Europa té un sistema judicial just: el president Carles Puigdemont és un home lliure! A més del president Puigdemont, els consellers Antoni Comin, Lluís Puig, Meritxell Serret, i Clara Ponsatí, així com la secretària general d’ERC Marta Rovira també són persones lliures.
Triomf absolut de l’independentisme en els escenaris internacionals, atès l’eco que ha tingut en els principals mitjans de comunicació la retirada de l’euro-ordre per part del jutge Llarena.
Contràriament al succeït durant el mes de juny, aquest juliol està resultant del tot engrescador per els independentistes tot i que no va començar precisament bé. En efecte el dia 13 vàrem saber que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein havia decidit acceptar l’extradició del president Puigdemont pel possible delicte de malversació i no fer-ho per els delictes de rebel·lió i sedició tal com havia demanat el jutge Llarena en l’euro-ordre que va tramitar contra el president Puigdemont. Dequeia doncs el delicte al que cas de ser provat en un judici, li corresponia la pena més gran (30 anys de presó).
Tanmateix, tot i que la notícia era positiva pels interessos del president Puigdemont, a molts ens va deixar un regust una mica amarg atès que enteníem que el delicte de malversació de fons públics tampoc l’havia comès tal com va reconèixer l’exministre espanyol d’Hisenda Cristobal Montoro. Només ens ha fet falta esperar 5 dies més per esborrar de cop totes les ombres que enterbolien la possible extradició del president Puigdemont per més que els seus advocats anunciessin que hi presentarien un recurs. La por la teníem al cos. La recuperació de la il·lusió ha estat possible per que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit renunciar a l’extradició només per malversació, atenent al fet que això el posaria en una situació jurídicament molt complicada: jutjar al president Puigdemont només per malversació, i a la resta del seu govern, per malversació, rebel·lió i sedició. Ningú ho hauria entès. De manera que el jutge LLarena no ha tingut més remei que renunciar a l’extradició acceptada pel tribunal alemany, i a la vegada retirar totes les euro-ordres cursades a Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Regne Unit, fet que ha comportat que a més del president Puigdemont altres exiliats com Marta Rovira, Toni Comin, Meritxell Serret, Lluís Puig, i Clara Ponsatí siguin persones lliures, amb llibertat de circulació per tots els països europeus...llevat evidentment d’Espanya. I això ha estat, ara sí, una gran notícia per l’independentisme que ha viscut un enorme esclat de joia. Per altre banda la renuncia a l’extradició del president Puigdemont que ha fet oficial el Tribunal Suprem ha tingut un ampli ressò a nivell internacional atesa la difusió que ha tingut la notícia en els principals mitjans de comunicació internacionals.
La resolució del tribunal alemany tindrà de cara al futur conseqüències que portaran més alegries a l’independentisme atès que si Alemanya diu que no hi ha rebel·lió ni sedició en el cas del president Puigdemont, la justícia espanyola ho tindrà molt difícil per mantenir l'acusació d’aquest delicte als líders en presó preventiva. Per tant, tot i que el jutge Llarena ha tancat l’aute de processament mantenint aquests delictes, la rebel·lió i la sedició han decaigut, i la malversació de fons públics no comporta en cap cas presó preventiva, de manera que segurament les properes setmanes veurem com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Basa, Carme Forcadell, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart són alliberats. O si més no, això és el que hauria de succeir en un país normal. I tot això, no ho oblidem, gràcies a la valentia, la generositat, la solidaritat amb els seus companys de govern i l’amor per Catalunya del president Carles Puigdemont que se l’ha jugada més que ningú perquè els presos polítics puguin ser alliberats.
Però les bones notícies no acaben aquí: el dilluns 16, a l’Ateneu barceloní es va presentar un nou moviment polític encapçalat per Carles Puigdemont anomenat “Crida Nacional per la República” que en pocs dies ha assolit més 30.000 adhesions i ha sembrat el pànic entre les forces unionistes i també a la seu d’algun partit dels que es creuen en possessió del pedigrí més pur de l’independentisme. Es tracta d’una plataforma tranversal, que vol aglutinar tot el sentiment independentista més enllà de les diferents ideologies polítiques dels seus integrants. “Independència first” que dirien els americans, i una vegada assolit aquest objectiu transversal la plataforma es dissoldria automàticament per cedir de nou el protagonisme als partits amb les seves corresponents ideologies. Al meu parer, es tracta d’una proposta guanyadora que pot portar finalment a assolir la independència de Catalunya.
Deia més amunt que l’aparició de la Crida ha sembrat el pànic fins i tot en el sí d’algun partit independentista com per exemple ERC en el que Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, amb un procedir del tot sectari ha tornat a trair al president Puigdemont. Quin mal perdre tenen alguns que encara no ha paït que Carles Puigdemont sigui un líder autèntic capaç d’arrastrar a molts catalans al seu darrere en comparació al “predicador” que ells han posat al capdavant del seu partit. En la mateixa línia cal assenyalar que el desconcert s’ha apoderat del PDCAT on part dels seus militants no accepten la cúpula directiva actual i volen integrar el partit dins del nou moviment presentat pel president Puigdemont. Tot un trencaclosques que caldrà veure com es resol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada