La Llei de Consultes és constitucional i respecta les previsions de l’Estatut

No hi ha raons jurídiques per anul·lar la consulta

Només un Estat amb tics totalitaris pot actuar contra una norma legal que respecti la Constitució i l'Estatut

Divendres passat es va saber que el Consell de Garanties Estatutàries havia validat en la seva totalitat la Llei de consultes no referendàries  que ha elaborat el Parlament de Catalunya, i que sembla serà aprovada finalment a finals de setembre. El dictamen no es va fer per unanimitat, atès que 4 dels 10 membres del Consell van elaborar sengles vots particulars. 

El Consell de Garanties Estatutàries

Els membres del Consell que varen fer aquests vots particulars van ser els dos que hi són a proposta del PSC, el que va proposar ICV i evidentment, el proposat pel Partit Popular. Està clar doncs que hi ha base jurídica per poder convocar la consulta tal com estava previst.   Les reaccions del partits davant del dictamen són les previsibles: satisfacció a CiU, ERC, ICV i la CUP, i crítiques ferotges del PPC i Ciutadans. El PSC per la seva part continua amb aquesta posició ambigua i desconcertant del si però no. 

Ara, dictamen en ma, queda clar que no hi pot haver motivacions jurídiques per anul·lar la consulta, i que si aquesta es porta al Tribunal Constitucional serà exclusivament per raons polítiques.  Per tant el PP es troba davant del mateix dilema que quan va recórrer l’Estatut al TC: recorrerà la consulta només per raons polítiques? En aquella ocasió les conseqüències van ser desastroses pel partit de Rajoy que ha viscut el creixement més important de l’independentisme a Catalunya des de 1714. Si torna a repetir l’error, l’independentisme continuarà el seu ascens imparable  per més porqueria que les clavegueres de l’Estat enviïn contra Catalunya.

Però si no presenta recurs, la consulta es farà, i la resposta dels catalans serà prou clara i contundent com per iniciar amb immediatesa les converses entre els governs d’Espanya i Catalunya per tal de negociar les condicions de la sedició catalana. És a dir, tant si el PP recorre la Llei de Consultes com so no ho fa, la independència és a tocar, i això a Madrid ho saben.

El conseller de presidència Francesc Homs considera que
el dictamen aporta prou base jurídica per poder
convocar la consulta del 9N

Per tant és probable que optin per la via del mig, és a dir, intervenir la Generalitat tan bon punt com el president Mas convoqui formalment la consulta pel dia 9 de novembre.  I si això passa la resposta dels catalans ha de ser contundent i pacífica però d’una fermesa absoluta: la independència si o si.

Estem doncs davant d’unes dates que seran històriques: el període de temps que va des de l’11 de setembre fins el 9 de novembre de 2014 serà fonamental per l’esdevenir històric de Catalunya. Per això no em cansaré de demanar la unitat del catalanisme polític. Partits i líders polítics han de ser conscients de la importància extraordinària i única del moment, i han de ser capaços de deixar de banda els seus interessos de partit o personals, per posar-se incondicionalment al servei de Catalunya i aconseguir aquest anhel que, mai com ara, hem tingut al nostre abast.

Segons indiquen la majoria d’enquestes electorals, si avui es fessin eleccions al Parlament  de Catalunya, ERC guanyaria per sobre de CiU. És per això que cal demanar-li sobretot a ERC que sigui generosa amb Catalunya. Avui, unes eleccions al Parlament només servirien per dilatar el procés sobiranista en el temps. Per tant, li correspon a Esquerra Republicana de Catalunya decidir quina és la seva prioritat; o la independència o el govern de la Generalitat. Si la decisió fos meva, ho tindria molt clar: em decantaria claríssimament per la independència, i una vegada Catalunya sigui un Estat i disposi d’una Constitució moderna, llavors a lluitar al màxim per aconseguir liderar el país des de la Generalitat.

Tant de bo, entre uns i altres, anem apropant tant com siguem capaços, el final d’aquesta llarga i complicada travessia del desert...