Hi ha hagut unió de les forces polítiques, societat civil i comunitat educativa catalanes i catalanistes, però n’hi podia haver hagut més
Ahir a la tarda es va celebrar a la Generalitat una cimera convocada
pel President Mas amb l’objectiu d'oposar un front comú contra l’aplicació de
la Llei Wert i al mateix temps acordar la interposició d’unes esmenes
conjuntes tendents a blindar la immersió lingüística, quan aquest projecte de
Llei es debati en el Congrés dels Diputats i en el Senat a Madrid. A la reunió
hi van assistir CiU,
ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, juntament amb una representació del Consell
Escolar de Catalunya.
No van ser convocats ni el PPC ni
C’s, atès que no només els sembla bé la Llei Wert, sinó que a més estan
totalment d’acord amb l’extinció de la llengua catalana en mans dels
colonitzadors espanyols, dels quals ells en són una petita avançada. Tampoc no hi van ser convocats els sindicats de l'ensenyament.
Construint el front comú contra la Llei Wert |
Deia a l’encapçalament que en la
reunió es va aconseguir una imatge d’unió de les forces catalanistes. Hi ha
però dos personatges que encara no han entès de què va aixó de Catalunya. Em refereixo a Pere Navarro i
Joan Herrera. Sempre s’han de diferenciar de la resta; sempre han de posar el
seu toc de “genialitat”. Fa temps jo
interpretava que ho feien per que prioritzaven els interessos del seus partits
als de Catalunya. Amb el temps he descobert que aquesta necessitat de ser
diferents no és per prioritzar els interessos dels seus partits, sinó que de
fet el que pretenen és donar satisfacció als seus egos respectius. Per això tan
sovint fan el ridícul.
En la reunió es van acordar
diferents esmenes a l’articulat de la Llei així com a les disposicions finals i
transitòries de la mateixa. Sembla que l’objectiu és que els diferents partits
a la cimera d’ahir presentin aquestes esmenes de forma conjunta en el tràmit
parlamentari.
Calia seguir la reacció del ministre Wert, que s’ha produït aquest mateix matí. El Sr. Wert en to de superioritat
com és habitual en ell, ha posat en
dubte que es pugui blindar l’ensenyament del català a través de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya, fet que demostra ben clarament que a ell el que el
preocupa no és la qualitat de l’ensenyament o el grau de coneixement de
determinades matèries: el que realment el té obsessionat és el català. Com
tants espanyols odia al català amb totes les seves forces, i tot i no dir-ho
obertament aquesta realitat traspua del seu tarannà de la seva persona i dels seus fets. El Sr. Wert és un
nacionalista espanyol perillós, totalitari i menyspreador al més pur estil Aznar (“vamos a discutir
ahora por unas chapas”, referint-se al problema de les plaques de matrícula dels
cotxes) o de Miguel Àngel Rodríguez (“la selección catalana de canicas”,
referint-se al fet que els catalans reclamaven les seleccions nacionals
catalanes). Wert ha fet també les seves frases cèlebres com ara “españolizar a
los niños catalanes” per exemple, i ho
vol aconseguir a través d’una Llei elaborada
en la cuina de la Fundació FAES allà on la caverna espanyola produeix els
seus nyaps intel·lectuals més sonats.
El professor Sala i Martin té molt clara la millor fòrmula per impedir que la Llei Wert es pugui aplicar a Catalunya |
Continuo valorant molt la capacitat de
la consellera Rigau, que defensa des del primer dia que la Llei Wert és
inaplicable a Catalunya, però avui ha estat encara més explícita a l’afirmar
que la insubmissió a la Llei Wert, si aquesta s’aprova tal com està, és una
possibilitat. Estem davant d’una dona que parla clar, que sap del que diu i a
més és valenta.
De tota manera qui ha explicat la
millor manera per evitar que la Llei Wert s’apliqui a Catalunya ha estat el
professor Sala i Martin. Ha dit que la millor manera per deixar de banda la Llei Wert és la independència. Així de clar.
Afortunadament per Catalunya n’hi ha
uns quants que ho tenim molt clar...serem prous?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada