Ens cal internacionalitzar el conflicte amb Espanya
Llegia ahir que el grup d’experts del Consell Assessor per la Transició Nacional i que està estudiant les diferents
alternatives per poder exercir el dret a decidir, sembla que ha dissenyat
un seguit d’alternatives amb aquest fi.
De tot plegat en quedo amb tres conceptes al meu entendre fonamentals:
- Procés escrupolosament democràtic
- Internacionalització del conflicte
- Màxima unitat de tots els catalans que desitgin que Catalunya esdevingui un Estat
 |
| El Consell Assessor per la Transició Nacional |
Crec que és evident per a tothom que el govern espanyol, però els
espanyols en general, mai acceptaran que a Catalunya es celebri un referèndum
pel dret a decidir. No cediran la capacitat legal de convocar referèndums vinculants a la Generalitat, ni voldran modificar la Constitució per aquesta
finalitat. També tinc molt clar que la via PSC de canviar la Constitució
espanyola per que aquesta incorpori el concepte d’estat federal, està
condemnada al fracàs absolut. La possibilitat de convocar una consulta d’acord
a la Llei catalana de consultes és una utopia, atès que qualsevol consulta que
es vulgui fer pel dret a decidir l’Estat espanyol la recorrerà al Tribunal Constitucional i quedarà
automàticament invalidada. Per tant, no dono cap mena de possibilitat a poder
fer una consulta pel dret a decidir al poble de Catalunya.
Tanmateix caldrà seguir tots els passos anteriors perquè haurà de
quedar molt clar davant del mon que
Catalunya ha provat insistentment seguir tots els procediments democràtics per
poder exercir els seus drets com a poble. Tancada la porta de la consulta,
caldrà continuar el procés pe la via democràtica. Caldrà per tant convocar unes eleccions plebiscitàries, de manera que com a mínim dos partits, CiU i ERC i a
poder ser les CUP constitueixin una candidatura unitària o una coalició electoral amb un tres punts únics en el
programa: proclamar la independència de Catalunya a través d’una declaració
unilateral del Parlament; elaborar una Constitució catalana i convocar un referèndum
per aprovar la Constitució; dissoldre el Parlament si la Constitució és
aprovada, i convocar noves eleccions al Parlament.
 |
| La comissió d'estudi pel Dret a Decidir, la presidirà la Sra. de Gispert, presidenta del Parlament |
Per poder fer tot això i aconseguir el recolzament internacional,
caldrà que prèviament el mon conegui ben bé el procés català: els seus orígens,
les seves frustracions, l’ofec de l’Estat espanyol a nivell econòmic i cultural
i l’ofec polític que Espanya exerceix a través del Tribunal Constitucional.
Caldrà explicar-ho molt bé per que sinó el mon no entendrà el perquè d’una declaració unilateral
que no ho oblidem, és democràtica, però no és participada directament
per la ciutadania.
De ben segur que trobarem països que estaran al nostre costat. Però per
contra n’hi haurà d’altres que ens els trobarem posicionats en contra. França
serà sens dubte un d’ells, atès que hi veurà un risc potencial en el reconeixement
de Catalunya atesa la situació de la
Catalunya Nord, però sobretot del país Basc francès. Tampoc Bèlgica ens veurà
amb simpatia pel conflicte entre flamencs i valons, i així d’altres països que
sense tenir temences concretes hauran estat convençuts per la diplomàcia
espanyola per fer-nos el buit. En
definitiva una tasca molt important que caldrà dur a terme molt discretament
però els resultats de la qual, poden ser molt transcendents pel nostre futur.
 |
| La manifestación de l'11 de setembre de l'any passat, ha estat una de les poques accions unitàries i transversals que els polítics catalans han respect at. Tot el mèrit és de l'ANC |
Fins aquí, la part entenc jo “més fàcil el procés”. La més difícil ens toca als catalans. Es tracta d’aconseguir
la unitat que fins ara no hem estat capaços d’assolir. Els protagonismes, els
personalismes, el voler “marcar paquet” han de quedar en un segon terme. Els
polítics catalans que vulguin treballar per la independència han d’entendre que
ells i els seus partits no aconseguiran res sense l’ajut i la col·laboració
sincera dels altres. Només acceptant que la independència del país serà un
triomf de tots o no serà, només entenent això n’hi haurà prou per arribar a
aquesta llibertat que tants catalans anhelem. De moment, les expectatives en
aquest sentit no auguren res bo. Fins ara aquesta unitat tan necessària no es
veu per enlloc. Així no arribarem massa lluny.
I aquesta desunió és el que busquen precisament des de Madrid. Ens
intenten dividir en tot allò on hi veuen possibilitats, i ho fan amb l’ajut
important de dos partits dits “catalans” (PPC i C’s) que com una quinta columna
intenten des de dins, sembrar la desunió entre les forces sobiranistes i amb la
col·laboració d’un altre partit (PSC) que amb els seus dubtes i les seves anades i vingudes encara no ha sabut trobar una posició nítida: o amb Madrid o
amb Catalunya. Cal que els nostres polítics s’adonin d’això i sàpiguen prioritzar
el que realment avui compta: la llibertat dels catalans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada