixen dubtes pel que fa al seu discurs i al seu missatge. I el que ningú pot discutir en aquests moments és que el discurs d’Esquerra Republicana és clar, concret, potent i sense escletxes. Aquesta és la gran diferència.

És curiós veure com el temps posa a tothom al seu lloc: Duran Lleida ha passat de ser el polític més ben valorat a ser considerat com un botifler capaç d’avantposar els seus interessos personals als del seu partit, i el que és més greu, als de Catalunya. 

Sr. Duran: volem la independència; no volem cap pacte amb els espanyols. No insisteixi, si us plau.