Els espanyols exigeixen respecte a les “regles de joc”

Però ells canvien els àrbitres quan els convé

Fa ben pocs dies, l’alcalde de Girona, el Sr. Carles Puigdemont amb ocasió del  primer Congrés sobre Seguretat Jurídica i Democràcia celebrat a Girona, va reclamar davant de Felip de Borbó i d’Alberto Ruiz Gallardón ministre de Justícia del govern espanyol, el dret a decidir del poble català.

El Sr. Puigdemont, davant del Príncep Felip
i del ministre Ruiz Gallardón, els va dir
les coses pel seu nom

La resposta de Felip de Borbó va ser clara: cal respectar les regles del joc, fent referència a les mil i una traves que la Constitució dels espanyols posa a qualsevol reivindicació nacional dels catalans. Pels espanyols la postura està clara: el subjecte de sobirania és el poble espanyol, i la Constitució garanteix la unitat d’Espanya. És evident que amb aquestes dues regles tan “democràtiques” les possibilitats de que els catalans puguem elegir lliurement el nostre futur és nul·la. Per tant el que Felip de Borbó està demanant amb el respecte a les regles del joc és que a més de submissió, els catalans hi posem santa resignació. Tenen tan coll avall que Catalunya és seva i no dels catalans, que ahir el Sr. Carlos Floriano, secretari de comunicació de PP va dir que Catalunya era com la seva ma, i si li volien tallar la ma, ell també volia decidir.

Tots plegats fent pinya per evitar que els catalans puguem exercir algun dia el dret a decidir. Tots plegats amb arguments basats en la por i les amenaces per intentar que Catalunya quedi una vegada més sotmesa als interessos dels espanyols, però sobretot, que continuï aportant a les arques de l’Estat espanyol els diners necessaris per que ells puguin mantenir els seus deliris de grandesa. Ens volen per pagar i callar; aquesta és la realitat i no cap altre. Ni Constitució ni històries: pagar. Això és el volen dels catalans.

I per assegurar-se’n, a més d’establir les regles del joc que els hi convenen, ara han fet un pas més enllà. Estan configurant un Tribunal Constitucional amb magistrats molt més conservadors dels que habitualment hi havia. Sabut és que el TC ha estat dominat des de fa anys per magistrats dits progressites o conservadors però tremendament fonamentalment anticatalanistes quan han d'intervenir en qüestions catalanes. Per això sovint el progressisme se’l deixaven a casa, com van fer amb la sentencia contra l’Estatut de Catalunya que va comptar amb alguns vots favorables de magistrats considerats progressistes.

Un TC configurat especialment per parar els peus
als desitjos de llibertat del poble català

El cert és que ara aprofitant que calia substituir alguns magistrats que havien esgotat el període pel qual van ser nomenats, el PP aprofita la seva majoria absoluta per incrementar d’una manera molt significativa la presencia de magistrats conservadors en el sí del TC.  És allò de la separació de poders. La Constitució espanyola estableix la separació del poders executiu, legislatiu i judicial. Doncs bé, els espanyols respecten tant les regles del joc, que polititzen més que mai aquest Tribunal que partir d’ara estarà integrat per una àmplia majoria conservadora. 

El resultat final de tot plegat és que no només utilitzen les regles del joc en funció de les seves conveniències, sinó que a més posen els àrbitres que amb tota impunitat prendran decisions parcials i injustes en contra de totes les reclamacions que el poble de Catalunya a través de les seves institucions pugui presentar, afavorint sempre a aquells a qui deuen el seu nomenament, els seus emoluments, i la seva situació social i professional.

Amb les regles del joc al seu favor, i amb uns àrbitres parcials que sempre interpretaran les lleis a favor d’ells, algú creu que Catalunya té alguna possibilitat de supervivència de la seva cultura, de la seva llengua i de la seva història? Si ara qüestionen la immersió lingüística, si cercenen aspectes fonamentals de l’Estatut, què no faran a partir d’ara?

Quan més aviat sortim d’Espanya molt millor pels catalans!