dijous, 26 de desembre del 2013

“La Vanguardia”: un mitjà venut als interessos espanyols i de la Zarzuela


La seva actitud vers Catalunya és propera a la de “El Mundo” o “La Razón”


La saviesa de Montoro


Avui el ministre Montoro, de sobra conegut per la seva incapacitat i manca de rigor, ha fet unes manifestacions a Madrid en las que ha parlat de moltes coses. Entre elles ha comentat que hi ha grans empreses que estan d’acord amb la independència de Catalunya , matisant immediatament que són una minoria.

El ministre Montoro és dels més incompetents del
govern Rajoy. I mira que n'hi ha…doncs ell
els guanya a tots!  
Els mitjans de comunicació catalans se’n han fet ressò, i han explicat aquest comentari del ministre Montoro, junt amb altres temes que també a explicat, com per exemple la reducció de l’IRPF de cara a l’any  2015 de les rendes més baixes, o la seva polèmica amb el president d ela comunitat de Madrid (del seu mateix partit), relativa al fet que aquella comunitat és de les més solidaries, fet que el ministre, evidentment nega.

Que diaris com El Mundo o La Razón obviïn el reconeixement explícit que ha fet el ministre de l’existència d’empreses que se sentirien còmodes amb la independència de Catalunya, és fins a cert punt normal. Que un diari fet a Catalunya com La Vanguardia ho passi per alt, referint-se només a les “altres qüestions” comentades pel ministre, silenciant el que fa referència a la independència és només una petita mostra del que cal esperar d’aquest diari, que sota la direcció de Marius Carol serà cada vegada més espanyol i menys català. Es nota que efectivament, el dia del lliurament del IV Premi Internacional Comte de Barcelona el 25 de setembre del 2012, pocs dies després de la gran manifestació de la Diada  a Barcelona, el rei va cridar l’atenció al comte Godó sobre la deriva separatista que a judici del monarca espanyol havia agafat aquest diari, fins el punt que el propi conte Godó va declarar que ni ell mateix reconeixia el seu diaria. Des de llavors, cop de timó que s’ha acabat de posar de manifest amb el canvi en la direcció del diari. L’actual director, que havia treballat com a periodista de corresponsal de la família real espanyola fent entre altres feines el seguiment dels viatges del Rei, és una persona de sobres coneguda pel seu pro espanyolisme. Mal periodista, que mai ha fet res de bo en la seva vida professional, ara condueix un diari subvencionat per la Generalitat de Catalunya, des de les pàgines del qual farà tot el possible per anar contra el procés sobiranista que una majoria de catalans volem encetar, farts de tant aguantar els greuges infinits d’Espanya vers Catalunya.

Antich, Duran Lleida, Sánchez LLibre
i Marius Carol en un restaurant
barceloní en ple contuberni
contra el secesionisme
Val a dir que  a mitja tarda LaVanguardia ha canviat la informació segurament alertats per les moltes denúncies a les xarxes socials. Tot i així. El fet que Montoro reconegui que hi ha grans empreses favorables a la independència ha estat recollit en lletra petita i en cap cas en el titular

No cal proposar boicots contra els mitjans del grup Godó; els catalans són prou intel·ligents per saber que és el que més convé, i segur que actuaran en funció dels interessos de Catalunya. En tot cas serà el grup Godó qui s’allunyarà del catalans i no al inrevés.  Tanmateix val la pena estar amatents al gir del tot espanyolista d’aquest diari, que si sempre l’havia tingut aire monàrquic, ara ho farà encara molt més. No en va el Sr. Carol és un boca agraïda. Mai hauria pogut aspirar a un càrrec com aquest per que mai, ningú mínimament responsable li hauria confiat la direcció d’un negoci com aquest. Marius Carol és un digne successor de la saga “Galinsoga”.

És per això que sense por a equivocar-se es pot començar  a preveure el final d’aquest diari. Quan poses un negoci en mans d’un inepte, per bo que sigui el negoci, acaba indefectiblement arruïnant-lo. De fet el grup Godó va reunint al seu voltant a tot un grup de periodistes afilerats amb l’espanyolisme que sense adonar-se’n enfonsaran definitivament el Grup. Temps al temps.   


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada