Santa Innocència !

Mentre el conseller Vila confia en la “neutralitat” del TC com a àrbitre del procés, el PP anuncia un doble recurs contra la consulta del 9N.

Catalunya té arguments per evitar el boicot de l’Estat al procés

Santa innocència? altres interessos?

Aquests dies ha sorprès les declaracions del conseller Santi Vila al canal 3/24 quan ha dit que “el tribunal Constitucional  (TC) arbitrarà el conflicte “ entre Catalunya i Espanya. Aquestes paraules, plenes de manca de sentit de la realitat, han estat contestades enèrgicament per Carme Forcadell, presidenta de l’ANC , que ha deixat ben clar que “ha de ser el poble de Catalunya i els nostres representants polítics, el Parlament,  qui preguin la decisió de fer o no fer la consulta; de cap manera les pot prendre un tribunal fortament polititzat, i que la majoris de sentències que ha fet han estat en contra del Parlament de Catalunya”

Sembla mentida que el conseller Vila pugui arribar a creure’s el que diu. Després de veure com el TC ha deixat reduït a un nyap l’Estatut de Catalunya; després de veure com el TC ha obert les portes al desmantellament de la immersió lingüística, després de patir la anul·lació de la declaració de sobirania del Parlament, després de constatar com la majoria de les seves sentències són contràries als interessos de Catalunya, no es pot pensar de cap manera, que el TC té una postura de neutralitat front el problema català. Tanmateix he de dir que no és la primera vegada que el conseller Vila es despenja amb declaracions que aigualeixen, o intenten aigualir el procés de Catalunya cap a la seva sobirania. Al conseller Vila, bon negociador per altre banda, en ocasions se li veu el llautó.

A Gran Bretanya poden debatre. Aquí ens diuen NO! 

I no cal ser expert en política per adonar-se per on poden anar les coses: el PP acaba d’anunciar  que presentaran un doble recurs contra la voluntat  dels catalans de decidir lliurement el seu futur: d’una banda recorreran la Llei de consultes catalana tant bon punt l’aprovi el Parlament, i de l’altre, recorreran la convocatòria de la consulta, immediatament després que el president Mas la signi. Amb aquests dos recursos, la convocatòria quedarà doblement suspesa, atès que no hi haurà base legal (ni tan sols catalana) per formular-la. Recordem que si el TC accepta a tràmit els recursos presentats pel govern espanyol, la qüestió recorreguda queda automàticament suspesa).

Per tant, si les coses es produeixen així, la consulta només es podrà dur a terme trencant la legalitat espanyola. Com es pot dit que el TC arbitrarà la consulta?  Entenc que això només es pot afirmar des de la bona fe; no ho podria qualificar d’un altre manera.

Passa però que des del meu punt de vista Catalunya té “un roc a la faixa” que no està utilitzant. L’altre dia, llegint el resum del debat entre Àlex Salmond i Alistar Darling sobre la independència d’Escòcia, va quedar clar en opinió del Sr. Salmond, que Escòcia seguirà dins la lliura esterlina, per que davant de les amenaces de Darling de quedar fora de la lliura, Salmond li va contestar, com pagaria la Gran Bretanya el seu enorme deute extern sense Escòcia? El deute extern és doncs la gran arma, I aquest argument també és vàlid a Catalunya:

Si el govern espanyol no ens deixa fer la consulta, i aboca Catalunya a una Declaració Unilateral d’Independència, com s’ho farà Espanya per pagar el seu enorme deute extern que puja ja al bilió d’Euros i supera el 100 del PIB si hi excloem Catalunya? Aquesta és doncs la nostra arma: hem de poder negociar amb els espanyols el fer la consulta, a canvi de comprometre’ns a assumir una part del deute extern espanyol quan siguem independents. A veure si els polítics catalans poden treure profit d’aquest plantejament... Tant de bo!