La Via Catalana 2014

A 25 dies vista de la V de la Victòria, queden encara moltes places per cobrir a la gran manifestació del dia 11 de setembre a Barcelona

Sembla com si la gent estigui ja una mica tipa de tantes manifestacions multitudinàries, i prefereixi resultats concrets que ens portin a la independència per alguna drecera. Però existeix aquesta drecera?

Com és sabut, el proper 11 de setembre l’Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural han convocat a Barcelona una manifestació que es pretén que sigui multitudinària, formant una gran V  amb vèrtex a la plaça de les Glòries, i costats a la Diagonal i a la Gran Via. El ramal de la Diagonal hauria d’arribar fins a l’Hotel Princesa Sofia, mentre que el ramal de la Gran Via  arribaria fins el començament de l’edifici de La Campana.

En un principi semblava que l’objectiu hauria de ser possible considerant l’assistència que hi ha haver l’any passat a la cadena humana, però el ritme de les inscripcions a hores d’ara és molt més fluix que el registrat l’any 2013 per aquestes mateixes dates.

És cert que l’any passat calia una gran coordinació per omplir tots els trams i assegurar la materialització de la cadena i aquest any sembla que hagi de ser més senzill acomodar-se em qualsevol punt del recorregut sense necessitat d’haver “reservat plaça”. Això és cert.

Però també és cert que estan passant coses que poden determinar un cert cansament de la gent per tanta mobilització. La postura detestable de Duran Lleida, o la de la seva ma dreta al govern, la Sra. Joana Ortega, o el reconeixement del president Pujol d’haver defraudat a la Hisenda espanyola i tal vegada haver comès o deixat cometre a algun membre de la seva família, algun delicte. També els estires i arronses d’ERC amb el govern de la Generalitat en un joc complicat però desconcertant: ara t’ajudo, ara et poso la traveta poden haver generat cert desconcert. Tanmateix estem en uns moments únics, que hem d’aprofitar. Seríem uns fracassats tots plegats si en la millor i més clara ocasió d’aconseguir la independència la nostra generació no ho aconseguís. Passaríem a la història com aquells que havent tingut a tocar la independència, per la seva desunió van fracassar… 

Per això m’enerva tant constatar la miopia de molts partits polítics i de molts polítics, incapaços d’adonar-se de quan important és en aquests moments la unió d’aquells que desitgen el mateix: la independència. Si la UNIÓ és sempre important i molt més valuosa que la desunió, en ocasions com aquesta la unió esdevé del tot necessària, i tanmateix, a menys de tres mesos de la consulta no la veig per enlloc. És possible tanta miopia? 

Necessitem una Diada multitudinària, un èxit abassegador de gent, per que el govern espanyol entengui que no podran aturar la consulta. El dia 11 de setembre la V ha de ser tan gran i tan nítida que el món sencer entengui que els catalans volem ser independents. Ha de quedar molt clar que per tothom que no hi pot haver cap tribunal de justícia que capgiri la voluntat de la gent. Cap Tribunal Constitucional, ni cap Constitució es poden oposar a l’exercici de la democràcia.

Però per que això sigui així, milions de persones ho hem de reclamar en la V de Votar i en la V de Victòria el proper dia 11 de setembre als carrers de Barcelona.  No fallem  a Catalunya; no fallem als nostres hereus... Aquesta vegada no li podem fallar al destí.