diumenge, 21 d’octubre de 2018

El “Jordis” ja porten un any empresonats injustament




Un vídeo publicat fa tan sols uns mesos mostra clarament la innocència dels “Jordis” i com s’ha construït un relat fals amb l’únic objectiu de mantenir-los empresonats i escapçar al moviment independentista dels seus líders naturals. 



El més trist de tot, és que si algun dia es fa autènticament Justícia, ningú els podrà tornar tots el temps que hauran passat injustament a la presó. Això és democràcia? Segur que no... això és una pràctica tirana de qui vol guanyar a qualsevol preu, utilitzant totes les armes possibles, sense parar-se a pensar en la legalitat de les mateixes.           



El 16 d’octubre passat es va complir un any des que “els Jordis”, (Cuixart i Sánchez) foren injustament empresonats per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Aquesta jutgessa va decidir enviar-los a presó preventiva basant-se en el risc de fuga i el risc de reiteració delictiva i l’alta probabilitat de destrucció, alteració i ocultació de proves. Tots recordem com Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que varen pujar a sobre d’un vehicle de la guàrdia civil per poder-se fer veure per l’aglomeració de gent que hi havia al voltant del departament d’Economia el dia 27 de setembre del 2107, es dirigien als presents per demanar calma, que tothom tornés a casa, i que es deixés pas a la comitiva judicial que estava fent l’escorcoll davant la seu d’Economia.   

Els fets varen ser del tot tergiversats per la policia i per el govern espanyol, de manera que els poders de l’Estat van adequar el relat del fets a les seves conveniències per poder empresonar als dos líders catalans als que ja fa temps que volien engarjolar fos com fos, doncs els consideraven els principals líders del procés per la seva capacitat de convocatòria des de les organitzacions de la societat civil que tots dos presidien: Òmnium Cultural presidit per Jordi Cuixart, i Assemblea Nacional Catalana presidida per Jordi Sánchez. 

Per preparar el terreny, el llavors ministre de Educació i Cultura i portaveu del govern espanyol Íñigo Méndez de Vigo, en una compareixença pública va començar a parlar de “manifestacions tumultuàries” referint-se als fets de la conselleria d’Economia, sent aquest adjectiu la clau per poder acusar als líders catalans de sedició. Pronunciada la frase, només es varen tardar tres setmanes a empresonar als “Jordis”. Deu ser allò de la separació de poders...

Ha transcorregut ja un any des que varen ser empresonats, i Catalunya no els oblida. A l’explanada on està situada la presó de Lledoners, el passat dia 16 d’octubre s’hi varen concentrar independentistes, però també homes i dones de pau, que volien expressar el seu rebuig a una situació de presó preventiva injusta, i a un processament en el que els delictes estan exclusivament en les ments del jutge instructor i de la fiscalia. L’objectiu era fer palès a tots els presos polítics que no estan sols, i que el poble no oblida el seu sacrifici.


No va ser només a Lledoners on es va concentrar la gent, sinó que a la plaça Catalunya de Barcelona s’hi va aplegar força quantitat de persones reclamant la llibertat dels “Jordis” igual que va succeir a moltes places de molts pobles de Catalunya. La indignació ciutadana per aquests fets és molt gran; la mentida oficialitzada per el relat de la policia és del tot injust, propi d’organitzacions molt més properes a la inquisició que no pas a les policies democràtiques modernes. Resulta increïble que en un país suposadament democràtic es pugui donar credibilitat al relat imaginari dels fets del dia 20 de setembre de 2017 davant la conselleria d’Economia, feta per la policia espanyola, i  que són el punt  de partida del l’empresonament dels “Jordis”. Quan el govern espanyol  i el seu sistema judicial donen per bo aquest relat estan cometent un atac a la ètica, a la decència, i a la democràcia. 

I no és una opinió meva. Hi ha un vídeo on es veu ben clarament el paper pacificador dels dos “Jordis” aquell dia.  Només els que estan encegats per l’odi, poden afirmar que el que va succeir aquell dia a Economia és una sedició. Només els que creuen que tot val per tombar al contrari poden defensar aquesta acusació. Només els que es passen la democràcia i la justícia per on més els convé poden mantenir aquesta aberració.


   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada