Voler és poder...

Rajoy no vol que els catalans decidim si volem independitzar-nos d’Espanya

Els catalans no podem decidir, però ell si pot decidir per nosaltres...però que s’ha cregut !

El Sr. Mariano Rajoy en unes declaracions fetes al diari El País i a altres 5 mitjans internacionals ha dit, sobre la possibilitat que els catalans puguem votar lliurement, que “ni quiero ni puedo” autoritzar una consulta a Catalunya. I ho diu així, sense la més mínima vergonya. Taxativament no vol.

El Sr. Rajoy en la sala de la Moncloa on va fer les seves
declaracions. Observin l'aura d'infalibilitat que el
rodeja; la seva cara parla per si sola 

És la primera vegada que Rajoy es manifesta amb aquesta rotunditat. Sempre havia donat a entendre que estava lligat de mans i peus a l’hora d’autoritzar al consulta per les limitacions jurídiques que imposa la Constitució espanyola. Amb aquestes declaracions d’avui, el Sr. Rajoy ha deixat clar que més enllà de les possibilitats legals que els catalans siguin consultats per decidir el seu futur, hi ha una qüestió prèvia: “ell no vol”

Deixant de banda la frase si vols...pots, Seneca ja havia dit que les coses poden semblar difícils quan no goses fer-les. I aquest és la verdadera raó que hi ha al darrere de la postura habitualment ambigua del Sr. Rajoy. No gosa atorgar als catalans el dret a decidir per que tem la reacció de la caverna espanyola, tant la mediàtica com la política com la religiosa. Està atemorit del que li podria succeir a nivell personal si decidís donar prioritat a la democràcia. I per fer això calen algunes característiques personals que ell no té: no té ni la categoria humana per poder-ho fer, ni el caràcter de líder per tirar-ho endavant ni la capacitat intel·lectual per organitzar-ho. Per això, com que no sap com sortir-se’n utilitza aquestes expressions: novull, no puc, el cas català i l’escocès són molt diferents.

El que realment és diferent és el tarannà democràtic dels britànics, i el seu sentit dels valors. Fer prevaldre el sentit comú i respectar la voluntat de les persones per sobre de les lleis, assentar l’imperi de la voluntat popular expressada democràticament per sobre dels interessos polítics i/o econòmics són valors que no formen part de l’ADN dels espanyols. Ara és el Sr. Rajoy qui s’ha expressat així, però no fa pas masses dies, era el Sr. Felipe González qui deia obertament que si a Catalunya es feia una consulta, ell suspendria l’autonomia catalana.

Espanya viu dels fantasmes del passat

Tanmateix penso que no és només el tarannà dels espanyols el que està impossibilitant la realització d’aquesta consulta. Penso que al darrere hi han altres factors. El primer, és el fet de considerar Catalunya una autèntica colònia, en la que els seus habitants estan supeditats al que els espanyols decideixin sobre ells, sense cap possibilitat que els desitjos dels catalans siguin ni tan sols escoltats. Hi ha encara altres factors tant o més importants que aquest. Contràriament al que ens estan dient, cada vegada està menys clar que sense Catalunya, Espanya pugui arribar mai a pagar el deute enorme (100% del PIB) que ha assolit. Sembla cada vegada menys evident que sense la contribució de Catalunya a les arques espanyoles aquests puguin seguir pagant pensions i prestacions d’atur a la seva gent. Semblaria també que el manteniment de l’estat del benestar d’algunes comunitats espanyoles (les més subvencionades) estaria en greu risc de sostenibilitat sense l’espoli fiscal a que els catalans estem sotmesos.

Són doncs poderoses raons per entendre que més enllà del posicionament personal del Sr. Rajoy hi han altres factors que pesen molt a l’hora de posar excuses per evitar, com sigui, que Catalunya surti d’Espanya

I és aquí on els catalans hem de saber jugar amb picardia. No ens hem de precipitar, ni ens hem de deixar endur pel desànim. Aquest desafiament a la història només el guanyarem si som pacients, si no defallim, si sabem recuperar-nos dels revessos que tindrem, i sobretot si no som capaços de mantenir una UNITAT que avui per avui no tenim de cap manera.

Els partits polítics catalans són els grans aliats, els col·laboradors necessaris per que l’Estat espanyol emmanilli la voluntat dels catalans. És curiós, però si no se’n adonen a temps, els convergents, els d’unió, els d’esquerra, els de les cup, els d’iniciativa i per descomptat aquests esgarriats del psc, seran els responsables d’una de les frustracions més grans que pot arribar a viure mai el poble de Catalunya.