Les propostes federalistes del PSC: una enganyifa pactada entre Rubalcaba i Navarro

El PSC, i per extensió el PSOE, ni tenen ni tindran majoria per poder canviar mai la Constitució 

Destacats líders socialistes espanyols han dit per activa i per passiva que mai acceptaran un tracte especial per Catalunya, i en el “cafè per a tothom”  els catalans sempre hi sortim perdent.

El socialisme català, o millor dit, el socialisme català que encara creu en Pere Navarro com a líder, continua agafant-se com a última esperança a les teories federalistes que defensa el secretari general del PSC. De fet, el discurs federalista no és sustenta en una vocació federalista tardana dels socialistes, sinó en la necessitat que tenen d’intentar acabar amb la fuga constant de vots, especialment cap a Ciutadans.

El PSOE, partit jacobí on n’hi hagi, mai ha estat federalista sinó ben al contrari, és un partit essencialment centralista, tal com ha demostrat al llarg de la història. Aquesta vocació la continua fent evident dia a dia, a través dels comentaris de persones reconegudes dins del partit. Aquesta vena federalista que de repent sembla que li ha agafat a Rubalcaba mereix la mateixa credibilitat que aquella famosa frase del Sr. Zapatero: “aprobaré l’Estatut que salga del Parlament”. Cal recordar que amb un govern socialista a Madrid, el Tribunal Constitucional va esmicolar l’Estatut i quan això passava els Srs. Zapatero, Rubalcaba, Bono, Guerra, González, Rodríguez Ibarra, Griñan i molts altres, no van diu ni piu al respecte, ans al contrari, es guinyaven l’ull uns als altres, com aquell que es treu un pes de sobre.

Amb aquests antecedents algú creu que els socialistes espanyols tenen la més mínima credibilitat a l’hora de parlar de canviar la Constitució per encabir-hi una estructura federal? Aquesta opció ja la va demanar Pasqual Maragall, i els seus col·legues del partit socialista no li van fer ni cas. Però tampoc cal retrocedir tant en el temps: els líders actuals del partit a Andalusia ja han dit que mai acceptaran cap consideració especial per Catalunya. Què pretenen doncs?

Aquestes febres federalistes que de cop han agafat a  Navarro i Rubalcaba tenen un doble objectiu. Un ja ha estat comentat i no és altre que intentar taponar la fuga de vots a aquells partits que els estan guanyant per la via de l’espanyolisme. L’altre és més preocupant atès que pot comportar l’anihilació del poble català. En efecte, aquest segon objectiu pretén guanyar temps. Els socialistes saben que mai tindran majoria suficient a Madrid per propiciar una canvi constitucional com el que en teoria propugnen. I si la tinguessin (situació del tot impossible), caldria que aquest canvi fos referendat per tots els espanyols a través d’un referèndum (encara més impossible). Tot plegat comportaria pel cap baix 6 anys. En calen 2 per  unes noves eleccions a Espanya; si el PSOE tingués majoria suficient li caldrien com a mínim altres 3 anys per canviar la Constitució, i després caldria convocar un referèndum a nivell estatal, fet que comportaria pel cap baix, 1 any addicional: 6 anys mal comptats per arribar a tenir una Constitució de caire federal. Però pensar que a l’any 2015 el PSOE tingui majoria suficient (2/3 de la cambra espanyola) és a ulls de tothom inversemblant. Per tant, caldria afegir-hi altres 4 anys. Tot plegat vol dir que els socialistes ens tindrien 10 anys marejant la perdiu, per al final, en el millor dels cassos estar si fa no fa, on som ara. Amb un estat federal, però com estem ara...o potser fins i tot sense estat federal i  seguir com fins ara.

Mai Espanya serà un estat federal; mai Espanya consentirà que Catalunya deixi de finançar els seus deliris de grandesa; mai Espanya acceptarà la normalització de la nostra llengua; Mai Espanya ens deixarà sentir, pensar, parlar i fer com a catalans. Mai.  

Jo no se si hi ha algun català amb dos sits de front que esvulgui deixar enredar d’aquesta manera, però només per la vilesa que demostren els promotors d’aquesta proposta, ja n’hi hauria prou per dir-los: Sr. Rubalcaba, Sr. Navarro, no ens interessa gens estar altres 10 anys sotmesos a l’espoli econòmic; de cap manera volem que des de Madrid es continuï atacant el català; volem que la nostra cultura i la nostra manera de ser pugui ser defensada amb unes estructures d’Estat com les que vostès tenen. Volem ser independents...ho tenen clar?  

Pere Navarro parla de “ximples útils” referint-se a diferents partits polítics catalans, i no s’adona que l’únic “ximple útil” de l’espanyolisme és ell, ajudat per en Duran Lleida, això sí!