Espanya ens arruïna culturalment i econòmica
Ahir el conseller Mas Colell donava a conèixer la dimensió de l’espoli econòmic a que està sotmesa Catalunya des de
fa forces anys: A l’exercici del 2010, el dèficit fiscal català arribava als
16.500 milions d’€, que equival al 8,5% del PIB català. Aquesta xifra correspon
a la diferència entre el que Catalunya paga cada any a l’Estat espanyol
via impostos, i el que Catalunya rep per
tot concepte.
Aquest % del PIB,
amb lleus oscil·lacions, es manté constant al llarg dels anys. L’any 2009 havia
estat del 8%, i al 2010 s’ha incrementat fins al 8,5% del PIB. I així, es miri
l’any que es miri hi trobes xifres similars, independentment del sistema de
finançament de Catalunya. Les retallades a que s'ha vist obligat el govern per reduïr el dèficit de la Generalitat no haurien estat necessàries si l'espoli no tingués les actals dimensions actuals
El conseller Mas Colell xifra l'espoli fiscal de l'exercici 2010 en més de 16.000 milions d'€ |
Està molt clar per
tant, que cada vegada que Catalunya ha negociat amb Madrid un nou sistema de
finançament, els espanyols han estat capaços de donar-li la volta, per tal
d’assegurar que la contribució catalana a les arques de l’Estat resti
invariable. Aquesta contribució a les arques de l’Estat arriba a valors que fan
esgarrifar si ho contem des de l’any 1986: més de 230.000 milions d’€ és la
quantitat que Espanya s’ha apropiat de Catalunya. Aquesta quantitat representa de de l'any 1986 de mitjana un 8,1% d'espoli anual. Sens dubte, una quantitat
molt superior a l’or de les antigues colònies d’Amèrica. És per això que
Espanya farà tots els possibles per impedir la independència de Catalunya. Som
la seva colònia més rentable de tota la història.
Per això indigna que líders polítics de determinades comunitats espanyoles (Extremadura,
Castilla-La Mancha, Castilla-León, Galícia, etc.) diguin les barbaritats que
arriben a dir. Sembla mentida que tinguin tan poca dignitat: viuen d’explotar
Catalunya, i a sobre es queixen i ens insulten quan Catalunya reclama una mica
de treva en l’asfixia econòmica a que ens té sotmesos l’Estat espanyol. El Sr. Monago, la Sra. de Cospedal i tants altres, ens tenen acostumats a menysprear a
Catalunya mentre viuen del nostre esforç. Em recorda a aquell gos que quan li
acostes un rosegó de pa, te la vol mossegar.
La pregunta és, i fins quan ha de durar aquesta situació? Fins quan els polítics catalans acceptaran amb el cap cot ser espoliats pels espanyols? Fins quan la societat civil catalana acceptarem que dels nostres esforços i del nostre treball haguem de pagar unes quantitats tan elevades com a conseqüència dels malbarataments que els espanyols fan dels recursos que gestionen?
El president Mas troba escandalós que amb un dèficit fiscal tan elevat, alguns polítics de l'Estat gosin criticar Catalunya |
Tots aquests
interrogants només poden tenir una resposta: ja n’hi ha prou. Hem esgotat la
paciència i tal com va quedar palès l’11 de setembre de l’any passat, els
catalans volem la independència per passar a ser un nou Estat d’Europa.
Si ajuntem tots els
greuges que patim com catalans, a l’espoli econòmic hi haurem de sumar el genocidi que Espanya està cometent contra la nostra llengua, i també els
intents de anorrear les nostres estructures polítiques. Espanya s’ha proposat
viure a costa dels catalans (no exclusivament, però déu ni do), i ho està
portant fins les últimes conseqüències. Els catalans haurem de fer el mateix i
portar fins les últimes conseqüències la nostra ferma voluntat de marxar
d’Espanya.
I aquest missatge
l’han de tenir clar els nostres polítics. A mi em preocupa llegir que el govern
català vol extremar el diàleg amb el govern espanyol. Està més que demostrat i
constatat, que els espanyols sempre ens enreden, i mai acceptaran cap situació
que no sigui la del ple domini sobre Catalunya.
Estem doncs davant
d’un camí que no té retorn. Seria desitjable que el seu trajecte no sigui
excessivament llarg. Com més tardem a assolir la independència més patirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada