Un mes de juny pla per l’independentisme

La retirada de l’article 155 per part del govern espanyol, una vegada constituït el govern de la Generalitat, ha coincidit en el temps amb la substitució de M. Rajoy per Pedro Sánchez després d’una moció de censura presentada per aquest contra el líder del PP.

La caiguda de M. Rajoy i el seu viatge a la paperera de la història arrastra a la seva becària Soraya Sáenz de Santamaria, que han vist com després del 155 i de la moció de censura que han perdut, el que està en “li-qui-da-ció” és el PP.

La moció de censura contra M. Rajoy va tirar endavant gràcies al suport d’ERC i PDeCAT. El canvi d’inquilí a la Moncloa no aportarà res de nou a Catalunya però era important aconseguir que el PP perdés el lideratge de la repressió contra els catalans.

Pedro Sánchez ofereix diàleg a Catalunya dintre del marc constitucional, mentre que el president de Catalunya Quim Torra demana diàleg sense condicionants, que es pugui parlar de tot, i també del dret a l’autodeterminació.

Mentre tant a Catalunya l’independentisme està pendent de la decisió de la justícia alemanya sobre l’extradició del president Puigdemont. El tribunal de Schleswig-Holstein no pot tardar masses dies a emetre un veredicte sobre el cas, malgrat que el jutge LLarena no ha parat d’enviar documentació als jutges alemanys, en castellà, per intentar justificar la malversació de diners públics, tot i que existeixen declaracions formals de l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, en les que aquest nega que s’utilitzés diner públic per finançar l’1-O.

Sembla que el tribunal alemany ha desestimat les imputacions contra el president Puigdemont pel que fa als delictes de rebel·lió i sedició. 

 

Mentre tant la justícia espanyola ha continuat mostrant la seva “imparcialitat”. Han decidit no admetre a tràmit una querella interposada pel president Quim Torra contra M. Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria, perquè aquests, en plena vigència del 155, no varen voler autoritzar la publicació al DOG dels nous consellers nomenats pel president Torra, sent aquest un “acte degut” independent de la voluntat del govern espanyol. Això va obligar al president català a nomenar altres consellers que tinguessin el “placet” de Madrid per poder formar part del govern de Catalunya.

I a Catalunya no es pot dir que les coses es facin amb seny. Tenim un nou govern a la Generalitat però sembla que l’entesa entre Junts per Catalunya  Esquerra Republicana de Catalunya no passa per els seus millors moments (si és que alguna vegada en aquesta relació hi han hagut bons moments).

Mentre Esquerra Republicana de Catalunya adopta una posició poc bel·ligerant amb el govern espanyol, i sembla deixar de banda la fermesa del seu posicionament polític al voltant de la independència, Junts per Catalunya es mostra més contundent que mai en la defensa dels valors republicans.

Els partits polítics catalans independentistes, llevat de la CUP, apel·len al diàleg amb el govern espanyol, però sembla com si ERC tingués alguna mena d’acord amb Madrid i ha rebaixat clarament la potència del seu discurs, deixant en no res el valor de l’1-O.

Els dirigents d’ERC s’han vist obligats a intentar recuperar en certa mesura la seva imatge i volen fer seus els mèrits de l’organització del referèndum de l’1-O, sense tenir en consideració que l’èxit d’aquell dia només té com a protagonistes als ciutadans que amb la seva postura decidida i valenta varen defensar les urnes malgrat la violència policial. El que diu ERC és menystenir a aquells que varen rebre la violència de la policia espanyol en les seves carns. 

El president d’ERC, aquest cap de setmana passat, ha tingut un gest lleig amb els seus companys de coalició i en particular contra el president Puigdemont a qui ha acusat, en una carta feta pública entre altres flors amb aquesta: "Les estridències, les proclames brandades i buides, els discursos nacionalistes excloents són el camí més ràpid per tornar a ser una minoria sorollosa".

Com a rèplica a aquesta manca de rigor de Junqueras, el president Puigdemont s’ha limitat a fer una piulada a Twitter en la que demana la màxima unitat possible en el sí del món independentista. Són les diferents maneres de fer entre una persona egoista i mal educada i un cavaller educat i respectuós amb els seus socis de govern.

Per tant, de tot plegat se’n treu una conclusió molt clara i evident: Si Catalunya avui encara no és independent la culpa cal cercar-la a casa d’aquells que prioritzen els eixos socials per davant dels nacionals, o la confluència de les esquerres per davant de la confluència entre independentistes. A aquells que sobreposen els seus interessos personals i els del seu partit, per sobre dels interessos de la nació catalana.

Sr. Junqueras, no vull que s’estigui a la presó; entenc que vostè no ha comès cap delicte. Vostè hauria de ser un home lliure. Però el millor favor que li pot fer a Catalunya és deixar de considerar que el seu partit és com una secta i vostè el seu gran guru. Deixi que els militants del seu partit opinin en llibertat, sense propostes forçades des de la direcció del partit. Permeti que triomfi el seny i entre tots siguem capaços de reconstruir la unitat dels independentistes. Sense aquesta unitat, el fracàs està assegurat. Quan s’imposa la tossuderia d’una persona, s’està malbaratant la força de la intel·ligència agregada de tota la col·lectivitat.