Més raons per sortir d’Espanya

El TC es converteix en un tribunal inquisidor contra Catalunya

Montoro afegeix més llenya al foc amb uns pressupostos insultants per als catalans

Ahir comentava les reaccions de Catalunya a l’actuació del TC admetent a tràmit els recursos d’inconstitucionalitat interposats pel govern espanyol contra la Llei de Consultes catalana i contra el Decret de convocatòria de la consulta del 9N. En base a la suspensió preventiva que comporta aquesta admissió a tràmit, ara els partits espanyolistes pretenen paralitzar qualsevol acció tendent a ser relacionada amb la consulta. Aquest mateix matí el Parlament català ha viscut una situació en la que Ciutadans i PP han intentat evitar que es voti la constitució de la Comissió de Control de la consulta del 9N emparant-se amb la suspensió provisional de la Llei de Consultes que és la que preveu la constitució d’aquest òrgan i acusant al Parlament de “desobediència” al TC.

El president del TC va ser militant del PP 

A  partir d’avui viurem tot un seguit de denúncies de tots aquests “demòcrates” espanyols, cada vegada que el govern faci el més mínim moviment per defensar la consulta en la que un 80% dels catalans hi estem compromesos. Ahir mateix, fins i tot laimpresentable Alícia Sánchez Camacho coaccionava amb amenaces als catalans que ens vàrem  concentrar davant dels ajuntaments demanant que volem votar.

Però els greuges contra Catalunya, ni comencen ni acaben ahir. Són una mena de “suma y sigue” de manera que cada dia es produeixen a Espanya decisions que van clarament en contra dels interessos catalans. Ahir va ser el torn, una vegada més, del Ministre Montoro clar exemple de les conseqüències d’arribar al poder sense cap mena de  preparació, i sobretot posseït d’una prepotència arrogant.

Deia que ahir el ministre Montoro va sentir una íntima i profunda satisfacció quan va presentar uns pressupostos generals de l’Estat pel 2015 que són una autèntica burla i un menyspreu absolut cap a Catalunya. Aquella coneguda frase de “al enemigo ni agua”, Montoro l’ha convertit en “a Catalunya ni agua” atès que els pressupostos recullen una inversió pírrica per les necessitats de Catalunya.

Catalunya aporta el 19% del PIB espanyol i en aquests pressupostos rep només el 9,5% del total de les inversions. Un insult a la intel·ligència i a l’esforç dels catalans que dia a dia estem al peu del canó en contraposició al que succeeix a Andalusia, Extremadura o Castilla-León que són els que s’enduen la part més significativa d’aquest pressupost 2015. Fa més de 15 anys que les inversions catalanes no tenien un pes tant baix en el conjunt de les inversions espanyoles. 

Per entendre millor el greuge o com diu el conseller Vila el càstig que Montoro infligeix a Catalunya, cal parar atenció a la inversió per càpita que l’Estat preveu en els seus pressupostos per a 2015.  Només donaré 4 dades per no ser excessivament pesat amb les xifres:

Mentre que al 2015 a Catalunya l’Estat té previst invertir 145€ per habitant, a Castilla-León invertirà 699€ per habitant, a Extremadura seran 336€ per habitant, i a Andalusia 233€ per habitant. A Espanya la inversió mitjana per habitant és de 242€ molt per sobre de la inversió per habitant a Catalunya. Una autèntica vergonya.

Aquestes xifres expliquen per elles soles el càstig que Espanya infligeix a Catalunya com a conseqüència de l’odi i enveges històrics que sobretot els del PP sempre han sentit en contra nostra. Però també es mostren enfurismats  addicionalment, com a conseqüència del procés independentista que els catalans hem endegat.

Per això i per moltes altres coses, ens convé sortir quan abans d’Espanya, si no ens volem convertir en la Catalunya en de la mediocritat, que en el fons és el que Espanya busca: Acabar amb el nostre idioma i convertir el nostre país en un país pobre i arruïnat.             

Volem Votar...!!!

Milers de ciutadans omplen les places de les viles catalanes en protesta per l’actuació, una vegada més, del TC en contra dels interessos de Catalunya

Tot i la pluja que ha caigut en molts indrets, l’assistència ha estat massiva

Ahir es va conèixer que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit la petició d’inconstitucionalitat formulada pel govern espanyol contra la Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya i contra el Decret de convocatòria de la consulta pel dia 9 de novembre. 

Un Tribunal Constitucional que sempre ha fallat en contra de Catalunya (en els temes transcendents) totalment polititzat, sense credibilitat, i desautoritzat per les seves actuacions tendencioses en contra dels interessos catalans.

Com a conseqüència d’aquesta admissió a tràmit, tant la Llei com el Decret esmentats queden provisionalment suspesos en espera dels dictàmens que el mateix Tribunal farà. Com a conseqüència immediata d’aquesta suspensió el govern català ha hagut de suspendre la campanya institucional que havia endegat, i estem a l’espera de saber quina serà la reacció del govern de la Generalitat. El Parlament català ja ha anunciat que recorreran l’admissió a tràmit d’aquests recursos del govern espanyol al TC.

Aquesta admissió a tràmit, no ha sorprès ningú. Tothom sabia que el TC faria exactament el que ha fet, i tothom sabia que una vegada més els magistrats que l’integren adoptarien una postura de total seguidisme de les instruccions que reben del govern espanyol, fet que prova que la separació de poder que identifica a les democràcies a Espanya és pura entelèquia.

Ja aprofundiré més en aquesta decisió del TC i en les reaccions del governs català davant d’aquesta situació; pel moment com en altres ocasions històriques aporto un seguit de fotos que deixen constància d’aquesta voluntat ferma dels catalans de voler votar.

Com a resposta a tots aquests atacs continuats dels estaments de l'Estat espanyol contra Catalunya, avui s'han produït concentracions a tots els ajuntaments de Catalunya en contra d'un govern del PP que impideix als catalans poder votar

Una cosa vull dir abans de deixar pas a les fotos: veient la reacció del poble de Catalunya, tinc la sensació que aquesta vegada això no hi ha qui ho aturi. Vencerem!

Lleida

Reus

Manresa

Badalona

Vic

Plaça Sant Jaume Barcelona

Matadepera

Dia històric per Catalunya: Ja tenim convocatòria oficial per la consulta del 9 N

El govern espanyol anuncia que presentarà recursos d’inconstitucionalitat

Tot i així la Generalitat endega els procediments que han de permetre la celebració de la consulta  

Aquest matí, en un acte solemne al Palau de la Generalitat, el president Mas ha signat el Decret de convocatòria de la consulta del 9 N. Hi han assistit el govern en ple, així com la presidenta del Parlament i una representació de la majoria de partits partidaris de la consulta com Convergència, Unió, les CUP i ERC. Han estat absents per diferents motius el PSC i ICV. Ni hi estaven convidats ni el PPC ni Ciutadans.

L’acte ha estat ple d’emoció i ha significat el tret de sortida per permetre que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur el dia 9 de Novembre proper. Després de la signatura el president Mas ha fet un breu discurs, del que cal destacar  el missatge que ha enviat als espanyols dient que “ara el poble català vol parlar, ser escoltat  i vol votar” El president Mas ha recordat que aquesta Catalunya que vol votar està integrada també per molts ciutadans d’origen espanyol i de molts altres llocs. El president Mas també s’ha adreçat al món en general i als líders mundials, en anglès, explicant que “we wont democarcy and Peace”, justificant la seva decisió de convocar la consulta per que més dos terços del Parlament hi estan a favor.

No s’ha fet esperar massa la resposta del govern espanyol. Com que el president Rajoy és de viatge a la Xina, ha estat la seva becària i vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz  de Santamaría  la que ha comparegut, negant el dret del catalans a ser consultats, emparant-se en el dret dels espanyols i del que estableixen les lleis. En el seu parlament, en el que ha expressat el tracte just que el seu govern sempre ha dispensat a Catalunya, ha expressat la voluntat del govern espanyol d’impedir la “divisió entre els catalans” i a “protegir el dret dels catalans a ser espanyols”, “ningú està per sobre de la democràcia” ha reblat per afirmar tot seguit que “la consulta no se celebrarà”. És evident que tots els periodistes assistents a la compareixença estaven alliçonats sobre el que havien de preguntar, per que cap d’ells ha estat capaç de preguntar-li a al Sra. vicepresidenta si tota aquesta proclama sobre Catalunya estava basada en la recollida de vots contra l’Estatut català que va protagonitzar el PP, o amb els recurs d’inconstitucionalitat contra el mateix Estatut presentat pel propi PP, o amb els atacs a la llengua catalana o amb els atacs a la immersió lingüística a les escoles, o amb l’ofec econòmic al que el Sr. Montoro té  sotmesa a la Generalitat, entre molts altres greuges. Com es pot veure la defensa dels interessos dels catalans per part del govern espanyol ha brillat sempre per la seva absència, i utilitzar aquest argumentari per desmuntar el dret del catalans a decidir lliurement el seu futur és del tot indigne i propi de polítics sense ètica, i els periodistes que callen i per tant atorguen són tant indignes com els polítics del PP, i la seva professionalitat està a l’alçada del betum.

Sigui como sigui, el cert és que la vicepresidenta ha anunciat que el govern espanyol ha demanat al Consell d’Estat el preceptiu informe i que en la reunió extraordinària del consell de ministres de dilluns es procedirà a presentar els recursos d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional contra la Llei de consultes no referendaries, i contra el decret de convocatòria de la consulta. Cal recordar en aquest sentit que una vegada el tribunal Constitucional hagi admès a tràmit els recursos dels govern espanyol, la suspensió de les qüestions recorregudes és automàtica. Aquesta suspensió comporta que no es pugui executar cap dels continguts del la Llei de consultes o del decret de convocatòria  de la consulta. 

Mentre tant a Catalunya, la vicepresidenta del govern català ha procedit a endegar tots el procediments per fer possible la consulta el proper dia 9 de novembre.   Segons els experts que estan opinant ara mateix sobre el decret de consulta sembla que el mateix incorpora algunes frases pensades amb molt rigor jurídic i que en principi haurien de posar difícil al Tribunal Constitucional l’impedir la votació el 9N. Veurem com es desenvolupa tot plegat.

Estem davant d’unes setmanes que poden ser decisives en la història moderna de Catalunya. Dono gràcies a la vida per permetre’m viure aquests moments; em sento un privilegiat. Tant de bo ens en sortim i puguem ser actors directes d’una nova Catalunya, més democràtica, més justa, on la corrupció sigui repudiada per la ciutadania, i on tots podem viure en pau i llibertat . Visca Catalunya independent!.  

La compareixença del President Pujol al Parlament de Catalunya

L’actitud d’alguns diputats és impròpia de la representativitat que ostenten

Vergonyosa,  indigna i repugnant intervenció d’Alícia Sánchez Camacho

Avui ha comparegut al Parlament de Catalunya el President Pujol amb l’objectiu d’explicar l’origen dels diners que la seva família tenia dipositats a bancs andorrans. L’explicació del President Pujol s’ha basat en el document d’inculpació que ell mateix va fer públic al mes de juliol passat, relacionant els diners a l’estranger amb el llegat rebut del seu pare. El President Pujol ha negat ser un polític corrupte i en la compareixença ha hagut d'aguantar algunes acusacions impertinents fet que ha provocat una resposta airada per part seva, que tot i estar justificada se la podria haver estalviat.     

No és el meu objectiu entrar a esbrinar si les explicacions donades pel President Pujol satisfan o no, són certes o no, i si responen a tos els interrogants o no. Cada partit participant en la sessió tindrà la seva opinió, i tots els ciutadans que ho han pogut seguir també. La meva és de profunda decepció, i pel que fa al President Pujol, m’agradaria pensar que ha dit la veritat. Seria molt greu que no fos així.

El que jo vull sobretot és comentar les intervencions d’alguns líders polítics presents avui a la cambra catalana que en alguns cassos m’han semblat més pròpies d’una baralla entre persones de baixa estrofa que no pas a l’alçada d’uns diputats als que cal suposar un mínim d’educació. 

Les intervencions, com no podia ser d’un altre manera han estat força crítiques amb el President Pujol. I estant-hi d’acord o no, s’ha d’acceptar que Esquerra Republicana de Catalunya hagi mantingut una actitud de duresa  davant la declaració del President, que el PSC també hagi criticat al Jordi Pujol persona, però en certa mesura hagi respectat l’important acció de govern de Jordi Pujol  o que fins i tot les CUP hagin mantingut el seu to habitual despectiu cap a tot allò que no es adient amb el seu estil de vida i el seu pensament i òbviament hagin qualificat a la família de Jordi Pujol de delinqüents de “guants blancs”. Tot això dol, però s’entén. Els diputats de les CUP han abandonat la sessió per que al seu parer Pujol no havia donat resposta a cap de les preguntes que se li havien formulat. Iniciativa per Catalunya ha estat crítica, però aquesta vegada el diputat Herrera ha estat molt lluny de les seves millors intervencions al Parlament.

Abans de continuar voldria fer un aclariment al diputat Miquel Iceta primer secretari del PSC, que en al seva intervenció s’ha referit a unes paraules de l’alcalde Trias quan va saltar l’escàndol Pujol a finals de juliol. Iceta ha fet menció d’unes paraules de Trias que va dir que “a Pujol més li valdria desaparèixer” en el sentit de que amb la que li cauria a sobre més li valdria no tenir-ho que sentir. Iceta ha tergiversat aquestes paraules limitant-se a comentar que Trias havia dit que era millor que Pujol desaparegués. Molt malament Sr. Iceta.        

El que és extremadament greu és la intervenció d’Albert Ribera de Ciutadans, i Alícia Sánchez Camacho del PPC. Dues actuacions inadmissibles en qualsevol país civilitzat en especial la de la Sra. Camacho (demano excuses a les Sres., que puguin llegir aquest escrit per emprar la paraula Sra. referida a Alícia Sánchez Camacho). El Diputat Ribera parlant amb una manca de respecte absoluta pel President Pujol negant-li qualsevol credibilitat quan encara no s’ha demostrat cap altre culpabilitat que la que ella mateix ha reconegut, i amenaçant al President Pujol de dur a fiscalia les seves manifestacions d’avui. Estupidesa major es difícil de sentir en un Parlament.

Però qui s’ha endut la palma ha estat la Diputada Sánchez Camacho. No vull repetir de cap manera les seves paraules indignes i impròpies d’un diputat del Parlament. Només faré meves unes paraules  de David Fernández líder de les CUP referides a la intervenció de Sánchez Camacho: “sentir parlar a un diputat del PP de corrupció es com sentir parlar a un membre del Ku Kux Klan de racisme” 

Sra. Camacho sento una gran repugnància cada vegada que la veig i cada vegada que la sento. Segons diuen alguns vostè també havia rebut sobres del Sr. Bárcenas oi? Per que no fa alló que el Rei Joan Carles li va demanar de fer al president veneçolá Chaves? Perquè no calla d'una vegada?