Terrorisme econòmic contra Catalunya després de l’1-O

Les actuacions polítiques, judicials i policials del govern espanyol, varen ser complementades per un seguit de pressions exercides a títol personal per les més altes instàncies de l’Estat, amb uns resultats que podrien ser objecte d’alguna demanda penal contra els seus inductors.

Tot plegat demostra el tarannà dels governs espanyols. El 155 és pa sucat amb oli a l’hora de maltractar Catalunya i els catalans.  

Mica en mica van apareixent notícies que mostren com l’Estat va emprar tota mena de mitjans per anar contra Catalunya després de l’èxit del referèndum de l’1-O. Fins ara sabíem que el govern Rajoy, havia utilitzat al poder judicial per anular les iniciatives polítiques que es prenien al Parlament de Catalunya, dissuadir als líders polítics catalans del seu afany que el país es pogués independitzar del Regne d’Espanya, perseguir judicialment a moltes persones involucrades en el referèndum i empresonar a polítics que havien comès el delicte de complir amb allò que havien promès en el seu programa electoral.  

Les forces policials varen construir un relat fals que va servir per que la justícia espanyola se’l fes seu, i a partir d’ell, estructurar tot un procés de persecució legal i l’empresonament preventiu de tots aquells que d’una manera o altre, encapçalaven el  moviment independentista català. Ara estem pendents d’un judici que sembla que es celebrarà a començaments de l’any vinent, i del que es diu que la sentència ja està dictada des d’abans que el judici comenci.

Fins aquí per tant el relat de les armes que l’Estat va utilitzar contra Catalunya: polítiques, judicials i policials, a banda de totes les actuacions de les clavegueres de l’Estat, i  a les que cal afegir les amenaces de grans cataclismes a Catalunya per induir als catalans a generar por davant d’una possible independència. Fins i tot sabíem que el ministre de Guindos va aprovar un decret per facilitar la sortida exprés de les seus empresarials de Catalunya, pocs dies després de celebrat el referèndum.

El que no sabíem és que l’aprovació d’aquest decret va venir després que el dia 2-O, Sa Majestat Felip VI i el president Rajoy comencessin a utilitzar el telèfon per pressionar a les principals empreses catalanes que abandonessin Catalunya. De les que formen part de l’Ibex 35, només Grífols va resistir l’embat de les altes instàncies espanyoles i va mantenir la seva seu a Catalunya.

Tampoc sabíem que per ofegar econòmicament Catalunya l’Estat va utilitzar a més un arma èticament i jurídicament reprovables. Segons ha transcendit el govern espanyol va ordenar a totes les seves empreses públiques que retiressin els diners dels seus comptes a entitats bancàries catalanes, en particular del Banc de Sabadell i La Caixa. Aquest fet és molt més greu que tots els altres, que de per si ja ho són prou, atès que això desestabilitzava a entitats bancàries que cotitzen a borsa, i aquesta situació hauria pogut produir un daltabaix en el preu de les accions d’aquestes companyies i un perjudici econòmic greu als seus accionistes. Era alterar el preu de les accions d’una forma mancada d’ètica, i probablement jurídicament punible per la via penal.  

Pel que sembla, una vegada coneguts els fets, no desmentits per la Casa Reial de Sa Majestat “el preparao”, sembla que el govern català està disposat a demanar explicacions al govern espanyol, i els partits independentistes preparen interpel·lacions al govern espanyol al Congrés dels Diputats per exigir una reparació política. Segons algun prestigiós jurista, aquesta actuació dels màxims representants de l’Estat (el Rei i el president del govern) podria ser susceptible de responsabilitats penals... Immediatament després d’aquesta acció es va produir el ja comentat decret que facilitava la sortida de les seus de les empreses radicades a Catalunya.