Cinc camins que porten a la llibertat

Hi ha una drecera: la Declaració Unilateral d’Independència

El jurista i ex vocal del Tribunal Constitucional espanyol, en la seva condició de Director del Institut d’Estudis Autonòmics i President del Consell per la Transició Nacional Sr. Carles Viver Pi-Sunyer ha explicat a la comissió d’assumptes institucionals del Parlament les 5 vies que ell considera possibles per tal que l’exercici del Dret a Decidir pugui ser una realitat pels catalans. D’aquestes 5 vies, n’hi ha 4 que tenen prou base jurídica per que es puguin fer d’acord a l’actual legislació espanyola, mentre que la cinquena requeriria una modificació de la Constitució.

El Sr. Carles Viver i Pi-Sunyer

Segons el Sr. Viver Pi-Sunyer aquests cinc vies serien:

1).- Aplicar l’article 92 de la Constitució espanyola que preveu que l’Estat convoqui un referendum, en aquest cas la consulta sobre el Dret a Decidir  només a l’àmbit territorial de Catalunya

2).- Aplicar el traspàs de competències per convocar referèndums a la Generalitat de Catalunya a través de l’article 150.2 de la Constitució. Aquesta via seria similar a la utilitzada per el Regne Unit per facilitar que Escòcia pugui fer el seu referèndum d’autodeterminació.

3).- Utilitzar la Llei de Consultes via referèndums del Parlament de Catalunya, recorreguda per l’Estat davant del Tribunal Constitucional, i en la que l’Estat hauria d’autoritzar la seva realització 

4).-  Utilitzar la Llei de Consultes per la via dels “no referèndums” que s’està elaborant en aquests moments en el Parlament de Catalunya, fet que podria fer perdre validesa jurídica a la resposta que s’obtingués en el referèndum

5).- Si els dos partits majoritaris a l’Estat es posen d’acord, la reforma de la Constitució es pot fer en un cap de setmana fins i tot del mes d’agost, com ja s’ha demostrat per altres temes.

Aquestes serien les 5 vies que ens portarien en opinió del Sr., Viver a poder fer la consulta per la via de la legalitat.

El Sr. Carles Viver i Pi-Sunyer al Parlament

Tanmateix és molt probable que el govern espanyol no s’avingui a cap d’aquests plantejaments. Si això és així, el procés català necessita estar ple d’arguments democràtics per utilitzar altres possibles vies. Si som capaços d’explicar-li al mon que després d’haver intentat dialogar amb els espanyols i aquests no haver donat el seu braç a tòrcer i no ens han deixat fer la consulta de cap de les maneres possibles, llavors s’obre la via de les eleccions plebiscitàries i la Declaració Unilateral d’Independència del Parlament de Catalunya.

El propi Sr. Viver diu que “si l’ordenament jurídic no es fa servir per canalitzar reivindicacions polítiques, sinó per frenar-les, es poden obrir altres vies en que el Dret hi té poc a dir” Ha afegit que com a jurista no li agradaria arribar al punt de contemplar accions fora de la via jurídica, però ha defensat la possibilitat  d’obrir vies purament polítiques “si l’Estat bloqueja totes les opcions legals”

El que jo voldria afegir a tot plegat és la meva visió per l’endemà de la DUI, atès que soc dels convençuts que els espanyols mai ens deixaran decidir lliurement el nostre futur. I aquesta visió passa per considerar que Espanya està abocada a entendre’s amb Catalunya una vegada produïda la DUI. I és que el govern espanyol, en cas de ruptura traumàtica, no podrà pagar tot el deute exterior sense la contribució de Catalunya a pagar una part d’aquest deute (la que ens sigui pròpia). Per tant, una vegada produïda la ruptura el govern espanyol haurà de venir-nos a demanar que contribuïm a pagar una part d’aquell deute, fet que haurà de permetre al govern català d’acceptar-ho a canvi d’una clau molt important per Catalunya: la clau d’Europa.