dijous, 13 de juny del 2013

Lliçó de democràcia


Quan els segles de pràctica democràtica deixen pòsit



David Cameron, el primer ministre britànic, li ensenya les beceroles de la democràcia al Sr. Mariano Rajoy, president del govern espanyol i li recomana que cal escoltar als catalans, un consell que no és gaire habitual en la diplomàcia internacional, atès que implica una ingerència en afers interns d’un altre estat. És precisament aquest fet el que dona encara més rellevància a les paraules de Cameron, doncs si ha traspassat aquesta mena de ratlla vermella de la ingerència interna, segur que té motius més que sobrats per fer-ho. I aquests motius no deuen ser massa aliens a la pressió constant que la diplomàcia espanyola està fent sobre tots els estaments internacionals amb l’objectiu d’impedir que Catalunya pugui fer arribar al mon els seus anhels de llibertat i independència, i l’ofec econòmic, cultural i lingüístic a que la sotmet l’Estat espanyol.
Gran lliçó de democràcia de David Cameron, primer ministre
del govern de la Gran Bretanya, al govern espanyol
 Tot plegat una maniobra que encara que en el curt termini aporti rèdits a la diplomàcia espanyola, segur que a la llarga serà just el contrari, atès que amb la manera com està actuant el ministre Margallo i la seva gent, l’únic que aconseguiran és que el mon els conegui tal com realment són, i per tant a la llarga acabin  adoptant una postura favorable als interessos catalans. De fet, els espanyols només saben utilitzar els arguments de la por, tant a Espanya com a l’estranger i això, a banda de demostrar poca capacitat intel·lectual, també demostren que els arguments que utilitzen  són ben poc, o gens convincents.

Els espanyols continuen enrocats en la seva coneguda postura que la Constitució espanyola estableix “la indisoluble unidad de la nación española”  i ningú els pot treure d’aquesta posició. Com si les lleis fossin inalterables amb el temps. Com si avui en dia tots els preceptes legals que prevalien a l’any 1978 (any d’aprovació de la Constitució) fossin vigents. Per no allargar-me excessivament, només apuntar que a l’any 1978 els espanyols no es podien divorciar, les dones espanyoles no podien avortar, els homosexuals espanyols no es podien casar, els joves espanyols estaven obligats a fer el servei militar, etc., etc.

Si totes aquestes coses (i moltes més) han canviat amb el pas dels anys, i les lleis, usos i costums dels ciutadans s’han anat adaptant a la realitat social de cada moment, perquè la Constitució ha de ser la barrera i l’excusa que impedeix que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur

El ministre Garcia Margallo intenta posar tants pals a
les rodes com pot, per impedir la internacionalització
del conflicte català
Jo em pregunto si hi ha alguna cosa més democràtica que permetre que els ciutadans opinin, i que opinin sobre el seu futur. Em sembla que permetre que la gent expressi la seva voluntat hauria de ser la màxima expressió de la democràcia en un país lliure. El que succeeix és que la pràctica democràtica exigeix algunes condicions, i entre elles, un determinat tarannà. O sents profundament la democràcia o només l’utilitzes pel teu propi benefici. I aquest és el tema. Per sentir profundament la democràcia cal haver-la viscut molts anys. Cal haver acumulat anys i anys de vida democràtica i de viure en democràcia. Cal que la democràcia s’hagi infiltrat en tots els estaments d’una societat fins formar part de la seva essència, i és evident que tot això Gran Bretanya ho ha viscut des de les seves pròpies arrels, mentre que a Espanya  això no ha estat així. Aquí la democràcia està “instaurada” des de fa 35 anys, davant dels segles que els anglesos porten convivint amb ella.

És per això que es pot dir sense temor  a equivocar-se, que avui per avui, els espanyols no viuen en democràcia, sinó que la utilitzen pels seus propis interessos, i en aquest petita frase rau tot el problema: a Espanya la democràcia és l’excusa que els permet fer el que els convé; als països autènticament democràtics la democràcia és el motiu pel qual fan les coses. Per això els escocesos podran votar el seu futur...     








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada