diumenge, 28 de juliol de 2019

Ironies del destí: Pedro Sánchez rep 155 vots en contra i no es investit president


Per segona vegada el Congrés de Diputats rebutja al candidat Pedro Sánchez




Junts per Catalunya vota NO a la seva investidura mentre que ERC, en una actitud poc clara, es decanta per l’abstenció, posició que hauria possibilitat la investidura d’un dels socis del govern espanyol que va avalar el 155   



Les eleccions a les Corts espanyoles del 26 d’abril varen deparar uns resultats que no permetien altre alternativa que la investidura de Pedro Sánchez, secretari general del PSOE a la presidència del govern. Tanmateix per aconseguir-ho en segona votació necessitava el recolzament d’Unidas Podemos, i l’abstenció dels partits nacionalistes, atès que el NO del Partit Popular, Ciudadanos i VOX estava garantit. Després de setmanes de negociacions finalment els socialistes i els de Podemos no es varen posar d’acord i en la votació final el partit socialista liderat per Pedro Sánchez va obtenir 155 vots en contra, significant aquesta xifra tota una ironia al recolzament que el PSOE havia donat al PP per l’aplicació de l‘article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya. Els resultats de les votacions varen atorgar 124 vots a favor de la investidura, 67 abstencions i 155 vots en contra per un total de 346 vots emesos. 

Entre els vots en contra, s’ha de destacar els vots de Junts per Catalunya, que en boca de la seva portaveu parlamentaria Laura Borrás li havia dit a Sánchez durant la seva intervenció des del faristol que “tenemos 155 razones para votar NO”. Estem doncs davant d’una doble ironia, atès el discurs de la Sra. Borràs amb les seves 155 raons, per cert magnífica en la seva intervenció, i el resultat final de la votació en obtenir els 155 vots contraris a la investidura.

A destacar el vot d’ERC, que sense haver aconseguit res a canvi (o si més no això diuen) el partit va decidir aplicar els seus 14 vots a l’abstenció, fet que hauria comportat la investidura de Sánchez en cas que el PSOE hagués arribat a un acord amb Unidas Podemos. Amb una actitud impròpia per un diputat català, el Sr. Gabriel Rufián es va vendre al 155, d’una manera segons ells gratuïta quan tots sabem que al darrere hi havia acords que afecten al gurú del partit mossèn Junqueras. 

Les crítiques a ERC han estat importants a nivell de les xarxes socials, fins el punt que el propi Oriol Junqueras s’ha vist obligat a fer públic un escrit en el que intenta girar la truita i fer quedar malament a la posició de JuntsxCat atenent al fet que havien votat el mateix que VOX. El que el Sr. Junqueras no explica en el seu escrit és que votar el mateix no implica votar per el mateix motiu, sinó que en quest cas, el sentit del vot d’uns i altres és del tot oposat. Mentre JuntsxCat estava dient NO al 155, No a la negació del dret a l’autodeterminació, NO a l’existència de presos polítics, No a l’arrogància i prepotència del Sr. Sánchez, VOX estava dient no a un president que no aplicaria un 155 amb la intensitat que a ells els agradaria. I això mossèn Junqueras s’ho calla, perquè és així de equànime i bona persona. 

Mica en mica els partits i els seus líders es van traient les caretes i els ciutadans anem copsant millor que és el que hi ha al darrere, i en el cas del Sr. Junqueras i el seu suposat “bonisme” el que realment hi ha és l’intent de fer veure que els seus adversaris polítics són molt males persones perquè ell és molt bo i van en contra d’ell. Sembla impossible que la societat catalana continuï valorant a Oriol Junqueras com una bona persona quan en realitat és tan malèvol com qualsevol gurú de qualsevol secta.

Pel que fa al govern espanyol sembla que la investidura queda postergada al mes de setembre en el supòsit que Pedro Sánchez sigui capaç d’aconseguir els suports que li falten per ser investit per majoria, però segons algunes opinions dona la sensació que el PSOE està convençut que unes noves eleccions els aproparien a la majoria absoluta, i per tant Sánchez podria ser investit sense necessitar el recolzament de cap partit, i tampoc el d’ERC o com a molt potser només requeriria negociar alguna abstenció, per tant tindrien poques hipoteques a pagar.

Veurem com acaba tot. Però pel que fa a Catalunya la situació és molt clara: el PSOE només ha negociat amb ERC i ha deixat de banda a JuntsxCat. I en cap cas ha mostrat la més mínima empatia amb el problema d’una majoria de catalans. En els dos discursos d’investidura fallits que ha protagonitzat fins ara només es va referir a Catalunya per dir que “el problema en Catalunya no és la independència; el problema es la convivència” i es va quedar tan ample.

Amb actituds com aquesta, negant el dret a l’autodeterminació, negant el diàleg,  menystenint als líders independentistes el vot d’un partit català independentista estava molt clar: NO.

ERC sabrà quin és el preu del seu vot, que com a catalans hem de valorar com a mancat de dignitat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada