La seva actitud vers Catalunya és propera a la de “El Mundo” o “La Razón”
La saviesa de Montoro
Avui el ministre Montoro, de sobra conegut per la seva incapacitat i
manca de rigor, ha fet unes manifestacions a Madrid en las que ha parlat de
moltes coses. Entre elles ha comentat que hi ha grans empreses que estan
d’acord amb la independència de Catalunya , matisant immediatament que són una
minoria.
El ministre Montoro és dels més incompetents del govern Rajoy. I mira que n'hi ha…doncs ell els guanya a tots! |
Els mitjans de comunicació catalans se’n han fet ressò, i han explicat
aquest comentari del ministre Montoro, junt amb altres temes que també a
explicat, com per exemple la reducció de l’IRPF de cara a l’any 2015 de les rendes més baixes, o la seva
polèmica amb el president d ela comunitat de Madrid (del seu mateix partit),
relativa al fet que aquella comunitat és de les més solidaries, fet que el
ministre, evidentment nega.
Que diaris com El Mundo o La Razón obviïn el reconeixement explícit que
ha fet el ministre de l’existència d’empreses que se sentirien còmodes amb la
independència de Catalunya, és fins a cert punt normal. Que un diari fet a
Catalunya com La Vanguardia ho passi per alt, referint-se només a les “altres
qüestions” comentades pel ministre, silenciant el que fa referència a la
independència és només una petita mostra del que cal esperar d’aquest diari,
que sota la direcció de Marius Carol serà cada vegada més espanyol i menys
català. Es nota que efectivament, el dia del lliurament del IV Premi Internacional
Comte de Barcelona el 25 de setembre del 2012, pocs dies després de la gran
manifestació de la Diada a Barcelona, el rei va cridar l’atenció al comte Godó sobre la deriva separatista que
a judici del monarca espanyol havia agafat aquest diari, fins el punt que el propi
conte Godó va declarar que ni ell mateix reconeixia el seu diaria. Des de
llavors, cop de timó que s’ha acabat de posar de manifest amb el canvi en la
direcció del diari. L’actual director, que havia treballat com a periodista de
corresponsal de la família real espanyola fent entre altres feines el seguiment
dels viatges del Rei, és una persona de sobres coneguda pel seu pro
espanyolisme. Mal periodista, que mai ha fet res de bo en la seva vida
professional, ara condueix un diari subvencionat per la Generalitat de
Catalunya, des de les pàgines del qual farà tot el possible per anar contra el
procés sobiranista que una majoria de catalans volem encetar, farts de tant
aguantar els greuges infinits d’Espanya vers Catalunya.
Antich, Duran Lleida, Sánchez LLibre i Marius Carol en un restaurant barceloní en ple contuberni contra el secesionisme |
Val a dir que a mitja tarda LaVanguardia ha canviat la informació segurament alertats per les moltes
denúncies a les xarxes socials. Tot i així. El fet que Montoro reconegui que hi
ha grans empreses favorables a la independència ha estat recollit en lletra
petita i en cap cas en el titular
No cal proposar boicots contra els mitjans del grup Godó; els catalans
són prou intel·ligents per saber que és el que més convé, i segur que actuaran
en funció dels interessos de Catalunya. En tot cas serà el grup Godó qui
s’allunyarà del catalans i no al inrevés.
Tanmateix val la pena estar amatents al gir del tot espanyolista
d’aquest diari, que si sempre l’havia tingut aire monàrquic, ara ho farà encara
molt més. No en va el Sr. Carol és un boca agraïda. Mai hauria pogut aspirar a
un càrrec com aquest per que mai, ningú mínimament responsable li hauria
confiat la direcció d’un negoci com aquest. Marius Carol és un digne successor
de la saga “Galinsoga”.
És per això que sense por a equivocar-se es pot començar a preveure el final d’aquest diari. Quan
poses un negoci en mans d’un inepte, per bo que sigui el negoci, acaba
indefectiblement arruïnant-lo. De fet el grup Godó va reunint al seu voltant a
tot un grup de periodistes afilerats amb l’espanyolisme que sense adonar-se’n
enfonsaran definitivament el Grup. Temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada