dijous, 21 de novembre del 2013

L’inefable Sr. Mario Vargas Llosa


Un peruà, que volia ser President del seu país, i que ara vol ser capdavanter contra el nacionalisme català.


De volar en jets privats al Perú més tercermundista, a asseure’s en una cadira de la RAE i tenir el títol de Marqués d'Espanya. 



El Sr. Mario Vargas Llosa té el mèrit d’haver aconseguit a l’any 2010 el premi Nobel de literatura, i no seré pas jo qui li discutirà els mèrits d’aquest important guardó. Al contrari: tot el meu respecte per aquesta importantíssima distinció. 

Fins i tot el dia del seu discurs a Estocolm recollint el premi
Nobel, Vargas LLosa va tenir un "record"
pel nacionalisme català
Però jo no vull parlar del mèrits literaris del Sr. Vargas Llosa, sinó que voldria fer un petit recorregut per la seva trajectòria política. A l’any 1993, el Sr. Vargas Llosa va obtenir la nacionalitat espanyola sense perdre la peruana a través dels convenis de doble nacionalitat existents entre el Perú i Espanya. Fins aquell moment, el Sr. Vargas Llosa havia viscut al Perú (Arequipa i Lima), Bolívia (Cochabamba), Espanya (Madrid i Barcelona), París i Londres. Havia intentat ser algú a Europa i els únics que el varen acceptar van ser els espanyols que fins i tot el van fer membre de la “Real Academia Española de la Lengua”.

En la seva llarga etapa peruana el Sr. Vargas Llosa va voler presentar-se com a candidat a la presidència del Perú en les eleccions de l’any 1990. Era el candidat del rics, volant en jets privats i acompanyat sempre de jovenetes de bon veure, va recórrer el país per consolidar la seva popularitat, fet que li va comportar que poc temps abans de les eleccions les enquestes el donaven com a clar favorit amb més del 50% del vots. Tanmateix, una campanya plena de luxes  de tot tipus amb manifestacions d’opulència van fer que el seu rival Fujimori, amb 15 dies donés la volta a les enquestes, a l’oferir als peruans una proposta de vida molt més adequada a la misèria que imperava (i impera encara) en aquell país.

Després d’aquest fracàs estrepitós, el Sr. Vargas Llosa es va refugiar novament a Madrid, des d’on va intentar guanyar-se les simpaties dels espanyols. I per fer-ho no va trobar millor fórmula que afegir-se a allò que més ven a Madrid: l’anticatalanisme.

Són de sobra conegudes les diferents manifestacions del Sr. Vargas Llosa en contra del nacionalisme català, en ocasions criticant-lo directament, i en altres d’una manera més encoberta. El dia que va recollir el seu premi Nobel a Estocolm va tenir la barra de dir:

"Ojalá que los nacionalismos, plaga incurable del mundo moderno y también en España, no estropeen esta historia feliz". 

Però les debarrades d’aquest home contra Catalunya no es limiten al dia que va recollir el seu premi, sinó que les ha anat dient al llarg del temps, quan li han vingut en gana. Segurament la seva fobia anticatalana deu tenir a veure amb la seva estada a Barcelona; alguna cosa no li va sortir com ell volia…Però sens dubte la seva mania persecutòria contra l’independentisme té també un altre motivació; ha d’agraïr als espanyols tot el que ells li van donar: estudis, un silló en el RAE, i altres prebendes que ha aconseguit a la “Villa y Corte”

Per això lluny de calmar-se continua atiant els focs espanyols contra Catalunya. La seva última desbarrada també mereix ser destacada:

Amb la misèria que hi ha al Perú (Barri de
Lima Sur a la imatge), al Sr. Vargas Llosa
 el preocupa la independència de Catalunya
Mire, es absolutamente absurdo, es utópico, pensar que Cataluña se pueda independizar de España en el contexto de la unidad europea, de la UE, vamos, es que sería absolutamente antihistórico, absolutamente anómalo. No puede ocurrir. Por el hecho en sí y porque Cataluña es una parte absolutamente fundamental de España, y eso ha sido así durante los últimos cinco siglos. Y lo seguirá siendo."


Un personatge que a canvi de totes aquestes manifestacions del nacionalisme espanyol més ranci, ha rebut el títol de Marqués d'Espanya, atorgat al 2011 pel Rei dels espanyols.  Com es pot veure per més premi Nobel que sigui, és un perfecte ignorant. Sr. Vargas Llosa: miri si està vostè errat, que fins i tot Perú es va poder independitzar d’Espanya. Que le vaya bonito!   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada