Quin personatge!

Jean Claude Juncker demostra, abans i tot de ser nomenat president de la Comissió Europea, el seu tarannà amb Catalunya

Està clar que educació i respecte no formen part del seu diccionari habitual    

Aquests dies, el Sr Jean Claude Juncker s’està reunint amb els diferents grups representats en el Parlament europeu, amb l’objectiu d’aconseguir el màxim nombre de vots possibles el dia en que es votarà el seu nomenament com a president de la Comissió Europea en substitució de Jose Manuel Durao Barroso, un altre fidel representant del que és avui la política europea.  

Entre aquests contactes amb els diferents grups del Parlament europeus ahir va ser el torn dels verds, grup en el que hi formen part els dos representants d’ERC que van aconseguir els seus escons en les eleccions europees del passat 25 de maig. A una pregunta del diputat Terricabras, Jean Claude Juncker va deixar ben clar quin serà el seu capteniment pel que fa a la secessió de Catalunya, i la seva possible permanència a la UE. El Sr Juncker va contestar textualment que “a la Unió Europea no si entra enviant una carta” en una clara al·lusió als escrits que Diplocat (l’oficina diplomàtica que ha estructurat la Generalitat) va enviar fa mesos a diferents líders europeus demanant el seu ajut per tal que Catalunya pogués fer un referèndum democràtic en el que els catalans haurien  d’escollir lliurement el seu futur.

D’entrada, i abans d’aprofundir una mica en la personalitat d’aquest senyor, voldria fer unes reflexions al voltant de la seva frase “a la UE no si entra enviant una carta”. En primer lloc, això demostra un grau de menyspreu important a qui li va enviar la carta que no és altre que el president Mas. Per tant, amb aquest comentari, el Sr. Juncker està ofenent al president de Catalunya i per extensió a tots els habitants de Catalunya i a tots els catalans que resideixen arreu del món. En segon lloc, en el cas de Catalunya, abans d’entrar de l’UE, primer ens caldrà sortir, i sent així jo li preguntaria al Sr. Juncker qui ens traurà la pertinença a l’UE en cas de secessió. En base a què? Si ara som ciutadans de l’UE perdrem aquesta condició només pel fet que Espanya ho exigeixi? La perdrem potser per que alguns personatges a l’estil de Juncker o Barroso o decideixin?. No entenc gens de dret internacional, però em sembla que expulsar Catalunya de la UE pel fet de independitzar-se d’Espanya no deu ser en cap cas una decisió arbitrària sinó que s’hauria de basar en algun principi de dret internacional, del que per cert, sembla que no hi ha cap precedent. Per tant, estem una vegada més davant del discurs de la por, articulat des de Madrid per Garcia Margallo i la seva gent, i secundat a Europa pels seus homòlegs del grup popular i també pels socialdemòcrates. Tanmateix la inexistència de raons jurídiques que són las que finalment prevaldran, sembla clara com per no fer no cas a aquests polítics europeus més pendents de rebre prebendes del govern espanyol (com han rebut Barroso o Van Rompuy) que no pas de regir Europa amb respecte als principis democràtics més elementals.  I tot això sense considerar si pertànyer a l’UE és o no interessant per Catalunya, veient les derives que aquests última anys està agafant una Europa burocratitzada i presonera de les seves pròpies cotilles administratives i funcionarials.

Però hi ha encara un altre aspecte a considerar en el cas del Sr. Juncker. En el seu moment, la premsa britànica el va acusar de suposats abusos amb l’alcohol, fent-se ressò d’una persona anònima que assegurava que Juncker pren conyac cada matí per esmorzar. No sabem si això és cert o no, però podria ser la causa de la ironia que va utilitzar per parlar de Catalunya. Segons aquests mitjà britànic, els líders europeus estan preocupats per “l’estil de vida” d’aquest luxemburguès que pretén presidir la Comissió Europea sense  cap respecte pels pobles que formen part d’aquesta Europa que dona la impressió d’anar bastant a la deriva pel que fa a la seva consolidació política.