dimecres, 29 de maig del 2013

Barricada simbòlica contra la Llei Wert



Hi ha hagut unió de les forces polítiques, societat civil i comunitat educativa catalanes i catalanistes, però n’hi podia haver hagut més



Ahir a la tarda es va celebrar a la Generalitat una cimera convocada pel President Mas amb l’objectiu d'oposar un front comú contra l’aplicació de la Llei Wert i al mateix temps acordar la interposició d’unes esmenes conjuntes tendents a blindar la immersió lingüística, quan aquest projecte de Llei es debati en el Congrés dels Diputats i en el Senat a Madrid. A la reunió hi van assistir CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, juntament amb una representació del Consell Escolar de Catalunya.

No van ser convocats ni el PPC ni C’s, atès que no només els sembla bé la Llei Wert, sinó que a més estan totalment d’acord amb l’extinció de la llengua catalana en mans dels colonitzadors espanyols, dels quals ells en són una petita avançada. Tampoc no hi van ser convocats els sindicats de l'ensenyament.

Construint el front comú contra la Llei Wert
Deia a l’encapçalament que en la reunió es va aconseguir una imatge d’unió de les forces catalanistes. Hi ha però dos personatges que encara no han entès de què va aixó de Catalunya. Em refereixo a Pere Navarro i Joan Herrera. Sempre s’han de diferenciar de la resta; sempre han de posar el seu toc de “genialitat”.  Fa temps jo interpretava que ho feien per que prioritzaven els interessos del seus partits als de Catalunya. Amb el temps he descobert que aquesta necessitat de ser diferents no és per prioritzar els interessos dels seus partits, sinó que de fet el que pretenen és donar satisfacció als seus egos respectius. Per això tan sovint fan el ridícul.

En la reunió es van acordar diferents esmenes a l’articulat de la Llei així com a les disposicions finals i transitòries de la mateixa. Sembla que l’objectiu és que els diferents partits a la cimera d’ahir presentin aquestes esmenes de forma conjunta en el tràmit parlamentari.

Calia seguir la reacció del ministre Wert, que s’ha produït aquest mateix matí. El Sr. Wert en to de superioritat com és habitual en ell, ha  posat en dubte que es pugui blindar l’ensenyament del català a través de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, fet que demostra ben clarament que a ell el que el preocupa no és la qualitat de l’ensenyament o el grau de coneixement de determinades matèries: el que realment el té obsessionat és el català. Com tants espanyols odia al català amb totes les seves forces, i tot i no dir-ho obertament aquesta realitat traspua del seu tarannà de la seva persona i dels seus fets. El Sr. Wert és un nacionalista espanyol perillós, totalitari i menyspreador  al més pur estil Aznar (“vamos a discutir ahora por unas chapas”, referint-se al problema de les plaques de matrícula dels cotxes) o de Miguel Àngel Rodríguez (“la selección catalana de canicas”, referint-se al fet que els catalans reclamaven les seleccions nacionals catalanes). Wert ha fet també les seves frases cèlebres com ara “españolizar a los niños catalanes”  per exemple, i ho vol  aconseguir a través d’una Llei elaborada en la cuina de la Fundació FAES allà on la caverna espanyola produeix els seus nyaps intel·lectuals més sonats.

El professor Sala i Martin té molt clara la millor fòrmula
per impedir que la Llei Wert es pugui aplicar a
Catalunya
Continuo valorant molt la capacitat de la consellera Rigau, que defensa des del primer dia que la Llei Wert és inaplicable a Catalunya, però avui ha estat encara més explícita a l’afirmar que la insubmissió a la Llei Wert, si aquesta s’aprova tal com està, és una possibilitat. Estem davant d’una dona que parla clar, que sap del que diu i a més és valenta.

De tota manera qui ha explicat la millor manera per evitar que la Llei Wert s’apliqui a Catalunya ha estat el professor Sala i Martin. Ha dit que la millor manera per deixar de banda la Llei Wert és la independència. Així de clar.

Afortunadament per Catalunya n’hi ha uns quants que ho tenim molt clar...serem prous?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada