La “solidaritat” segons els colonitzadors espanyols

El paper dels catalans dins d’Espanya és callar i pagar, com el de qualsevol colònia

Cada vegada que Catalunya ha intentat obtenir del govern espanyol un tracte diferenciat de la resta d’autonomies sempre hem topat amb l’oposició de la resta de comunitats a les nostres peticions.  No crec que repassant aquests 35 anys de “democràcia”, trobéssim un sol fet que ens demostri el contrari. El cafè per tothom ha estat la màxima utilitzada pels diferents governs espanyols per evitar tenir que donar explicacions. Tothom igual

Quan en ocasions els catalans hem intentat que els sistema de finançament no ens penalitzi tant, la resposta sempre ha estat un NO rotund a les nostres aspiracions. L’argumentació també ha estat si fa no fa la mateixa: l’article 3 de la Constitució que garanteix la solidaritat entre les nacionalitats i regions d’Espanya. I aquest NO ha sorgit no només des dels membres del govern espanyol, sinó sobretot de responsables polítics d’altres comunitats autònomes.

Afortunadament, personatges com aquest, estan aconseguint
que l'independentisme s'incrementi a Catalunya

Sembla clar doncs que això de la “solidaritat” que propugna la constitució espanyola ho entenen només en una sola direcció: la de Catalunya sent solidaria amb Espanya.

Quan des de sempre s’ha explicat que Catalunya contribueix generosament a aquesta solidaritat, quan fins i tot el govern espanyol, a través de la publicació de les balances fiscals va reconèixer que Catalunya “donava” molt més del que “rebia”, venen precisament aquells que més es beneficien de la contribució del catalans a negar-nos el pa i la sal, quan els catalans demanem una flexibilització del dèficit públic; ni tan sols un de diferent. Només una certa flexibilització.

Tot i freqüentar males companyies, el Sr. Nuñez Feijóo
president de Galicia faria bé de respectar una mica a
aquells que fan possible molts dels serveis dels
que gaudeixen els gallecs 

Es sabut que gràcies a la contribució de Catalunya, regions espanyoles com Extremadura o Galícia entre d’altres poden mantenir un determinat nivell de serveis que sense les aportacions catalanes no podrien mantenir en cap cas. Doncs bé, sent així les coses és del tot inadmissible que personatges com Nuñez Feijóo, president de Galícia diguin “no puedo decir a los gallegos que hacen esfuerzos para ayudar a Catalunya”. És a dir, els catalans  només estem per pagar i callar, i quan necessitem una mica de comprensió dels espanyols  allò de la solidaritat ja no funciona. Em sembla una actitud intolerable. Com impresentable em sembla l’actitud del president extremeny, Sr. Monago quan afirma que els catalans ni complim, ni complirem mai, o quan acusa a l’opció independentista del dèficit tan elevat de Catalunya. El que fa aquest home és no tenir vergonya; aquest és el seu problema. Atacs constants a Catalunya; aquet home no para d’ofendre ni de menysprear als catalans; la seva ignorància no té límits, i en canvi, com que la seva comunitat té un dèficit molt baix gràcies a les aportacions de Catalunya, enlloc de dir que no necessita tanta aportació, va i ens nega la possibilitat de que l’estat ens doni una mica més de marge amb el límit del dèficit. És com el gos al que alimentes, i quan li acostes la ma per donar-li el rosegó va i et mossega.  Això és el que fa el Sr. Monago.

Els catalans farem bé de no fiar-nos gens de personatges
com el Sr. Urkullu

Em sorprèn també l’actitud poc noble del PNV el Partit nacionalista Basc. Aquest partit que m’havia donat la impressió de ser un partit amic, resulta que són també una colla d’egoistes. No és la primera que ens fan, però el seu líder, el Sr. Urkullu acaba de dir que no és partidari de objectius de dèficit que beneficiïn als incomplidors. I això ho diu ell, que la tant esmentada solidaritat se la passa per on li convé, atès que el concert basc ho és tot menys solidari amb les altres comunitats de l’Estat espanyol 

I tots aquests personatges haurien de saber que els catalans som qui paga un IRPF més elevat a l’estat espanyol, i que gràcies a aquesta càrrega impositiva més elevada, l’estat recapta més a Catalunya per poder-ho fer arribar entre altres llocs a Galicia i Extremadura. Realment el nostre paper és el d’una colònia: Espanya només ens vol per pagar, i a sobre ens volen imposar els toros i la seva llengua, i esborrar del mapa la nostra història, les nostres costums, la nostra cultura i la nostra llengua .

Solidaritat si; de Catalunya vers Espanya; mai al contrari.

Quan abans marxem millor…