Bon Nadal !!!

BON NADAL i FELIÇ ANY 2020

Gran victòria de l’independentisme a Europa

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconeix que Oriol Junqueras és eurodiputat de ple dret, i que gaudia d’immunitat des del moment en que va ser proclamat oficialment com eurodiputat

Aquesta sentència afecta de retruc al president Puigdemont i al conseller Toni Comin, que juntament amb Oriol Junqueras haurien de poder ocupar ben aviat, els seus escons al Parlament Europeu. 

A més, la consellera Clara Ponsatí, ara exiliada a Escòcia, també haurà de ser reconeguda com eurodiputada quan es materialitzi el Brexit el 31 de gener proper, i a l’Estat espanyol li siguin reconeguts uns escons addicionals, el primer dels quals serà per la consellera Ponsatí.

El mateix dia que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dona a conèixer aquesta sentència, i davant d’aquesta derrota en tota regla, la justícia espanyola a través del TSJC respon inhabilitant durant un any i mig al president de la Generalitat Quim Torra per haver penjat un llaç groc i un rètol en favor dels presos polítics i exiliats en el balcó de la Generalitat  

Fa ja unes setmanes l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea havia expressat el seu criteri determinant que la condició d’eurodiputat s’adquireix en el moment en que es proclamen oficialment els resultats de les eleccions. En el nostre cas, quan el BOE publica el llistat amb el resultats electorals i el nom dels diputats que han resultat elegits. Aquesta opinió de l’advocat general havia de ser referendada (o no) per el ple del Tribunal de Justícia Europeu, fet que s’ha produït avui.  

En la sentència d’avui, el TJUE reconeix que Oriol Junqueras tenia immunitat des del 13 de juny passat, dia en el que va ser proclamat oficialment càrrec electe al Parlament Europeu per la Junta Electoral i publicats els resultats en el BOE. El Tribunal també estableix que la condició de diputat s’adquireix des del moment en que va ser proclamat càrrec electe, seguint el plantejament que en el seu dia havia fet l’advocat general del mateix Tribunal. 

Caldrà veure ara com actua el Tribunal Suprem, atès que el Parlament Europeu ja s’ha afanyat demanant-li al govern espanyol que compleixi la sentència del Tribunal de Justícia Europeu. Veurem quina és la resposta, però mentre tant ERC s’ha posicionat exigint la nul·litat del judici i demanant la posada en llibertat immediata d’Oriol Junqueras. Com no podia ser d’un altre manera la fiscalia espanyola ha reaccionat segons el seu llibre d’estil, és a dir amb excuses de mal pagador, demanant que es deixi sense efectes la immunitat d’Oriol Junqueras.

   

Aquesta sentència té una derivada que afecta directament al president Puigdemont, al conseller Comin i ben aviat també a la consellera Ponsatí, atès que el Parlament Europeu   es veurà obligat a reconèixer la seva condició d’eurodiputats per que també van ser, com en el cas d’Oriol Junqueras, proclamats coma a tals per la Junta Electoral. Només queda esperar el dia en que tot això es formalitzi, i en el cas de Clara Ponsatí, haurà d’esperar que el Brexit sigui una realitat el 31 de gener proper. 

Aquesta sentència del TJUE ha tingut un ampli ressò internacional i les seves conseqüències estan sent objecte d’anàlisi per part dels grans grups de comunicació internacionals. Tanmateix totes les portades anuncien l’aval del TJUE a la Immunitat de Junqueras, i coincideixen en l’apreciació que la condició d’eurodiputat s’adquireix quan s’és elegit a les urnes i les produeix la proclamació oficial dels resultats.

Com era d’esperar, la caverna mediàtica no podia resistir una nova derrota d’aquest nivell, i vagin vostès a saber si és casualitat o no, però aquest matí mateix, coincidint amb la sentència del TJUE, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha comunicat al president de la Generalitat Quim Torra, que se’l condemnava a un any i mig d’inhabilitació per haver comès el greu delicte de penjar al balcó de la Generalitat un llençol amb un llaç groc, reclamant la llibertat dels presos polítics i dels exiliats... És molt preocupant veure a quins nivells està arribant la justícia espanyola... aquesta sentència no es ferma i pot ser recorreguda al Tribunal Suprem... servirà de res? 

Caldrà veure com acaba tot... estarem divertits durant una bona temporada.  

La Justícia i la separació de poders a Espanya. Algú s'ho creu?

Avui s'ha celebrat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el judici contra el president Torra per haver penjat al balcó de la Generalitat un rètol amb un llaç groc i una al·lusió als presos polítics i exiliats, en període de precampanya electoral.

Aquest episodi protagonitzat per la justícia espanyola se suma a la decisió de l’Audiència Nacional que vol investigar als joves detinguts en el tall de la l’autopista al Pertús com a presumptes terroristes, mentre que la justícia francesa tan sols els investiga per “obstrucció a la via pública”.

Tot plegat ve a unir-se a la sentència contra els dirigents polítics catalanes, que ha estat fortament contestada a Catalunya per els CDR i el Tsunami Democràtic, i criticada per estaments internacionals com Amnistia Internacional i International Trial Watch 

La Justícia espanyola ha entrat per els camins del pedregar, sentenciant als líders polítics catalans que han estat al front del moviment independentista a penes duríssimes que en conjunt superen els cent anys. No han estat només les reaccions de la societat civil a Catalunya, amb manifestacions de tot tipus, incloent talls d’autopistes i interrupcions del trànsit, sinó que cal afegir-hi les reaccions de plataformes internacionals com International Trial Watch que resumidament ve a dir que el judici va vulnerar sistemàticament els Drets Humans. Aquesta  organització afirma que es van infringir el dret al principi de legalitat penal, a la llibertat, a la llibertat d’expressió, a la llibertat ideològica, al dret de reunió pacífica, a la participació política, i també al dret a un procés amb totes les garanties. L’informe s’ha elaborat en base a la presència al judici de 62 observadors, 34 dels quals són internacionals pertanyents a 17 països diferents. Per la seva banda Amnistia Internacional demana la immediata posada en llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i afirma que la sentència es basa en la imprecisió de la definició del delicte de sedició, adverteix que la desobediència civil i pacífica està protegida per la legislació internacional sobre drets humans. Aquestes opinions emeses per aquests dos organismes internacionals ve a sumar-se al que ja havia manifestat el grup de treball sobre la detenció arbitrària de les Nacions Unides que en el seu moment també va demanar l’alliberament immediat dels presos polítics.

No es pot deixar de banda en aquest repàs dels “èxits” de la justícia espanyola el tema de la qüestió prejudicial que afectava a la immunitat d’Oriol Junqueras un cop va sortir elegit eurodiputat en les eleccions europees, i que el jutge Marchena va elevar al Tribunal de Justícia Europeu amb seu a Luxemburg, i que molt recentment l'advocat general d’aquest Tribunal de Justícia ha dit que Oriol Junqueras ha de ser reconegut com a eurodiputat, perquè el seu escó depèn únicament del vot dels electors i no de tràmits posteriors. I en bona lògica, el mateix passa amb el president legítim de Catalunya Carles Puigdemont i el conseller Comin. Aquesta posició del Tribunal de Justícia Europeu, encara no és definitiva, però en un alt tant per cent de cassos, recolza la postura de l’advocat general que s’ha assignat al cas. 

Amb aquest antecedents sobre la taula, avui el tribunal Superior de Justícia de Catalunya està jutjant, al president de la Generalitat Quim Torra, per un suposat delicte de desobediència. Atenent als precedents és fàcil suposar que la sentència serà condemnatòria i se l’inhabilitarà com a president de la Generalitat. Tanmateix avui el president Quim Torra ha donat una lliçó de dignitat. La seva intervenció final ha estat, en opinió de molta gent, el seu millor discurs des que és president de la Generalitat. Quin orgull tenir un president d’aquesta categoria moral. 

Aquestes han estat algunes de les frases del president Torra en el judici:

“Els EUA van alliberar-se del domini britànic amb la força de la llibertat i dotant-se d'una Constitució pròpia”

“Aquest judici no ha comptat amb les garanties necessàries”

“Aquesta sala no és imparcial, i de cor li dic que em sap greu”

“Estic segur que aquest cas arribarà a Europa, que és on els catalans sempre trobem justícia”

“No vaig acatar una ordre que era il·legal”

“Molta gent d'aquest país ha lluitat centímetre a centímetre per les llibertats”

“Mai renunciaré a defensar els drets civils i polítics de tots els catalans”

“L'1-O els catalans vam decidir votar i constituir-nos en una república”

“Només dec obediència al Parlament de Catalunya, que és el que em va escollir”

“Em podeu condemnar, però no canviareu ni la voluntat ni el destí d'aquest país”

“Només en el Parlament de Catalunya rau la sobirania dels catalans”

"Visca Catalunya lliure”

Gràcies president Torra per la vostra dignitat i fermesa. 

Una sentència que sentencia la democràcia

El Tribunal Suprem ha dictat sentència: 100 anys de presó per als líders polítics independentistes i els Jordis, per haver tirat endavant allò al que s’havien compromès en els seus programes electorals i haver organitzat un referèndum. 

Allà on els ciutadans hi veiem la màxima expressió de la democràcia, el Suprem hi veu sedició, i allà on els ciutadanes volem urnes, el Suprem i posa barrots. A partir d’aquesta sentència, qualsevol manifestació que no “agradi” als poders de l’Estat pot ser considerada un acte sediciós .

El gran error de passar a la via judicial allò que hauria hagut de constituir una negociació política el pagarem tots molt car. Els líders catalans a la presó seran malauradament els primers a pagar-ho, però la política espanyola també ho pagarà i no només a nivell internacional. Els ciutadans estam ara sotmesos al perill que aquesta sentència suposa per a futures manifestacions  o concentracions.  

L’independentisme català està davant d’un Estat que no vol escoltar; un Estat que només serveix per reprimir i imposar un pensament únic i sense acceptar cap mena de dissidència; un Estat molt feble en democràcia però molt fort pel que fa a l’exercici de la violència i la repressió. No va ser només l’1-0 del 2017; ara, mentre escric aquestes notes, en algun punt de Catalunya, algun català està sent atonyinat per un policia espanyol o un mosso d’esquadra. La repressió per la repressió.

La resposta ciutadana a aquesta tremenda injustícia no s’ha fet esperar, i milers de ciutadans han sortit al carrer, reclamant justícia. L’aeroport del Prat, llocs cèntrics de Barcelona, Girona,  Lleida i Tarragona, i altres ciutats catalanes com Sabadell o Vic, han estat l’escenari de concentracions i protestes contra un judici que ha estat tota una farsa contra el procés i els seus líders. 

Tanmateix cal lamentar la violència que es va produir ahir a Barcelona quan les accions de protesta ja havien acabat. Un grup de violents i la policia varen protagonitzar durs enfrontaments, en els que no es descarta la presència de gent infiltrada especialitzada en organitzar accions violentes. Tampoc es descarta, de fet existeixen proves, les provocacions de la pròpia policia als ciutadans que va desfermar una violència que rebutgem enèrgicament. Volem guanyar la independència, sí, però ho volem fer per vies democràtiques i pacífiques. És important que els dies que venen, els ciutadans ho tinguem clar i mantinguem la calma davant de provocacions i provocadors que tenen uns interessos oposats als de l’independentisme.

Avui han començat les Marxes per la Llibertat des de cinc punts del territori Català: Tarragona, Tàrrega, Berga, Vic i Girona són els punts triats per l’ANC per marxar sobre Barcelona on és previst arribar divendres vinent, coincidint amb la vaga general convocada per aquell dia. Fins ara, afortunadament, la violència no ha fet acte de presència en aquests marxes on els milers de persones que hi participen estan tallant, i per tant col·lapsant, la circulació en les principals vies de comunicació del país.  

Cal mostrar la repulsa més enèrgica a aquest nou atemptat contra la llibertat dels catalans exercida aquesta vegada des del Tribunal Suprem, però cal fer-ho pacíficament. Nosaltres som la revolució dels somriures... deixem per l’Estat i les forces d’ocupació, el paper de la repressió i l’exercici de la violència. No caiguem doncs, en les provocacions, que segur que hi seran. Si ho aconseguim, la victòria és nostra.

Visca Catalunya Lliure !  

                               

Repressió política, judicial i policial contra l’independentisme

Sembla que la única proposta dels poders de l’Estat a l’independentisme català passa per la repressió en tots el àmbits: polític, judicial i mediàtic

Per tal d’atemorir als independentistes, la policia nacional ha culminat una operació en la que han estat detingudes 9 persones pertanyents a CDR de Sabadell i altre localitats catalanes, de les quals, dues han quedat en llibertat amb càrrecs i les altres set han estat traslladades a Madrid per ser interrogades per el jutge de l’Audiència que porta el cas.

Els independentistes han estat detinguts en els seus domicilis a primera hora del matí i se’ls han registrat els domicilis en busca a material susceptible de ser utilitzat per a la fabricació d’explosius. Per les imatges que ha mostrat la pròpia policia, no sembla que hagin trobat excessives evidències per mantenir les acusacions de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Tot i així 7 del 9 detinguts han estat traslladats a Madrid on seran interrogats a l’Audiència Nacional probablement dijous vinent.

La situació ha estat aprofitada per la dreta espanyola per intentar rebatre el gran argument de l’independentisme: la seva no violència. Tanmateix, els mitjans de comunicació madrilenys, fidels al seu estil, s’han passat la presumpció d’innocència per on els ha plagut i s’han afanyat a explicar als seus lectors que els detinguts fabricaven bombes per fer un atemptat a Catalunya o bé per el segon aniversari de l’1-O o bé per quan es conegui la sentència del judici contra els líders independentistes catalans.

Les detencions es varen produir ahir dilluns i ahir mateix a la nit es van produir manifestacions de protesta a Sabadell i a altres pobles catalans afectats directament per les detencions. Avui dimarts continuen les protestes i manifestacions reclamant la llibertat dels empresonats.

La organització “Jutges per la Democràcia” ha qüestionat l’escrit de la fiscalia sobre aquesta operació que segons el seu criteri és d’una contundència no habitual en aquest cassos. Es qualifica als 9 detinguts com un grup terrorista, secessionista català, que haurien pogut ocasionar danys irreparables.

Sembla que en els escorcolls practicats els han intervingut substàncies precursores per a la confecció d’explosius, a s’està a l'espera de la confirmació pels especialistes. També els han confiscat documentació i material informàtic. No sembla que la “razzia” policial els hagi aportat el material que els hauria agradat trobar.   

Per altre banda s’ha sabut que el president de la Generalitat Quim Torra s’ha dirigit per escrit al president del govern espanyol en funcions Pedro Sánchez manifestant-li la seva indignació per les operacions dutes a terme per la guàrdia civil aquest dilluns. El president Torra qualifica l’operació com una ”operació judicial-policíaca-mediàtica”, saltant-se, tal com passa habitualment, la presumpció d’innocència i amb l’objectiu d’inventar un fals relat de violència a Catalunya. 

I segurament aquest és l’objectiu que persegueixen els que han ideat aquesta actuació a Catalunya, atès que un del grans arguments de l’independentisme molt valorat a Europa és la no violència del moviment independentista català. Madrid necessita trencar aquesta imatge per intentar fer veure que la sentència contra els líders del procés és dura però justa perquè l’independentisme és un moviment violent.  

Afortunadament, a Europa hi han veus lliures que defensen bé les característiques de l’independentisme català. I la més significativa que la del president legítim de Catalunya Carles Puigdemont que en una conferència a la que ha estat convidat a Sindelfingen (Alemanya) al ser preguntat per les detencions d’ahir ha dit: "Zero pistoles, zero explosius. A Catalunya no hi ha terrorisme i portem 8 anys manifestant-nos pacíficament per la independència".

És evident que estem al bell mig d’una repressió sense límits per part del poders formals i fàctics de l’Estat espanyol. Si els catalans que desitgem la independència no ens unim, i no som capaços de fer un front comú pacífic i no violent, ens passaran per sobre. Per tant només ens queda un camí: resistir, i persistir fins la victòria.  

Eixamplant la base...

La Diada amb menys participació de ciutadans; 600.000 persones demostren el fracàs d’ERC en el seu intent d’eixamplar la base

Sembla mentida que algú amb tres dits de front, encara posi en dubte que només la UNITAT por permetre que l’independentisme pugui assolir els seus objectius. 

Un altre manifestació de l’11 de setembre, aquesta amb menys participació des que a l’any 2012, les manifestacions de la Diada varen esdevenir massives. És la conseqüència més immediata de la política seguida per ERC aquests últims anys en els que han deixat en segon terme la unitat estratègica de l’independentisme per intentar “eixamplar la base” segons designis de mossèn Junqueras, gran gurú de la formació dita republicana. Els Tardà, Torrent, i Rufian, acompanyats d’alguns altres acòlits han aconseguit produir tal desànim en la gent, que del més del milió de persones que habitualment sortíem al carrer l’11 S aquest anys només ho han fet 600.000.

Felicitacions doncs a aquells que tenen la barra i el desvergonyiment de dir que la UNIÓ estratègica resta vots a l’Independentisme. Tanmateix una observació: ahir no érem tants com en altres diades, però corren rumors que la xifra de manifestants donada per la Guàrdia Urbana de la Sra. Colau, podia haver estat manipulada per el Sr. Batlle, actualment en funció de "corre-ve-y-dile" de la Sra. alcaldessa. No en tinc la certesa però se'n parla. Si és així allà ells amb les seves maneres y les seves manipulacions. S'ha de ser molt català per avenir-se a fer això.

També ha de quedar clara una cosa: els polítics independentistes se’n poden anar ben bé a pastar fang, especialment els d'ERC, incapaços d'entendre el nítid missatge que varen rebre ahir: UNITAT !!!  

Com a cada diada, prefereixo mostrar algunes de les imatges que han quedat per a la història, que continuar renegant d'aquesta colla de polítics ineptes la majoria dels quals només fan que defensar el seu sou, jugant amb els sentiments de moltes persones. Només per això ja se'ls pot engegar a dida          

L’independentisme està esberlat per les quatre bandes

Els que volien eixamplar la base, han aconseguit amb una actitud reprovable tot el contrari: avui la divisió de les forces independentistes és més forta que mai

El lideratge messiànic de mossèn Junqueras al front d’ERC està generant enfrontaments diaris a les xarxes socials entre les mateixes forces independentistes, de manera que refer la unió de tot l’independentisme esdevé una missió pràcticament impossible.

ERC ha passat de quasi ser el pal de paller de l’independentisme a esdevenir la principal causa de la seva ruptura generalitzada; ha actuat com un autèntic catalitzador de la ruptura de l’independentisme. Des que mossèn Junqueras, el gran gurú d’ERC, es va proposar eixamplar la base de l’independentisme les coses han anat cada vegada pitjor, i els enfrontaments entre independentistes a les xarxes socials han esdevingut un factor diari cada vegada més violent. Ni eixamplar la base, ni tan sols mantenir l’existent, els independentistes avui estem desorientats, sense un lideratge efectiu, i sense un Nord que ens indiqui el camí a seguir.

Aquesta situació només té un responsable, i aquest no és altre que mossèn Junqueras i els seus acòlits, que lluny d’intentar cercar una unitat d’acció amb els partidaris del president Puigdemont s’han dedicat a boicotejar tot allò positiu que surt de Waterloo. De fet, aquesta actitud és característica de mossèn Junqueras. Recordo que quan l’expresident Mas, després del 9N, va convocar una conferència per exposar el full de ruta que ell creia que calia seguir, a les poques setmanes mossèn Junqueras va convocar la seva particular conferència en la que va exposar un full de ruta ben diferent al que havia explicat Mas.

De sempre, Junqueras ha manifestat una clara animadversió contra aquells que el superaven en l’estima i el respecte populars. Aquesta característica del líder republicà s’ha tornat a posar de manifest ara, arrel del llibre del president Puigdemont “Re-unim-nos”. En aquest llibre el president legítim de Catalunya explica el seu punt de vista, basat en els fets reals d’aquests últims anys, i conclou que l’Estat espanyol mai podrà acceptar cap sortida dialogada que permeti als catalans exercir el dret d’autodeterminació. Per tant, proposa la confrontació amb l’Estat, com única alternativa per que els catalans puguin assolir la independència.

No han passat gaires dies des de la publicació del llibre, i mossèn Junqueras ha sortit de nou a la palestra per contradir les conclusions del president Puigdemont. En una entrevista a Catalunya Ràdio Junqueras nega que la confrontació amb l’Estat sigui un camí vàlid per assolir la independència i proposa el diàleg i la democràcia com a única via, segons ell, per poder-la assolir. És a dir, mossèn Junqueras torna a insistir en la via que Catalunya ha estat seguint durant anys, sense cap resultar positiu. Recordem en aquest sentit que l’Estat espanyol sempre es parapeta amb la Constitució: “fuera de la Constitución no hay diálogo posible”. Sembla que mossèn Junqueras no hi sent prou bé.

Aquesta actitud tossuda genera discrepàncies fins i tot en determinats corrents interns del partit republicà. No tothom està d’acord amb aquests postulats però avui per avui, els acòlits del mossèn encara dominen els punts claus del partit, tot i que està apareixent (ja era hora) una certa contestació interna.

A l’altre banda hi trobem a la CUP, que en un congrés recent va manifestar que volia canviar la seva estratègia de bloqueig al Parlament, mostrant fins i tot una certa disposició per entrar al govern, però l’endemà mateix, apareix un tal Vidal Aragonès per dir que no estaven disposats a aprovar uns pressupostos, el contingut dels quals ignoren. Mostra evident que a la CUP no ha canviat res, i continuen potinejant dins del partit els que tot ho volen trencar pel simple fet de trencar-ho.

Finalment queda JuntsxCat, conglomerat electoral que inclou gent del Pdecat, de la Crida propiciada pel president Puigdemont i independents. Aquest espai polític encara no ha pogut consolidar-se com a grup polític cohesionat, i es perd en discussions internes estèrils propiciades en molts cassos per antics convergents que voldrien conservar els seus privilegis i el seu poder dins de la nova formació. Els cal encara un període de maduració i treure’s de sobre totes les rèmores i estigmes del passat )entre ells els del president Pujol i la seva família), i sobretot, posar a l’aparador noms nous i noves cares. 

Amb aquesta trencadissa de la unitat independentista caldria un líder capaç d’aglutinar totes aquestes tendències, per poder refer no només una unitat d’acció independentista, sinó també recosir totes les ferides i enganxar els mil i un trossos en que ha quedat esmicolat l’independentisme.

Vist en perspectiva, resulta molt trist adonar-se com un home ambiciós com mossèn Junqueras, però sense una capacitat de lideratge transversal com la que té el president Puigdemont, ha estat capaç de transformar la Il·lusió dels independentistes autèntics en una gran frustració. La història li passarà comptes. 

Ironies del destí: Pedro Sánchez rep 155 vots en contra i no es investit president

Per segona vegada el Congrés de Diputats rebutja al candidat Pedro Sánchez

Junts per Catalunya vota NO a la seva investidura mentre que ERC, en una actitud poc clara, es decanta per l’abstenció, posició que hauria possibilitat la investidura d’un dels socis del govern espanyol que va avalar el 155   

Les eleccions a les Corts espanyoles del 26 d’abril varen deparar uns resultats que no permetien altre alternativa que la investidura de Pedro Sánchez, secretari general del PSOE a la presidència del govern. Tanmateix per aconseguir-ho en segona votació necessitava el recolzament d’Unidas Podemos, i l’abstenció dels partits nacionalistes, atès que el NO del Partit Popular, Ciudadanos i VOX estava garantit. Després de setmanes de negociacions finalment els socialistes i els de Podemos no es varen posar d’acord i en la votació final el partit socialista liderat per Pedro Sánchez va obtenir 155 vots en contra, significant aquesta xifra tota una ironia al recolzament que el PSOE havia donat al PP per l’aplicació de l‘article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya. Els resultats de les votacions varen atorgar 124 vots a favor de la investidura, 67 abstencions i 155 vots en contra per un total de 346 vots emesos. 

Entre els vots en contra, s’ha de destacar els vots de Junts per Catalunya, que en boca de la seva portaveu parlamentaria Laura Borrás li havia dit a Sánchez durant la seva intervenció des del faristol que “tenemos 155 razones para votar NO”. Estem doncs davant d’una doble ironia, atès el discurs de la Sra. Borràs amb les seves 155 raons, per cert magnífica en la seva intervenció, i el resultat final de la votació en obtenir els 155 vots contraris a la investidura.

A destacar el vot d’ERC, que sense haver aconseguit res a canvi (o si més no això diuen) el partit va decidir aplicar els seus 14 vots a l’abstenció, fet que hauria comportat la investidura de Sánchez en cas que el PSOE hagués arribat a un acord amb Unidas Podemos. Amb una actitud impròpia per un diputat català, el Sr. Gabriel Rufián es va vendre al 155, d’una manera segons ells gratuïta quan tots sabem que al darrere hi havia acords que afecten al gurú del partit mossèn Junqueras. 

Les crítiques a ERC han estat importants a nivell de les xarxes socials, fins el punt que el propi Oriol Junqueras s’ha vist obligat a fer públic un escrit en el que intenta girar la truita i fer quedar malament a la posició de JuntsxCat atenent al fet que havien votat el mateix que VOX. El que el Sr. Junqueras no explica en el seu escrit és que votar el mateix no implica votar per el mateix motiu, sinó que en quest cas, el sentit del vot d’uns i altres és del tot oposat. Mentre JuntsxCat estava dient NO al 155, No a la negació del dret a l’autodeterminació, NO a l’existència de presos polítics, No a l’arrogància i prepotència del Sr. Sánchez, VOX estava dient no a un president que no aplicaria un 155 amb la intensitat que a ells els agradaria. I això mossèn Junqueras s’ho calla, perquè és així de equànime i bona persona. 

Mica en mica els partits i els seus líders es van traient les caretes i els ciutadans anem copsant millor que és el que hi ha al darrere, i en el cas del Sr. Junqueras i el seu suposat “bonisme” el que realment hi ha és l’intent de fer veure que els seus adversaris polítics són molt males persones perquè ell és molt bo i van en contra d’ell. Sembla impossible que la societat catalana continuï valorant a Oriol Junqueras com una bona persona quan en realitat és tan malèvol com qualsevol gurú de qualsevol secta.

Pel que fa al govern espanyol sembla que la investidura queda postergada al mes de setembre en el supòsit que Pedro Sánchez sigui capaç d’aconseguir els suports que li falten per ser investit per majoria, però segons algunes opinions dona la sensació que el PSOE està convençut que unes noves eleccions els aproparien a la majoria absoluta, i per tant Sánchez podria ser investit sense necessitar el recolzament de cap partit, i tampoc el d’ERC o com a molt potser només requeriria negociar alguna abstenció, per tant tindrien poques hipoteques a pagar.

Veurem com acaba tot. Però pel que fa a Catalunya la situació és molt clara: el PSOE només ha negociat amb ERC i ha deixat de banda a JuntsxCat. I en cap cas ha mostrat la més mínima empatia amb el problema d’una majoria de catalans. En els dos discursos d’investidura fallits que ha protagonitzat fins ara només es va referir a Catalunya per dir que “el problema en Catalunya no és la independència; el problema es la convivència” i es va quedar tan ample.

Amb actituds com aquesta, negant el dret a l’autodeterminació, negant el diàleg,  menystenint als líders independentistes el vot d’un partit català independentista estava molt clar: NO.

ERC sabrà quin és el preu del seu vot, que com a catalans hem de valorar com a mancat de dignitat

L’independentisme cada vegada està més trencat

10.000 persones s’apleguen a Estrasburg en suport als euro-parlamentaris catalans que de moment no han pogut accedir al seu escó per l’actuació de la justícia espanyola, que posa totes les traves legals i potser també il·legals, per impedir el seu accés al Parlament Europeu

Mentre això passa, els partits polítics independentistes continuen cadascú pel seu compte, fent-se la guitza entre ells, pactant amb qui ha abonat l’aplicació del 155 a Catalunya, i amb el carceller del presos polítics. Tot plegat una vergonya 

Mossèn Junqueras està fent molt mal a l’independentisme. Amb la seva fòbia al president Puigdemont i tot el que representa, el líder d’ERC està portant a l’independentisme a una baralla permanent que perjudica i molt les expectatives de  poder assolir algun dia la independència. O els dirigents d’ERC es planten i li paren els peus al seu gurú, o les esperances de ser independents s’acabaran esfumant del tot.

El penúltim episodi l’hem viscut aquest 2 de juliol quan el Consell per la República amb l’ajut sempre eficaç de l’ANC i un suport més esmorteït per part d’Òmnium, va portar a Estrasburg més de 10.000 persones en defensa de la democràcia i les llibertats, reclamant que el president Puigdemont, mossèn Junqueras i Toni Comin puguin ser reconeguts com a eurodiputats després d’haver guanyat les eleccions al Parlament Europeu i haver aconseguit més de 2 milions de vots. Val a dir que ERC i Òmnium es varen esforçar molt poc per aconseguir que la convocatòria fos un èxit. Malgrat tots els entrebancs i la manca de recolzaments, finalment més de 10.000 catalans es van aplegar a Estrasburg per fer-li veure a Europa que la seva democràcia, forçada al límit per el govern espanyol, comença a fer aigües.

Tanmateix aquesta setmana han passat més coses, i ben poques positives. Una de les més transcendents ha estat l’acord entre PSC i JuntsxCat per governar en coalició a la Diputació de Barcelona. Una vegada més, la mediocritat dels dirigents actuals de JuntsxCat ha decebut a una bona part del seu electorat. No té cap sentit donar la presidència de la diputació de Barcelona a qui ha estat soci en l’aplicació del 155 a Catalunya i  manté a més empresonats a alguns dels líders de JuntsxCat i altres que són a l’exili. Com es pot pactar amb l’enemic? Això no ho entén ningú i passarà factura a JuntsxCat en les properes eleccions. No es pot jugar d’aquesta manera amb els vots de la gent.

Alguns dirigents de JuntsxCat intenten justificar aquesta actuació esperpèntica, basant-se en el fet que ERC havia fet el mateix en els municipis de Sant Cugat, i Figueres entre d’altres, però tot i tenir raó no es pot acceptar que si els altres fan una cosa malament tu estiguis moralment autoritzat a fer-ho també malament. Senzillament s’ha de ser molt roí per pactar amb el teu botxí. Així de clar

No ha quedat clar si a conseqüència de tot el rebombori que s’ha organitzat, o bé ja estat previst abans, el president Puigdemont ha convocat a Berna una reunió urgent de l’independentisme, a la que hi ha assistit entre altres, Marta Rovira, secretaria general d’ERC i exiliada a Suïssa, altres representants d’ERC i entre ells Pere Aragonès, gent de la CUP, representants d’ANC i Òmnium Cultural i gent de JuntsxCat amb el president Torra al capdavant. No ha transcendit els acords als que han pogut arribar, si és que n’hi ha hagut, però és molt significatiu que la reunió s’hagi produït.

Tot plegat demostra el fracàs de la política egoista d’ERC que prefereix diferenciar les marques polítiques en funció de la ideologia, en lloc de preferir la UNIÓ de totes les forces independentistes per aconseguir l’objectiu comú d’assolir la independència. Malauradament a aquestes alçades sembla que encara hi ha estúpids que posen en dubte la coneguda màxima de “la unió fa la força”.

Mentre l’estupidesa continuï marcant el rumb dels partits independentistes, mentre mossèn Junqueras i les seves fòbies continuïn determinant el posicionament d’ERC a l’hora de prendre decisions d’estratègia política, la independència continuarà sent una utopia... Aquells que volien eixamplar la base el que estan aconseguint és aprimar-la i molt. Misèries de la política i dels mediocres que es creuen qui sap què...                   

Victòria de l’independentisme a les eleccions a Catalunya, tant municipals com al Parlament Europeu

Paradoxalment és el president Puigdemont que eixampla la base de votants independentistes, superant clarament a un Junqueras que queda tercer a Catalunya en les eleccions al Parlament Europeu. 

Ha quedat demostrat una vegada més, per si algú en tenia dubtes, que la independència només s’assolirà des de la UNIÓ de les forces independentistes. L’argumentació d’ERC defensant que anant sols sumen més els ha significat un nou fracàs electoral. Per segona vegada es veuen inesperadament superats per un president Puigdemont que es consolida com líder absolut de l’independentisme. 

L’independentisme és el gran guanyador d’aquest diumenge electoral a Catalunya, que ha significat una victòria per ERC en les eleccions municipals atès que tindrà més regidors que ningú als ajuntaments catalans, però en canvi serà Junts per Catalunya qui aconseguirà un major nombre d’alcaldies. Entre els grans èxits municipals d’ERC cal assenyalar la conquista de l’alcaldia de Barcelona per Ernest Margall i sembla que també la de Lleida.

En canvi, pel que fa a les eleccions al parlament Europeu el gran triomfador ha estat el president Puigdemont que ha deixat enrere a Oriol Junqueras que només ha pogut ser tercer per darrere del socialista Josep Borrell que ha quedat en segon lloc a Catalunya. La candidatura del president Puigdemont ha obtingut un total de 1.025.411 vots, dels quals 987.149 has estat obtinguts a Catalunya. Vol dir que el president Puigdemont ha estat votat per més de 38.000 persones a l’Estat espanyol, destacant en aquest sentit els vots aconseguits a Ses Illes i al País Valencià.

Tot plegat demostra vàries coses. La primera que l’independentisme està més viu que mai atès que a les eleccions europees ha aconseguit pràcticament el 50% dels vots, fita aquesta mai aconseguida. La segona qüestió és que qui finalment ha acabat eixamplant la base electoral ha estat el president Puigdemont que amb una candidatura transversal ha aconseguit més vots que Junqueras que li ha disputat la victòria enlloc de buscar una aliança que els hauria donat a tots dos millors resultats. La ceguesa d’ERC amb aquest tema, elecció rere elecció, és preocupant. Negar que la UNIÓ els donaria la força és anar contra la llei de la gravetat i del sentit comú. Només uns il·luminats poden continuar mantenint aquesta tesi.

Tanmateix, després de la batalla electoral hauria de venir la calma, i s’hauria d’imposar una estratègia postelectoral conjunta entre ERC i Junts per Catalunya. De fet, avui mateix el president Puigdemont s’ha expressat en aquest sentit quan en unes manifestacions a  Brussel·les ha dit que  ara “cal refer ponts amb ERC i establir una unitat estratègica independentista”. Veurem si finalment s’aconsegueix o no, però els independentistes hem de tenir molt clar que sense aquesta unitat la independència és impossible, i algú ha de fer entendre això al Sr. Junqueras, que és a nivell personal  l’autèntic impediment d’aquesta unitat. Malgrat tot i diguem-ho ben fluixet, sembla que aquestes darreres hores s'ha produït algun contacte en aquest direcció.  

Hi ha però alguns interrogants pendents de resposta. De moment Carles Puigdemont, Toni Comin, Oriol Junqueras i Diana Riba, han aconseguit ser elegits eurodiputats. Segons algunes informacions, quan es materialitzi el Brèxit d’aquí a poc temps, hi hauria més places d’eurodiputats per l’Estat espanyol atès que causarien baixa els eurodiputats britànics i els seus escons se’ls repartirien els 27 països que ara integren la Unió Europea. Tal com han quedat les votacions a l’Estat espanyol el primer escó de més que Europa li atorgui seria per Clara Ponsatí, i això pujaria a tres representants a Europa de la llista del president Puigdemont. En total doncs serien cinc eurodiputats, dels quals 2 estan empresonats i altres 3 a l’exili. És evident que cinc eurodiputats independentistes a l’Eurocambra, seria molt positiu per a l’independentisme català, sempre que hi hagués entre ells la sintonia, i la col·laboració necessàries i una estratègia comuna.    

Permetrà l’Estat espanyol que els empresonats puguin exercir com a eurodiputats? Permetrà l’Estat espanyol que els exiliats puguin recollir la seva acta de diputat del Parlament Europeu? Aquesta és la batalla legal que comença ara; aconseguir que els representants independentistes puguin asseure’s als seus escons al Parlament Europeu que es constituirà a partir del dia 2 de juliol proper. Traves de l’Estat espanyol? totes i més... veurem com acaba...

En aquest sentit el president Puigdemont ha dit que “l’acta de diputat me l’han donat els ciutadans a les urnes”. Inqüestionable; ho respectaran a Madrid?. Per si de cas, els advocats del president Puigdemont ja han avançat que comencen a treballar per fer-ho possible i si no se’n surten amb el govern i la justícia espanyoles ho aconseguiran al Tribunal de Justícia Europeu a Luxemburg. Ho seguirem...