Madrid vol la rendició incondicional de les aspiracions catalanes d'independència
Des de fa pocs mesos els catalans hem estat sotmesos a tres intents de
seducció. Per una banda, Pere Navarro secretari general del PSC, després de
demanar al Rei d’Espanya que abdiqués i pocs dies després demanar-li que faci
de mitjancer entre el govern espanyol i el català, va tenir un altre feliç
ocurrència: proclamar una Espanya Federal que havia de solucionar tots els
nostres problemes a través d’una reforma de la Constitució.
El segon intent de seducció va venir de la ma de Duran Lleida,
secretari general de CiU, que amb la seva famosa tercera via va intentar també
convèncer als catalans de la bondat i
idoneïtat de les seves propostes. Duran Lleida oferia un nou sistema de finançament
per Catalunya, un blindatge de les competències de la Generalitat davant del
govern espanyol i que els espanyols es comprometessin a deixar-nos fer la
consulta. Aquesta proposta va ser també rebutjada i ridiculitzada pel mateix
president del govern espanyol Sr. Rajoy,
que va afirmar “no se que es eso de la tercera via”
 |
| Bofetada del PP a Sánchez Camacho |
La Sra. Sánchez Camacho ha sortit de la reunió a la seu del PP al C/
Gènova de Madrid amb la cua entre les cames, atès que els barons del partit
presents a la reunió ( i els que sense ser-hi l’ha sentit per la ràdio) s’ha
oposat radicalment a la seva proposta. La cirereta l’ha posat la Sra. de
Cospedal quan a la sortida de la reunió ha dit que “El
principio de solidaridad interterritorial es innegociable” y les
terceres vies federalistes son oportunistes i responen a objectius partidistes
i de curt termini. Ha sentenciat el tema dient que el
PP no negociarà un finançament singular per Catalunya.
En una sola intervenció la Sra., de Cospedal ha donat doncs per tancats
tant un finançament singular que pogués convenir mínimament a Catalunya com les
propostes que demanaven una reforma de la Constitució, i com ja havia fet la Sra. Esperanza Aguirre dies abans amb el dret a decidir a l’assegurar que “Catalunya es de los españoles”. Adéu doncs a les
propostes de Navarro, Duran Lleida i Sánchez Camacho.
Queda per tant ben clar que l’oferta de diàleg sense data de caducitat
de Rajoy no era més que un guardar les formes, però que aquesta mai ha estat la
seva autèntica voluntat. De fet els espanyols només esperen una cosa dels
polítics catalans, i és que proposin la rendició incondicional de Catalunya als
designis de Madrid. Amb el que els espanyols no compten és amb la societat
civil catalana, que fins ara ha donat mostres d’una fermesa important en la
seva voluntat de voler esdevenir un país europeu lliure. Tant de bo aquesta fermesa perduri i es reforci; falta farà.
 |
| Jorge Fernandez Diaz, ministre de l'Interior del govern espanyol, havia donat recolzament a la proposta de Sánchez Camacho. La desqualificació per tant també ho és per ell |
Si en lloc de parlar de política, parléssim de dignitat, és evident que
després de la rebolcada d’avui. La Sra. Sánchez Camacho hauria de plegar del
seu càrrec al PP català. L’han desautoritzada en tota regla.
Però també està clar que els altres dos partidaris de la tercera via
s’ho han de fer mirar amb urgència: Pere Navarro es desacredita tot sol. Tot i
així els barons socialistes tampoc li han donat cap mena de suport, més enllà
del paper de si però no del Sr. Rubalcaba que tampoc accepta el dret a decidir
dels catalans. I al Sr. Duran Lleida, la seva insistència en voler convertir a
Catalunya en una nació subordinada als interessos de Madrid, l’acosta cada vegada més a la seva pròpia via morta: la seva
jubilació del món de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada