“Privilegis” per Catalunya?

Els “barons” del PP ens mostren el camí: adéu Espanya!

Ahir a Madrid, el PP va intentar sense èxit posar ordre entre els seus “barons territorials” respecte al dèficit autonòmic.  És ben sabut que aquest és un tema que es debat des de fa temps, atès que del dèficit que s’acabi decidint en depenen els pressupostos, i per tant les retallades que se’n derivin. 

La reunió de dirigents del PP només es mostra sense
disidències en un sol aspecte: la seva catalanofòbia

En un primer moment semblava com si el Sr. Montoro entengués que en determinades autonomies exigir segons quin nivell de dèficit implicava unes retallades del tot inassolibles.  Aquesta “comprensió” era fruit de les explicacions i raonaments que algunes comunitats li van fer arribar (Catalunya i València fonamentalment), però també de les directrius marcades pel Sr. Olli Rehn comissari europeu per assumptes econòmics i monetaris a qui el conseller Mas Colell s’havia dirigit prèviament per fer-li veure lo dramàtic de la situació. Fins aquí semblava com si Espanya entengués el mal tracte econòmic a que ha estat sotmès tot l’arc mediterrani espanyol (des d’Andalusia fins a Catalunya passant per Ses Illes), i per tant donava la impressió que el ministre Montoro seria sensible a aquesta realitat.

Però tot eren falses impressions. L’endemà mateix que comencessin a circular aquestes informacions, l’inefable Sr. Monago president d’Extremadura es va mostrar del tot contrari  a aquest tractament amb Catalunya. Ell va centrar les seves crítiques contra Catalunya, tot i que la mesura afectaria en principi a totes les comunitats de l’arc mediterrani. Les queixes del Sr. Monago van rebre ràpidament el suport de Galícia, Castella-Lleó, Madrid, Castella-la Manxa, Aragó...fins i tot el País Basc governat pel PNB va donar suport a l’idea de no ser condescendents amb aquests comunitats històricament mal tractades.

El Sr Ignacio Gonzalez és president de la Comunitat deMadrid
 i la seba fòbia anticatalana no és només esportiva

Les dissidències van ser tan importants dins del PP que per tal de poder mal tractar Catalunya, hi havia dirigents del PP que anaven en contra dels interessos d’altres dirigents del PP (Múrcia, Ses Illes i València estan governades també pel PP). La situació va arribar a ser tan patètica que el govern Rajoy es va veure obligat a reunir ahir en un dinar a Madrid als seus barons regionals per intentar posar ordre i mantenir un discurs comú entre ells. Una vegada més Rajoy va fracassar en el seu intent, i ara s’han donat un altre més addicional per intentar trobar una posició de consens dins del propi PP. No tinc clar si el “barons” cerquen “compensacions” per cedir davant de Rajoy o si realment són així de pusil·lànimes.

El que si sembla del tot clar és que la seva obsessió és Catalunya. Dic això per que en sortir de la reunió alguns “barons” van anar a buscar directament als mitjans per posar de relleu frases com:

“El Govern ens ha donat garanties que no hi haurà cap negociació bilateral ni pel darrera amb Catalunya” frase del Sr. Ignacio González president de la Comunitat de Madrid

“El govern ens ha dit que hi haurà compensacions que es concretaran  més endavant per les comunitats complidores”, frase del Sr. Juan Vicente Herrera president de la Comunitat de Castella-Lleó.

El mateix president Rajoy va haver d’assegurar als seus barons que “no hi haurà tracte de favor per Catalunya”

Per la seva part el Sr. Monago president d’Extremadura va dir que “la regió (Extremadura) no és partidària d’un dèficit asimètric”

Jo li diria al Sr. Monago, que si la distribució del dèficit no ha de ser asimètrica, quina és la raó per la qual la distribució dels subsidis si que ho és? per que és clar, si ho apliquem a les subvencions, la subvenció a Extremadura hauria de ser  “0” atès que Catalunya rep també “0”. Però no val la pena, tampoc ho entendria...

El conseller Homs ha "tranquil·litzat" als barons del PP
dient que Catalunya no vol privilegis

Avui ha estat molt bé el portaveu del govern català el Sr. Homs quan ha recordat als barons del PP que Catalunya no vol privilegis; Catalunya vol justícia. Només que ens tornéssin la quarta part del dèficit fiscal d'un any, no ens caldria demanar cap dèficit particular; el nostre dèficit seria igual a "zero". Tampoc tindriem cap dèficit si els espanyols ens paguessin tot allò que ens deuen, previst a l'Estatut i que ells no ens volen reconèixer.   

Amb la lectura de tot això, i d’altres comentaris similars de diferents dirigents del PP, ja n’hi ha prou per entendre que Catalunya no pot continuar ni un dia més dins d’Espanya. Mai podrem esperar res de bo dels espanyols de dretes ni dels espanyols d’esquerres, que com deia Pla s’assemblen molt els uns als altres.

Només tenim dues possibilitats: ho deixem que els espanyols ens continuïn explotant com es fa amb les colònies, o ens independitzem...Oi que està clar el camí a seguir?