Francament, no m’ho esperava

Que el president Pujol també ens hagi fallat no formava part del guió

Tanmateix, el procés cap a la independència ha de continuar, i com menys llast portem, millor que millor.

Divendres saltava la notícia: el president Pujol, en un comunicat fet públic explicava als catalans que tenia diners a l’estranger. A partir d’aquí reaccions per a tots els gustos, amb especial virulència per part de la caverna, que va trobar la gran tapadora a la corrupció generalitzada en el PP segons es desprèn de la comptabilitat B de Bárcenas.

Aquest cap de setmana ha estat, i avui continua sent, el gran dia de Victòria Álvarez que acapara tot el protagonisme en moltes cadenes de televisió que s’esforcen a destruir la imatge dels Pujol. Victòria Álvarez és, segons totes les informacions, una ex amant del fill gran de Jordi Pujol,  que com el seu pare, també es diu Jordi. Aquest Jordi Pujol Ferrusola és relativament ben conegut per aquells que han estat més o menys propers a l’administració de la Generalitat, en els anys en Jordi Pujol la presidia, atès que les seves incursions en negocis relacionats amb l’administració pública eren força comentats.

Però en aquest blog no tinc cap interès en estendre’m en les trapelleries dels membres de la família Pujol, on sembla que la mare Ferrusola ha pogut tenir un paper important en la protecció dels fills, instant a Jordi Pujol pare a reconèixer aquests fets. El meu desig és fer una petita lectura de com pot afectar tot plegat al procés independentista català en el que Convergència Democràtica de Catalunya (fundada per Jordi Pujol) hi té un paper molt important a jugar.

Més enllà de la decepció que a nivell personal aquests fets ens hagin produït a molts catalans, el que està clar és que totes aquests informacions seran utilitzades pels espanyols per intentar dinamitar el procés català. Per tant, aquells que entenem que la única sortida viable que Catalunya té és la independència, tenim l’obligació de tot i l’enorme desengany, continuar tirant endavant convençuts que la llibertat és possible. Hem de mirar al futur sense deixar-nos influir per aquest present decebedor; hem de mirar al futur, conscients que aquest serà molt millor per Catalunya, i hem d’estar disposats a esquivar moltes pells de plàtan posades expressament al bel mig del camí per fer-nos prendre mal i avortar el procés.

Sembla  que la pròpia Convergència Democràtica de Catalunya està disposada a un procés de re fundació per netejar la seva imatge, i per aconseguir-ho sembla  que li ha demanat al propi Pujol que abandoni el partit. Però amb això no n’hi ha prou, cal que en el sí de Convergència es depurin totes les responsabilitats de persones que hagin pogut estar involucrades en temes de corrupció independentment de si estan o no imputades, i en aquest sentit, calen accions concretes pel que fa al cas Palau.

Però els deures han de ser també per la classe política catalana. Ara més que mai ens cal una unió davant les adversitats que no existeix per enlloc, començant per Esquerra Republicana de Catalunya, que tot i donar estabilitat parlamentaria al govern català, sembla molt més un enemic que no pas un aliat. Ens cal una unitat que no ha existit fins ara; ens cal una acció unitària de tots els partits catalans en la defensa del procés, i en el compromís per fer-lo anat endavant sense defallir, i potser també ens cal un govern unitari capaç de sacrificar les estratègies partidistes de petita volada, en favor del gran repte que els catalans tenim plantejat: la independència.

Necessitem repensar el futur per fer no només una Catalunya independent, sinó una Catalunya modèlica en la que els valors no siguin una retòrica, sinó una pràctica generalitzada. Cal fer un nou país, amb noves persones i noves actituds. Els propis catalans també hem d’evolucionar i hem de fer-ho en positiu, emmirallant-nos en les societats més justes socialment del mon, i en les més pròsperes.

Tant de bo, aquest desengany tan gran que ens ha causat el president Pujol, hagi estat només una pedra en el camí, que serveixi per unir amb decisió les forces que treballen per una Catalunya independent i que donin suport a aquesta anhel de la població civil: Volem ser Independents!