L’independentisme cada vegada està més trencat

10.000 persones s’apleguen a Estrasburg en suport als euro-parlamentaris catalans que de moment no han pogut accedir al seu escó per l’actuació de la justícia espanyola, que posa totes les traves legals i potser també il·legals, per impedir el seu accés al Parlament Europeu

Mentre això passa, els partits polítics independentistes continuen cadascú pel seu compte, fent-se la guitza entre ells, pactant amb qui ha abonat l’aplicació del 155 a Catalunya, i amb el carceller del presos polítics. Tot plegat una vergonya 

Mossèn Junqueras està fent molt mal a l’independentisme. Amb la seva fòbia al president Puigdemont i tot el que representa, el líder d’ERC està portant a l’independentisme a una baralla permanent que perjudica i molt les expectatives de  poder assolir algun dia la independència. O els dirigents d’ERC es planten i li paren els peus al seu gurú, o les esperances de ser independents s’acabaran esfumant del tot.

El penúltim episodi l’hem viscut aquest 2 de juliol quan el Consell per la República amb l’ajut sempre eficaç de l’ANC i un suport més esmorteït per part d’Òmnium, va portar a Estrasburg més de 10.000 persones en defensa de la democràcia i les llibertats, reclamant que el president Puigdemont, mossèn Junqueras i Toni Comin puguin ser reconeguts com a eurodiputats després d’haver guanyat les eleccions al Parlament Europeu i haver aconseguit més de 2 milions de vots. Val a dir que ERC i Òmnium es varen esforçar molt poc per aconseguir que la convocatòria fos un èxit. Malgrat tots els entrebancs i la manca de recolzaments, finalment més de 10.000 catalans es van aplegar a Estrasburg per fer-li veure a Europa que la seva democràcia, forçada al límit per el govern espanyol, comença a fer aigües.

Tanmateix aquesta setmana han passat més coses, i ben poques positives. Una de les més transcendents ha estat l’acord entre PSC i JuntsxCat per governar en coalició a la Diputació de Barcelona. Una vegada més, la mediocritat dels dirigents actuals de JuntsxCat ha decebut a una bona part del seu electorat. No té cap sentit donar la presidència de la diputació de Barcelona a qui ha estat soci en l’aplicació del 155 a Catalunya i  manté a més empresonats a alguns dels líders de JuntsxCat i altres que són a l’exili. Com es pot pactar amb l’enemic? Això no ho entén ningú i passarà factura a JuntsxCat en les properes eleccions. No es pot jugar d’aquesta manera amb els vots de la gent.

Alguns dirigents de JuntsxCat intenten justificar aquesta actuació esperpèntica, basant-se en el fet que ERC havia fet el mateix en els municipis de Sant Cugat, i Figueres entre d’altres, però tot i tenir raó no es pot acceptar que si els altres fan una cosa malament tu estiguis moralment autoritzat a fer-ho també malament. Senzillament s’ha de ser molt roí per pactar amb el teu botxí. Així de clar

No ha quedat clar si a conseqüència de tot el rebombori que s’ha organitzat, o bé ja estat previst abans, el president Puigdemont ha convocat a Berna una reunió urgent de l’independentisme, a la que hi ha assistit entre altres, Marta Rovira, secretaria general d’ERC i exiliada a Suïssa, altres representants d’ERC i entre ells Pere Aragonès, gent de la CUP, representants d’ANC i Òmnium Cultural i gent de JuntsxCat amb el president Torra al capdavant. No ha transcendit els acords als que han pogut arribar, si és que n’hi ha hagut, però és molt significatiu que la reunió s’hagi produït.

Tot plegat demostra el fracàs de la política egoista d’ERC que prefereix diferenciar les marques polítiques en funció de la ideologia, en lloc de preferir la UNIÓ de totes les forces independentistes per aconseguir l’objectiu comú d’assolir la independència. Malauradament a aquestes alçades sembla que encara hi ha estúpids que posen en dubte la coneguda màxima de “la unió fa la força”.

Mentre l’estupidesa continuï marcant el rumb dels partits independentistes, mentre mossèn Junqueras i les seves fòbies continuïn determinant el posicionament d’ERC a l’hora de prendre decisions d’estratègia política, la independència continuarà sent una utopia... Aquells que volien eixamplar la base el que estan aconseguint és aprimar-la i molt. Misèries de la política i dels mediocres que es creuen qui sap què...