El gran debat sobre com ha de ser la pregunta de la consulta

Tothom hi vol dir la seva, fins i tot aquells que l’11 de setembre es van quedar a casa

Si la pregunta no és concreta, la resposta tindrà una interpretació ambigua i això restarà legitimitat a l’opció independentista. Potser és el que alguns volen?

Aquests darrers dies estem assistint a un espectacle ridícul i penós, en el qual tots els partits polítics s’estan barallant per decidir com ha de ser la pregunta de la consulta. Entenc que la pregunta que s’acabi fent té una importància cabdal, i per això disculpo en certa mesura a aquells que intenten dur les aigües al seu molí, en funció dels seus interessos de partit.

La vicepresidenta Ortega defensa que la pregunta
inclogui la "tercera vía"

El Consell Assessor per la Transició Nacional va fer un informe en el que recomanava que la fórmula més apropiada “és la de la pregunta directa sobre el vot favorable o no que Catalunya esdevingui un Estat independent”. Per tant, i partint de la base que si s’ha creat aquest consell assessor és per algun motiu, no hi hauria d’haver més debat al voltant de com ha de ser la pregunta. Tanmateix passa que alguns partits polítics i en particular alguns dels seus líders, volen diluir la possible contundència de la resposta. Aquest és el cas del Sr. Duran Lleida, del qual no en voldria tenir que escriure res més per que m’avorreix i res del que pugui fer m’interessa, però malauradament lluny de callar no para ni un moment en intentar diluir una resposta que 1,6 milions de catalans volem que sigui molt contundent.

La diputada Dolors Camats demana que la pregunta
 incorpori la possibilitat del federalisme

Però no és només Duran Lleida qui està boicotejant la pregunta; avui he sentit a la Sra. Dolors Camats d’ICV que també reclama una pregunta ambigua per així poder descafeïnar la resposta. La Sra. Camats pretén que federalistes i independentistes puguin votar SI a la pregunta. En el cas de la Sra. Camats, no se si aquest intent de “resposta dual” és fruit de l’estratègia del seu partit, o bé és conseqüència de no haver-ho reflexionat suficientment.

A l’hora de ficar cullerada a la pregunta, no són només el Sr. Duran i la Sra. Camats els que intenten pressionar per mirar d’afavorir els seus interessos. Només ERC i la CUP defensen els criteris del Consell Assessor per la Transició Nacional, amb una pregunta clara i concreta que només admeti dues respostes: SI o NO. El que està clar és que tots els polítics i tots els partits catalans volen d’alguna manera tenir incidència en la consulta, alguns intentant evitar-la i d’altres barallant-se entre ells com nens petits. El problema és que la consulta, és a dir la pregunta i les seves respostes, no els pertanyen a ells, sinó als catalans que l11 de setembre van unir les seves mans per reclamar la independència.

El conseller Puig diu que no estem aquí per vacil·lar i vol
una pregunta clara amb resposta explícita 

Si no es fa una pregunta molt clara el problema que ens podem trobar és greu. Tan greu que fins i tot ens pot portar a perdre legitimitat davant del món. Què passa si la resposta és “interpretable”? Què passa si com proposa la Sra. Camats poden votar Si independentistes i federalistes? Que es fa l’endemà? La independència? El federalisme? El món sencer se’n riurà si no som capaços de fer una pregunta prou clara que no doni peu a cap falsa interpretació. Penseu que una vegada feta la consulta (si és que es fa) molta gent intentarà restar-li virtualitat argumentant en contra de com ha estat feta la pregunta o de com es pot interpretar la resposta. Només falta que nosaltres mateixos els servim amb safata de plata arguments per desqualificar el resultat de la consulta.

Però no és només la Sra. Camats qui vol seguir aquesta línia desdibuixada. Per alguns aigualir la pregunta equival a desvirtuar la resposta i en aquest camí hi trobem al PSC del Sr. Pere Navarro, que és partidari de consensuar una pregunta. Fer aquest tipus de propostes és no haver entès res. A veure: l’11 de setembre 1,6 milions de catalans van reclamar amb una sola veu la independència de Catalunya. Ningú va reclamar aquell dia el federalisme. El Sr. Navarro s’ha declarat clarament en contra de la independència i proposa una via alternativa que ell en diu federalista i de reforma de la Constitució. Com vol que propostes tan diferents puguem consensuar-les en una pregunta? Impossible...

Oriol Junqueras vol una pregunta concreta sobre
la independència

En tot cas, si algun dia ell treu1,6 milions de catalans al carrer reclamant aquesta via federal, llavors estaríem en igualtat de condicions i ell tindria alguna força moral per reclamar consens. Mentre això no sigui així, hi ha 1,6 milions da catalans que volem poder votar Independència SI. Així de clar. 

He deixat pel final el desastre comunicatiu de CiU: el president Mas no diu res; la vicepresidenta Ortega es decanta per una pregunta que inclogui la tercera via; el conseller de cultura Ferran Mascarell es decanta per una pregunta clara, amb respostes inequívoques; el conseller Felip Puig diu que "la pregunta ha de ser clara amb resposta explícita; estem per decidir, no per vacil·lar; la tercera via no existeix"                              

Com es pot veure una autèntica olla de cols. Amb una classe política de tal mediocritat es fa difícil pensar que la sedició de Catalunya pugui resultar exitosa. Está molt clar que per assolir l'èxit caldrà que la societat civil hi estigui molt a sobre del procés, sinó estem perduts.