La mentida de les balances fiscals del govern espanyol

Han d’inventar-se un nou mètode per falsejar el brutal dèficit fiscal de Catalunya

El problema no és que Espanya ens robi, sinó que a sobre ens vulguin fer creure que no n’hi ha per tant.

Aquesta setmana s’ha donat a conèixer el nou càlcul de les balances fiscals pel mètode “de la Fuente”. Recordem que Àngel de la Fuente és un empleat del ministre Montoro, ex investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona. També va col·laborar en els inicis amb el partit d’Albert Ribera “Ciutadans” dels qual segons ell mateix ha reconegut encara es sent ben pròxim. Continua, sembla, treballant per la FAES a les ordres de José Maria Aznar

Ángel de la Fuente. Una imatge val més que
mil paraules...

Tot i així no és el meu  objectiu desqualificar a la persona, ja que d’això ja se  n’encarrega ell mateix cada vegada que obre la boca, de manera que em centraré més en algunes de les bestieses que el nou càlcul de les balances fiscals incorpora. Hi ho faré de la ma del professor Sala i Martin, força més reconegut internacionalment que el Sr. De la Fuente.

Diu el professor Sala i Martin, en l’anàlisi que ha fet d’aquest nou mètode, entre moltes altres coses, que les despeses que han imputat als territoris com ara el museu del Prado, o l’aeroport de Barajas per posar uns exemples són molt més que discutibles a banda de ser del tot injustes. I ho són per que els beneficiaris d’aquestes estructures no són altres que d’una manera molt majoritària, els madrilenys. Qui treballa al Prado? I a Barajas? Qui es beneficia per tant de tot això? Evidentment, “repartint” aquestes despeses per tot Espanya  s’aconsegueixen al mateix temps dues coses: que el dèficit fiscal de Madrid sigui més gran, mentre que el de Catalunya ha de ser forçosament més petit.

Però no acaben aquí les moltes trampes del mètode “de la Fuente”. Una de molt flagrant fa referència al turisme i l’explica la professora titular d’Hisenda Pública de la UB Marta Espasa. Resulta que el Sr. de la Fuente considera que els impostos que els turistes paguen quan venen a Catalunya, no són considerats coma ingressos propis de Catalunya, sinó  que són distribuïts per tot el territori espanyol. És a dir hem de pagar les despeses de El Prado, però no podem comptar amb els impostos que els turistes paguen a Catalunya. Com que Catalunya és la primera comunitat en rebre turistes de tot l’Estat espanyol, les conseqüències d’aquesta decisió són immediates: a Catalunya es recapten menys impostos, i això també contribueix a que el dèficit fiscal català estigui per sota del que és en la realitat.

Davant de d’aquest obsessió dels espanyols en amagar les dades, algunes consideracions:

Tal com diu el professor Sala i Martin, amagar dades, o donar a conèixer només una determinada interpretació subjectiva de les mateixes és d’una baixesa intel·lectual difícil de qualificar.

De la informació facilitada, tot i les manipulacions se’n dedueix que en una Catalunya independent, la Generalitat deixaria d’estar ofegada i no hi hauria problemes per pagar la sanitat i l’ensenyament.

Tenint en compte que l’objectiu de Montoro i el seu col·laborador de la Fuente, el que volien era arribar a un dèficit fiscal de Catalunya tant baix com fos possible, ja sabem amb certesa que el dèficit fiscal nostre és molt superior al que indiquen en aquestes balances territorials.

Sembla mentida que l’ex professor de la Fuente, tot i les seves conviccions polítiques del tot respectables, s’hagi avingut a participar en programes d’ocultació de dades.

Com a resum de tot plegat, podem dir que els habitants de la única colònia que els queda als espanyols continuem sent la mamella de la que mitja Espanya xuma, i a sobre no només no ho reconeixen, sinó que fan tots els esforços possibles per negar-ho i amagar-ho. La manca d’honestedat intel·lectual  del govern espanyol és escandalosa.