Quan els segles de pràctica democràtica deixen pòsit
David Cameron, el primer ministre britànic, li ensenya les
beceroles de la democràcia al Sr. Mariano Rajoy, president del govern espanyol
i li recomana que cal escoltar als catalans, un consell
que no és gaire habitual en la diplomàcia internacional, atès que implica una
ingerència en afers interns d’un altre estat. És precisament aquest fet el que
dona encara més rellevància a les paraules de Cameron, doncs si ha traspassat
aquesta mena de ratlla vermella de la ingerència interna, segur que té motius
més que sobrats per fer-ho. I aquests motius no deuen ser massa aliens a la
pressió constant que la diplomàcia espanyola està fent sobre tots els estaments
internacionals amb l’objectiu d’impedir que Catalunya pugui fer arribar al mon
els seus anhels de llibertat i independència, i l’ofec econòmic, cultural i
lingüístic a que la sotmet l’Estat espanyol.
Gran lliçó de democràcia de David Cameron, primer ministre del govern de la Gran Bretanya, al govern espanyol |
Els espanyols continuen enrocats en la seva coneguda
postura que la Constitució espanyola estableix “la
indisoluble unidad de la nación española” i ningú els pot treure d’aquesta posició. Com
si les lleis fossin inalterables amb el temps. Com si avui en dia tots els
preceptes legals que prevalien a l’any 1978 (any d’aprovació de la Constitució)
fossin vigents. Per no allargar-me excessivament, només apuntar que a l’any
1978 els espanyols no es podien divorciar, les dones espanyoles no podien
avortar, els homosexuals espanyols no es podien casar, els joves espanyols
estaven obligats a fer el servei militar, etc., etc.
Si totes aquestes coses (i moltes més) han canviat amb el
pas dels anys, i les lleis, usos i costums dels ciutadans s’han anat adaptant a
la realitat social de cada moment, perquè la Constitució ha de ser la barrera i
l’excusa que impedeix que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur?
El ministre Garcia Margallo intenta posar tants pals a les rodes com pot, per impedir la internacionalització del conflicte català |
És per això que es pot dir sense temor a equivocar-se, que avui per avui, els
espanyols no viuen en democràcia, sinó que la utilitzen pels seus propis
interessos, i en aquest petita frase rau tot el problema: a Espanya la
democràcia és l’excusa que els permet fer el que els convé; als països
autènticament democràtics la democràcia és el motiu pel qual fan les coses. Per
això els escocesos podran votar el seu futur...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada